La magdalena sucada en the que desperta els
records d’infància de Marcel Proust a A la recerca del temps perdut, és un
passatge literari famós i que cal situar-lo a casa de la seva tia Elisabeth (tante Leonie a la ficció) on l’escriptor
de petit havia passat unes vacances, a l’imaginari
poble de Combray, en realitat Illiers en Eure, i que avui mercès a la fama
atorgada per l’obra de Proust ha adoptat el nom oficial de Illiers Combray.
Malgrat aquesta referència al país de la Loire,
Proust que era parisenc de naixement i de residència, al llarg de la seva vida
estigué sempre molt vinculat sentimentalment a la costa
de Normandia on havia estiuejat molts anys de jove ( de 1885 a 1894) i més
endavant hi havia fet estades de repòs, necessàries pel guariment de la seva
fràgil salut, sobretot afectada per l’ asma. Trouville i Cabourg - Balbec en la
ficció proustiana - son les dues
localitats de vacances que més sovint surten implícitament o explícitament citades
en la gran i ambiciosa obra de A la recherche
du temps perdu, llarga reflexió novel·lada sobre el pas
del temps, la memòria afectiva, l’amor, l’existència, l’art. Però també vol ser
el retrat d’una societat i d’un temps on
els records d’infància, els llocs de vacances o els salons parisencs, on es
mouen els dos cents personatges de l’obra, tenen un paper rellevant en
aquesta gran aventura de cercar i retrobar el temps passat.
Marcel Proust va passar els estius de 1907 fins al
de 1913, plena belle èpoque, al Gran Hotel de Cabourg, anys en que l’escriptor
va treballar intensament, obsessivament, en la redacció definitiva de la seva gran obra ja
citada i per tant no és difícil de suposar - i així ho afirmen a la vila - que
Prout escrigués algunes de les seves pàgines immortals, potser fins i tot la
de la magdalena famosa, en aquest hotel i en aquesta vila normanda de cara al
mar.
El Gran hotel és imposant, amb dues grans façanes
senyorials, una de cara a mar, avui promenade
Marcel Proust, i l’altra mirant a la vila davant una plaça espaiosa ajardinada amb gust exquisit i salpebrada de
flors de tons delicats i deliqüescents. En aquesta plaça hi ha el monument a
Proust i el Casino. D’aquí arrenca un carrer comercial on a cada pas pots trobar
un saló de the i una pastisseria on venen les “famoses” magdalenes de Proust,
personatge del qual n’han tret un gran partit turístic i comercial.
Perquè Normandia, degut a totes aquestes
circumstàncies, ha fet seu un escriptor parisenc. Des de fa gairebé deu anys a
Trouville i Cabourg s’organitza un gran col·loqui internacional amb conferències
i comunicacions sobre l’obra proustiana i el seu complex univers. Paral·lelament hi ha
un festival de música clàssica i
activitats culturals i turístiques diverses.
I com a anècdota es pot dir, que des de fa uns anys es celebra anualment el
Festival de la magdalena que convoca a gourmands i llaminers d'arreu i també pastissers
aficionats que poden competir per obtenir el premi a la millor magdalena
artesana. Pura banalització d’una de les pàgines més citades i conegudes de la
moderna literatura francesa. Utilització mercantil d'un geni de les lletres.
Fa una mica d’angúnia veure la imatge del gran escriptor
sobre d’una paperina de cel·lofana plena de rosses i flonges magdalenes amb un lleuger gust d'ametlla amarga.
Però les coses son així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada