tag:blogger.com,1999:blog-30082265526500749542024-03-13T05:32:07.751-07:00Blog d'Eduard Puig VayredaAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.comBlogger107125tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-48698907607889099292018-03-01T11:25:00.002-08:002018-03-01T11:25:55.491-08:00A ROMA , CADE LA NEVE<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">La nit del 25 al 26 de febrer, per una d’aquelles
casualitats que sí que passen a vegades, jo em trobava a Roma. Després d’un magnífic i
humit cap de setmana , amb la intenció de retornar a casa, em vaig llevar molt
de matí, molt d’hora i, per sorpresa nostra, Roma es despertava coberta
literalment per un blanquíssim mantell de neu que ben segur arribava als 2o
centímetres..<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Quina emoció ! Quina novetat ! Vaig treure el nas per la
finestra i era de nit però encara nevava amb parsimònia. A la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">piazza</i> Navona deserta les fonts de Neptú
i el Moro estaven emblanquinades, de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fontana
dei Fiume de Bernini</i> semblava que brollessin quatre rius de glaç. Ambla m
itja llum d’una matinada opaca l’espectacle resultava màgic i inquietant a l’hora.
Ni un<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>japonès, ni un turista, ni un
vianant, ni un capellà.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia";"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMfAJSj_co3Iv4Qugy0IC4G9oBhCA6nvMTmSNFw-KxPmYO1MnZ6jOvoS0aRVIWXUb9Oyte8APrSpI2TaKMZmKneKAprMZUSdTbVfKb750RN-OaDC7ue8GrjOuaItP6albLotkE2BGBcJU/s1600/neve.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a></span><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMfAJSj_co3Iv4Qugy0IC4G9oBhCA6nvMTmSNFw-KxPmYO1MnZ6jOvoS0aRVIWXUb9Oyte8APrSpI2TaKMZmKneKAprMZUSdTbVfKb750RN-OaDC7ue8GrjOuaItP6albLotkE2BGBcJU/s1600/neve.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="447" data-original-width="672" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMfAJSj_co3Iv4Qugy0IC4G9oBhCA6nvMTmSNFw-KxPmYO1MnZ6jOvoS0aRVIWXUb9Oyte8APrSpI2TaKMZmKneKAprMZUSdTbVfKb750RN-OaDC7ue8GrjOuaItP6albLotkE2BGBcJU/s320/neve.jpg" width="320" /></a></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Però ens calia anar a l’aeroport. Ni un bus, ni un
automòbil, ni <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un taxi, ni un tren, ni
una trista màquina llevaneus. Per fi vàrem trobar un conductor agosarat que a
pas de pardal es va<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aventurar per la carretera que va a Fiumicino tot seguint amb cautela
les roderes d’altres cotxes imprudents que ens obrien pas.<o:p></o:p></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Durant el trajecte, entre dues llums i a traves d’una
fina cortina <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de neu flonja que encara
queia, vaig poder entrellucar les escales del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Campidoglio, el teatro de Marcello</i>, el temple de Vesta, santa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Maria in Cosmedin</i> i com entre núvols la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Piràmide de Caio Cestio.</i> Tot
emblanquinat i una mica fantasmal. Per fi la basílica de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>san <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Paolo
fuori le mura</i> tota envoltada de neu immaculada, encara no trepitjada per
cap penitent.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV2qbAI349G8tA4Xo5rKAQoKFJdbePuVFdfmWda8jXrIHwDGD9EyLFq0pAOIbgoTIDLjB64ebIb6DSOQy_ftfplfwRQQexZwdk2FeQWP55aZNB0BsHz1IzmXOBNECP0I_-DgnvssaWDMI/s1600/nieve-roma-1-680x385.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="385" data-original-width="680" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV2qbAI349G8tA4Xo5rKAQoKFJdbePuVFdfmWda8jXrIHwDGD9EyLFq0pAOIbgoTIDLjB64ebIb6DSOQy_ftfplfwRQQexZwdk2FeQWP55aZNB0BsHz1IzmXOBNECP0I_-DgnvssaWDMI/s320/nieve-roma-1-680x385.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">I pel camí, els venerables pins de Roma presentaven
una mena de tupè blanc al cap damunt de la seva copa. Semblava que s’havien fet
vells de cop. Algun d’aquests pins no pogué resistir el pes de la neu i es<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>desplomà <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>extenuat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de tanta fredor, de tanta neu, de tanta
història.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Vàrem arribar per fi a l’aeroport i aquí s’inicià
un episodi penós que va durar tot el dia i que no té el més mínim interès per
ser contat, és conegut, reiteratiu, patètic : cancel·lacions de vols, retards,
ramats de turistes ajaçats pels racons, japonesos amb mascareta....<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Sols reconforta el record encara viu d’haver
visitat la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Galleria <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Colonna</i>, - sols obren els dissabtes - <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una esplèndida sèrie de sales corresponents al
primer pis del palau del mateix nom i que representen per una banda el gran esplendor
del barroc italià - romà més concretament - i per l’altra una impressionant col·lecció
de pintures - Tintoretto, Guido Renni, Bronzio, Caracci, Perugino- a més dels
gran murals<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que decoren sostres i parets,
els daurats, els miralls, escultures, paisatges. Com una mica de meravellós
mareig.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDBQFubj4A7WmOV6USawRJjW9TkNbxz22-g25uelrsJMnatKjzrYx1sw8Sv8rMcNkL0pJkrz7KUzyFe9wLBsi57PR3OJmkFuoXkK4yqqp8x45QZAn2hr1yD5_r7K7xUijomh9BzJ62FpM/s1600/colonna.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="706" data-original-width="900" height="313" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDBQFubj4A7WmOV6USawRJjW9TkNbxz22-g25uelrsJMnatKjzrYx1sw8Sv8rMcNkL0pJkrz7KUzyFe9wLBsi57PR3OJmkFuoXkK4yqqp8x45QZAn2hr1yD5_r7K7xUijomh9BzJ62FpM/s400/colonna.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">En l’avorriment de l’aeroport també ens acompanya
el record d’haver passejat amb calma pels <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fori
imperiali</i> fins al<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Colosseo</i>, les
breus visites a l’original <i style="mso-bidi-font-style: normal;">chiesa de sant
Ivo alla Sapienza </i>(potser l’unica a Roma sense una pinzellada de puntura<i style="mso-bidi-font-style: normal;">) </i>, la de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">santa Maria dell’anima </i>i sant <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Andrea
della Valle</i> on transcorre el primer acte de l’òpera Tosca quan, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>figuradament, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el pintor Cavaradossi pinta el quadre de la
Magdalena.</span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBlTgKpKNrT9IhyphenhyphenSXHMJEa-B5U7OVPAAbOqS86DBotSGRgsUx641xJ-uvLrwYJD3UvvGK-u-bueSmVTzeagDTzci9vLtJoxd2v_AU3QiCuni6_LTGV19OqdXBAvMxToxDesYK0VGzZmLg/s1600/768px-Sant%2527Andrea_della_Valle_inside.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBlTgKpKNrT9IhyphenhyphenSXHMJEa-B5U7OVPAAbOqS86DBotSGRgsUx641xJ-uvLrwYJD3UvvGK-u-bueSmVTzeagDTzci9vLtJoxd2v_AU3QiCuni6_LTGV19OqdXBAvMxToxDesYK0VGzZmLg/s320/768px-Sant%2527Andrea_della_Valle_inside.jpg" width="240" /></a></div>
</span><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span><br />
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Després de menjar un entrepà pansit de pernil de
plàstic en una barra enganxosa, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>enyorem
l’abundant i saborós - i potser una mica indigest - plat de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">rigatoni allà carbonara</i> que vàrem menjar,
dir degustar seria inapropiat , a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">trattoria
da Enzo in Trastevere</i>. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Diuen que és
la millor <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">carbonara </i>de Roma, potser no la més genuïna, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però la seva fama l’ acreditava la llarga cua
de clients que hi havia dant la porta. Ara que és el temps, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cal aconsellar com a inici de l’àpat una
carxofa a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">giudaica</i>, que en definitiva
és la verdura més popular a Roma.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDElYlzxTE0VeNy6h31WGyP1RTSNVpjFPml-IbUAsSVhZEq7IngzlW0Fo6hUjNhUGunOu-Wt3kLxOGzJmkXjPJ8zY5Od7l1zhpoj_FVga1bTWhqt-Peakm6FJpnVVdSpH2eCu291o7T80/s1600/Rigatoni-alla-carbonara.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="453" data-original-width="604" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDElYlzxTE0VeNy6h31WGyP1RTSNVpjFPml-IbUAsSVhZEq7IngzlW0Fo6hUjNhUGunOu-Wt3kLxOGzJmkXjPJ8zY5Od7l1zhpoj_FVga1bTWhqt-Peakm6FJpnVVdSpH2eCu291o7T80/s200/Rigatoni-alla-carbonara.jpg" width="200" /></a></div>
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">El dia abans de l’aventura de la neu,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vaig anar a dir adéu a Giordano Bruno i em va
reconfortar veure que els romans no obliden al màrtir de la intransigència i en
el sòcol del seu monument, lloc on fou cremat viu - “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">executat piadosament, sense vessament de sang</i>” deia la
Inquisició<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>- està sempre recobert de
flors.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Roma sota la neu, malgrat tot, és original, graciosa,
incòmoda, eterna... Mentre veia tanta pedra antiga de color daurat, ara colgada
per la neu, em ballava pel cap aquella cançó que el 1964 cantava un noi que es
deia Adamo, ara fa moltes nevades <o:p></o:p></span></div>
<span lang="IT" style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: IT;"> <em> Cade la neve <br />
<span style="mso-tab-count: 3;"> </span>tu non verrai
questa sera <br />
<span style="mso-tab-count: 3;"> </span>cade la neve <br />
<span style="mso-tab-count: 3;"> </span>non ci vedremo lo
so</em></span><br />
<br />
<span lang="IT" style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: IT;"><em><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiJoVwxMtrtaMnHLa_bUAkMLtqvh7iIgNSEFFHOnJ3xGn-QGxbHAMdN7h5ug6QbW45KrE8qfxOzTGGngiPPTqr8ubxIqL0KjxneU_Oag0LXpGbyOS9KDznqpRLU41vrYxApSyuNM3TibY/s1600/neve-roma-1-602x381.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="381" data-original-width="602" height="403" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiJoVwxMtrtaMnHLa_bUAkMLtqvh7iIgNSEFFHOnJ3xGn-QGxbHAMdN7h5ug6QbW45KrE8qfxOzTGGngiPPTqr8ubxIqL0KjxneU_Oag0LXpGbyOS9KDznqpRLU41vrYxApSyuNM3TibY/s640/neve-roma-1-602x381.jpg" width="640" /></a></div>
</em></span><span lang="CA" style="color: #538135; font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-83641739074517539702018-02-28T11:22:00.003-08:002018-02-28T11:22:56.925-08:00UN EPILEG NO PUBLICAT<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: red; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;"><o:p><span style="font-family: "calibri";"> </span></o:p></span><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Com possiblement ja
saben els eventuals seguidors d’aquest blog,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>el dia 10 d’aquest mes<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es va <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>presentar a Figueres una obra de la qual soc
autor i que es titula<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“El jardí de Dionís. L’entorn cultural del
vi”. </i>L’acord entre Brau edicions i algunes entitats i institucions han fet
possible que aquesta obra sortís al carrer i ho fes amb notable dignitat de
presentació. Tot i frenar la imaginació i el bolígraf hem passat de les 350
pàgines, això ha obligat a prescindir d’un epíleg que jo havia previst així com
de la bibliografia, sempre imprescindible. No els relacionaré els llibres
consultats però sí que em permeto reproduir l’epíleg que vaig pensar per
l’obra. </span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"></span><div class="separator" style="clear: both; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJIe8Z9LHB1WSOLZO2soGLqkkP2iCcG2df6f1fhvMvjhfqwyaG0MrltbnC5NXMix2JR5_b5s9EjVNVA9TuC0OVZkYhzWsZ-7hxLmJvyRrGlVoqb79SmFhFG7VDlg_bVQuUbhMuqp5dd34/s1600/jardi+de+dionis+coberta.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a></span><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJIe8Z9LHB1WSOLZO2soGLqkkP2iCcG2df6f1fhvMvjhfqwyaG0MrltbnC5NXMix2JR5_b5s9EjVNVA9TuC0OVZkYhzWsZ-7hxLmJvyRrGlVoqb79SmFhFG7VDlg_bVQuUbhMuqp5dd34/s1600/jardi+de+dionis+coberta.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1409" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJIe8Z9LHB1WSOLZO2soGLqkkP2iCcG2df6f1fhvMvjhfqwyaG0MrltbnC5NXMix2JR5_b5s9EjVNVA9TuC0OVZkYhzWsZ-7hxLmJvyRrGlVoqb79SmFhFG7VDlg_bVQuUbhMuqp5dd34/s200/jardi+de+dionis+coberta.jpg" width="175" /></a></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Deia així: </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">“…...però el viatge iniciàtic no s’acaba aquí.
Possiblement tot just comença, ja que potser d’ara endavant amb cada nova copa
de vi que et portis als llavis et vindrà al pensament una figura clàssica de
marbre blanc vista com de passada en un museu imprecís que potser representava
a un déu del vi, jove i atractiu, coronat de pàmpols.</span></i><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"></span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Un altre moment, amb un altre vi i una altra companyia el
perfum de fruita madura amb un lleuger matís de rosa marcida, amb els ulls mig
clucs et transportarà a un paisatge de vinyes tardorals, esquitxades de grocs,
cadmis i vermellons que mai has vist però el gust amable del vi et recordarà
aquella terra desconeguda però generosa i benèvola que ens retorna amb escreix
l’atenció que a desgrat li donem. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"></span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Potser algun dia brindant amb un cava alegre i
espurnejant flotaràs per damunt de tota la gresca del moment i eufòric, com
entre núvols, entrellucaràs la silueta d’un celler modernista d’arcada esvelta
o les barbes venerables d’un savi desconegut però al que saps que li has
d’agrair quelcom, remot i important, al moment d’alçar la copa per damunt de
tots els cantsç </span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">No, el viatge - com el del déu adolescent Dionís - pot
durar, ha de durar, tota una vida i si tu ho vols et transportarà a un món
màgic d’evocacions, d’enyors i de presències que potser t’ajudaran a somniar el
futur per a poder suportar el present,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>que en definitiva és acostar-se a la veritat, si això existeix en algun
lloc.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3hgEqKDwfHdG9ZJ_23G2Bal3kLIAhFZ7ef1vd7zTdRXBx4wXPtRTpRTitUod9DMChckKAVTLgpwwcsD3fRAxXQcGJyNgvbNUqr09A_3xdoOJ-s9tCYhb6wzxd2X3jUJSw5LL3AWAibKY/s1600/brindis.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3hgEqKDwfHdG9ZJ_23G2Bal3kLIAhFZ7ef1vd7zTdRXBx4wXPtRTpRTitUod9DMChckKAVTLgpwwcsD3fRAxXQcGJyNgvbNUqr09A_3xdoOJ-s9tCYhb6wzxd2X3jUJSw5LL3AWAibKY/s1600/brindis.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1046" data-original-width="1360" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3hgEqKDwfHdG9ZJ_23G2Bal3kLIAhFZ7ef1vd7zTdRXBx4wXPtRTpRTitUod9DMChckKAVTLgpwwcsD3fRAxXQcGJyNgvbNUqr09A_3xdoOJ-s9tCYhb6wzxd2X3jUJSw5LL3AWAibKY/s320/brindis.jpg" width="320" /></a></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Quan es comparteix una copa de vi, quan nu de prejudicis
comences a oficiar el ritual cerimoniós i incert d’obrir una ampolla
respectable i noble es desclou<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>davant
teu una infinitat de delícies possibles<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>que pots i has d’aprofitar més enllà de la primera glopada impacient i
gratificant. Si et quedes tant sols<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb
el plaer del sentits i de la conversa espontània i alegre no arribaràs mai al
que el poeta en va dir l’anima del vi. Una ànima que potser també és immortal. <o:p></o:p></span></i><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Una ànima que tenen tots els vins del món<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>encara que amb diferents atributs i
jerarquies,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com la miserable ànima dels
mortals,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>degustadors de vi des de fa
tants segles i capaços de negociar amb el diable la venda d’aquesta ànima a
canvi<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no d’una ampolla augusta d’anyada
impossible si no d’uns pocs anys més de vida inútil. <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgdoW7yFNKeNTtVHTePNhxiU6TiXxAHKby3joMisCNXEZPXL0nNNEd3jmOMZBnqocEUiQl5yJwIb_rW-NKPggW3FxJnWypYo25R2iKpebckVWWrfK8xPsrJduXVaK9ky9JIS2in0cbtqc/s1600/_Le_jeune_Degustateur+Mercier.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="461" data-original-width="638" height="231" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgdoW7yFNKeNTtVHTePNhxiU6TiXxAHKby3joMisCNXEZPXL0nNNEd3jmOMZBnqocEUiQl5yJwIb_rW-NKPggW3FxJnWypYo25R2iKpebckVWWrfK8xPsrJduXVaK9ky9JIS2in0cbtqc/s320/_Le_jeune_Degustateur+Mercier.jpg" width="320" /></a></div>
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Tots els vins tenen una ànima.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">....... Jo no sé si avui el moscat de Samos és el millor
moscat del món. Em temo molt que no. Possiblement en un concurs seriós
d’aquests on qualifiquen summillers amb el nas d’or i experts veritables
d’aquells que no donen punts ni venen res, quedaria molt per darrera d’un
moscat dissenyat tecnològicament<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a la
Denominació Western Cape de Sudàfrica<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>produït en un celler fundat el 1962, com qui diu fa quatre dies. Molt
probable. Però el glop de Samos en la seva deslluïda dignitat ens retrotrau a
un vi antic, ardent, fascinant, carregat<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>de història que ens recorda el blau intens del mar que envolta les illes
de l’Egeu, un sol inclement que castiga la terra i el blanc<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>enlluernador de les seves modestes cases. Ens
recorda, encara que no s’hagi llegit mai els paisatges de la Illíada i les
aventures d’Odisseu. Potser fins i tot la guerra de Troia, els ulls orbs
d’Homer i el vi perdut de les libacions en honor dels déus indiferents de
l’Olimp. Aquella mena de petits cristall brillants que a voltes trobeu en el fons
d’aquesta copa no son altra cosa que petites busques del pòsit<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la història d’un país vinater i
mediterrani que va ser. </span></i><br />
<br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_fE3hKupW-ACJpTe8wTJ4cjuNM3ctAwlb9T9_4YMAM0cxSKCgcPN0aDkCPhVWxa-UTMO6Q8fq4wODSfc1irx8qZW9PqBZ_YGUGCYIf-Hx_Ta_Urif7j0KVm0b4pe65QryLtrdv-dMQ20/s1600/ceramica-griega-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="266" data-original-width="175" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_fE3hKupW-ACJpTe8wTJ4cjuNM3ctAwlb9T9_4YMAM0cxSKCgcPN0aDkCPhVWxa-UTMO6Q8fq4wODSfc1irx8qZW9PqBZ_YGUGCYIf-Hx_Ta_Urif7j0KVm0b4pe65QryLtrdv-dMQ20/s200/ceramica-griega-2.jpg" width="131" /></a></div>
</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">I aquesta és l’ànima immortal d’aquest vi antic beneït
per uns déus que ja<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no hi son.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Perquè pels homes nascuts en aquesta cultura i en aquesta
civilització té molt més sentit i poder d’evocació, d’emoció, de sentiment,
d’alegria i de cultura,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>qualsevol fruit,
per modest que sigui, del jardí de Dionís que una petita magdalena de
pastisseria, mal que sigui artesanal, sucada amb un te xinès dessaborit i
esblaimat - servit en exquisida porcellana de Limoges - per molt que ens ho
expliqui magistralment un senyor de ploma brillant i esmolada pel geni com
Marcel Proust. </span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">I ja em perdonaran.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Final de trajecte.</span></i><br />
<em><span style="font-family: Georgia;"> <span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">Figueres,
3 de maig de 2017<o:p></o:p></span></span></em></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"> Dia
de Santa Creu “</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><div class="separator" style="clear: both; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGvuQ026DRWlf5W-ZQauIJb6QUg6HgeT_TwWk_fXmMQzKuGim4_VB0-_zlEkflFwYT98p-Q_lwkML2N0dKDEAWa98fn5ZubvKPQZdGQ-fLXevPAhxfuuEmZ7yQ10AE21jddhx4Bp9J5t0/s1600/BACOCARAVAGGIO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1129" data-original-width="1000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGvuQ026DRWlf5W-ZQauIJb6QUg6HgeT_TwWk_fXmMQzKuGim4_VB0-_zlEkflFwYT98p-Q_lwkML2N0dKDEAWa98fn5ZubvKPQZdGQ-fLXevPAhxfuuEmZ7yQ10AE21jddhx4Bp9J5t0/s400/BACOCARAVAGGIO.jpg" width="353" /></a></div>
</span></i><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></i> </div>
</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-42567910734937088032018-02-12T15:23:00.000-08:002018-02-12T15:23:10.428-08:00LA QUARESMA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixn36BiZ1IAiqyVPRIenHEN5whQaszDd5lauS7WCmZ3KyUuo-ltnE9m704JJ-Ru4mQr93bZeN6FkUbumot-gKJbOsqd02ctwPQ6wJELnK0tF35DpoMBSerQj_rBDRKxg8wjE0gUD7982I/s1600/la-vella-quaresma-joan-amades.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="932" data-original-width="600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixn36BiZ1IAiqyVPRIenHEN5whQaszDd5lauS7WCmZ3KyUuo-ltnE9m704JJ-Ru4mQr93bZeN6FkUbumot-gKJbOsqd02ctwPQ6wJELnK0tF35DpoMBSerQj_rBDRKxg8wjE0gUD7982I/s320/la-vella-quaresma-joan-amades.jpg" width="206" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Dimecres que ve dia 14 <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no és el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">St.
Valentin’s day</i>, com molts es pensen. En la nostra tradició serà dimecres de
cendra, festivitat , per dir-ho d’alguna manera, litúrgica, amb la qual comença
un període de set setmanes <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>anomenat
quaresma que ara ja tan sols es recorda perquè en alguns parvularis fan <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dibuixar a la mainada en una cartolina una
vella amb el nas ple de berrugues i amb set peus, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i que porta un bacallà sec a la ma. Cada
setmana, el divendres, cal tallar un peu a la vella i així es veu com s’acosta
el dia de Pasqua, la mona i els ous de xocolata i, el que és més important pels
nanos,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una setmana de vacances que ara,
per a no ofendre a ningú, se’n diuen de primavera, o de la neu, o de
l’equinocci. El que sigui menys dir-ne Setmana Santa.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS3R3nh-WApPWlpgVsOCt7t-1JFhLLbAJqN14P2oO8CGS-yNneBEc3xj4tIiIAYEX3V38MFkmopmNdu4GM6ve-QSyQaehGNdyg90JH89gPWsHu5c5nYd7MOEpkvX6Su6zenIt8lgebcCQ/s1600/dimecfes+de+cendra.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS3R3nh-WApPWlpgVsOCt7t-1JFhLLbAJqN14P2oO8CGS-yNneBEc3xj4tIiIAYEX3V38MFkmopmNdu4GM6ve-QSyQaehGNdyg90JH89gPWsHu5c5nYd7MOEpkvX6Su6zenIt8lgebcCQ/s200/dimecfes+de+cendra.jpg" width="200" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El dimecres
de cendra, era allò de posar literalment cendra a sobre el cap - de qui ho
volia, està clar - amb aquella tenebrosa frase<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>de “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Memento homo quia pulvis es...”</i>
, que avui és tan sols un record borrós dels qui tenim molts anys. I aquell
record de la capella del col·legi, els matins freds d’aquella litúrgia, no ens
traumatitza gens. Més aviat ens fa riure. O enyorança.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Certament aquesta representació una mica tètrica
de la cendra, inicia un<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>període anual de
significació religiosa catòlica i és l’època que l’església i els seus fidels
dedicaven<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a la penitència i a la
mortificació del cos amb dejunis i abstinències , a qui els convenia fer-ne, ja
que en èpoques molt reculades una bona part de la població dejunava i s’abstenia
de carn tots els dies de l’any per raons estrictament de pobresa extrema.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHhijIv86Vf42USroZDCjVFvy5MDgErEl8a6aX1pdRAi7kckS4r2FA8zrytGv91dKLv1CoP7zi7_H9ET7FWrGVOQD20DPY-SF06ZK_sokSldfJ15G2SCBOCX23N0b2PWfcsd8n_T573xA/s1600/butlla+2.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="362" data-original-width="644" height="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHhijIv86Vf42USroZDCjVFvy5MDgErEl8a6aX1pdRAi7kckS4r2FA8zrytGv91dKLv1CoP7zi7_H9ET7FWrGVOQD20DPY-SF06ZK_sokSldfJ15G2SCBOCX23N0b2PWfcsd8n_T573xA/s320/butlla+2.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">A</span></b><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">bans d’iniciar-se
la quaresma - no hi havia carnavals com ara - es feia una “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Publicación solemne</i>” de la<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>“Santa Bula”. L’acte consistia en una petita processó que es celebrava
el diumenge<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>anomenat litúrgicament en el
ritus gregorià de Sexagèssima, que a Figueres anava de la capella de Sant
Sebastià del carrer de la Jonquera fins a la parròquia, que és un trajecte molt
curtet durant el qual ,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es mostrava<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ostensiblement un document, segurament escrit
en llatí, que el rector portava amb gran devoció. Es tractava, segons diuen les
cròniques de l’època<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">importante
y españolísimo Privilegio Pontificio de la Bula de la Cruzada</i>”. </span><span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Aquesta
processó encara es va celebrar l’any 1952 i l’esmentat “privilegi”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fou abolit el 1966</span><span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMYZc5mbpZefgKT3uZLamhPwNQGHW4eOVBORdeLu7VaNnqL7ovdb0AU5fdcqTBaTt5hYZhpfWMgVplTHCle1z0hoxlBdR0cFzsavalRcbGNjPQxcofzBFxs_la4fyScI4FbSDPUBPOtXA/s1600/butlla.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1165" data-original-width="1600" height="145" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMYZc5mbpZefgKT3uZLamhPwNQGHW4eOVBORdeLu7VaNnqL7ovdb0AU5fdcqTBaTt5hYZhpfWMgVplTHCle1z0hoxlBdR0cFzsavalRcbGNjPQxcofzBFxs_la4fyScI4FbSDPUBPOtXA/s200/butlla.jpg" width="200" /></a></span><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Còpies d’aquest document en paper ordinari, es
venien barates ( segons poder adquisitiu) , i atorgava als espanyols catòlics
practicants (o sigui tots, per decret), el privilegi de no haver de fer abstinència
de carn - de menjar carn, s’entén - només que els divendres de quaresma, mentre
que els altres catòlics del món mundial havien d’abstenir-se d’aquestes viandes
tots els divendres de l’any. En els </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">anys del meu record, la petita quantitat
que es pagava per poder menjar botifarres i llonses els divendres de tot l’any,
es devia destinar a finalitats piadoses , ben segur, però no per anar a lluitar
a Terra Santa contra els infidels.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgwSoCRxrq1janW02sLQg_xvikHsNmPTojytPVnrW4oTQfIqmvaW1Gjo5lOYJfFzbJEQEjvDQqkos4KU-J3NHLJWAtpCHYFPUh14t0Yvx1Q5P7RfutVVFBffvWlhRFZQ6wtaZbJc_7am0/s1600/bacall%25C3%25A0.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="386" data-original-width="577" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgwSoCRxrq1janW02sLQg_xvikHsNmPTojytPVnrW4oTQfIqmvaW1Gjo5lOYJfFzbJEQEjvDQqkos4KU-J3NHLJWAtpCHYFPUh14t0Yvx1Q5P7RfutVVFBffvWlhRFZQ6wtaZbJc_7am0/s320/bacall%25C3%25A0.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">La cuina de la quaresma és un capítol interessant
de la nostra tradició gastronòmica on hi entra molt d’enginy i també uns
ingredients en el seu moment assequibles - bacallà, sardines, arengades, ous, verdures
i llegums - que permeten algunes combinacions culinàries que vistes<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ara no son gens penitencials. Potser algun dia
parlarem dels platillos de bacallà, ous durs, pèsols i carxofes, o els platillo
de verdures amb sèpia i pilotilles de lluç <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i altres variants, obviant els fastuosos plats
de peix amb que es mortificaven - segles enllà - els senyors rics i els
cardenals renaixentistes. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Al segle XIX , temps de la flamarada anticlerical
forta, que durà molt de temps al país,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>per aquesta època quaresmal s’organitzaven com a mofa de les practiques
religioses<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els anacrònics àpats denominats
de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>promiscuació, en els quals en un àpat
de divendres<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>- si era divendres sant
encara millor - es menjava carn i peix , magre i gras, sardines i botifarres,
bacallà i perdius. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Es niu</i> de Palafrugell<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>- tot
i ser inicialment quaresmal -<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>avui seria
un plat paradigmàtic d’aquesta pràctica. I fins i tot potser té aquest origen<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">I així es pensaven que, amb la panxa plena de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cochonailles</i>, havien lluitat simbòlicament
contra el fanatisme, les creences retrogrades i l’obscurantisme més recargolat.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Vaja, com a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“ La merienda fraternal” d’en <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Santiago Rusiñol.<o:p></o:p></span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-7125693178428563492018-01-22T02:25:00.000-08:002018-01-22T02:25:16.619-08:00NORMANDIA LITERARIA (IV)- PROUST A CABOURG<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVCjTZUpshEzKBY8-2zpQjvhihAWe04F8w_Zb-oeQFdxmfPxs42EFDFfXivykz7DRE-FfDEv1ppVBZ41c0sbToggQqOptm9lEzwbtMu1w3lenI0_4ZsYPOEfWB9l_1pyER0q_j7VBWeZk/s1600/_les-madeleines-de-proust1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="492" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVCjTZUpshEzKBY8-2zpQjvhihAWe04F8w_Zb-oeQFdxmfPxs42EFDFfXivykz7DRE-FfDEv1ppVBZ41c0sbToggQqOptm9lEzwbtMu1w3lenI0_4ZsYPOEfWB9l_1pyER0q_j7VBWeZk/s200/_les-madeleines-de-proust1.jpg" width="196" /></a><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><strong><span style="color: red;">La</span></strong> magdalena sucada en the que </span><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">desperta els
records d’infància de Marcel Proust a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">A la recerca del temps perdut,</i> és un
passatge literari famós i que cal situar-lo a casa de la seva tia Elisabeth (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">tante Leonie</i> a la ficció) on l’escriptor
de petit havia passat unes vacances, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a l’imaginari
poble de Combray, en realitat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Illiers<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en Eure, </i>i que avui mercès a la fama
atorgada per l’obra de Proust ha adoptat el nom oficial de Illiers Combray.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6KrdBKT109D08m3I20B7AVcgMEV8DWKtVFG0okRKWcfaawKyPV4Po83h6DY76Dk-WyaxWKPxs9J81WY0LTT4nAqrwXci7H50JHDkx1zIfoh9BAcNAG4AWkyZLhRH7MRL1iVfQjomN_g4/s1600/proust.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="257" data-original-width="360" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6KrdBKT109D08m3I20B7AVcgMEV8DWKtVFG0okRKWcfaawKyPV4Po83h6DY76Dk-WyaxWKPxs9J81WY0LTT4nAqrwXci7H50JHDkx1zIfoh9BAcNAG4AWkyZLhRH7MRL1iVfQjomN_g4/s320/proust.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Malgrat aquesta referència al país de la Loire,
Proust que era parisenc de naixement i de residència, al llarg de la seva vida
estigué sempre molt vinculat<span style="mso-spacerun: yes;"> sentimentalment </span>a la costa
de Normandia on havia estiuejat molts anys de jove ( de 1885 a 1894) i més
endavant hi havia fet estades de repòs, necessàries pel guariment de la seva
fràgil salut, sobretot afectada per l’ asma. Trouville i Cabourg - Balbec en la
ficció proustiana -<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>son les dues
localitats de vacances que més sovint surten implícitament o explícitament citades
en la gran i ambiciosa obra de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">A la recherche
du temps perdu, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i>llarga reflexió novel·lada sobre el pas
del temps, la memòria afectiva, l’amor, l’existència, l’art. Però també vol ser
el retrat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’una societat i d’un temps on
els records d’infància, els llocs de vacances o els salons parisencs, on es
mouen els dos cents personatges de l’obra, tenen un paper rellevant en
aquesta gran aventura de cercar i retrobar el temps passat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> <span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">En aquest camí un dels noms que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>surt més sovint citat és el fictici Balbec, imprecís
indret que fusiona <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el Truoville de
joventut - veí de l’elegant Deauville - <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i el Cabourg de maduresa, llocs on Marcel
Proust, escriptor de fama y dandy notable estimava amb tendresa i enyor.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsHbLftM_4x7UUUIFLlOFlOcmAky8Z5xJOCgJLD4Vsur9NG4WDRAEDQcU0lz_ylmAX9hLjAGvJ7eLTfLHZiPgGkBMtfTo7TwYL0XmvhCpX0-qIjQ4Qk9l9iVZd5er8BaaUgWBH8I8eaqA/s1600/Proust%252520a%25CC%2580%252520Cabourg.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="866" data-original-width="409" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsHbLftM_4x7UUUIFLlOFlOcmAky8Z5xJOCgJLD4Vsur9NG4WDRAEDQcU0lz_ylmAX9hLjAGvJ7eLTfLHZiPgGkBMtfTo7TwYL0XmvhCpX0-qIjQ4Qk9l9iVZd5er8BaaUgWBH8I8eaqA/s320/Proust%252520a%25CC%2580%252520Cabourg.png" width="151" /></a><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Marcel Proust va passar els estius de 1907 fins al
de 1913, plena <i style="mso-bidi-font-style: normal;">belle èpoque</i>, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al Gran Hotel de Cabourg, anys en que l’escriptor
va treballar intensament, obsessivament, en la redacció definitiva de la seva gran obra ja
citada i per tant no és difícil de suposar - i així ho afirmen a la vila - que
Prout escrigués algunes de les seves pàgines immortals, potser fins i tot la
de la magdalena famosa, en aquest hotel i en aquesta vila normanda de cara al
mar.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> <span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">El gran hotel de Cabourg és un d’aquells
sumptuosos balnearis instal·lats el segle XIX arran de la platja i destinats a
anar-hi a prendre saludables - i moderats - banys de mar, sempre per
prescripció mèdica. Mai banys de sol que sempre han estat poc saludables,
enemics de pells sensibles. Per això hi havia les sombrilles que les dames elegants
manejaven amb soltura.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3ttImLAB8faPppGa6tTIlfdU-z2SvHO3yAGl98ycFtvGL01iMyeaisB43lJ002PllCWifiITYCqGlKtvu0MRUwg6_wIK_pDt2blLy9GS-69iKqm3_Q1PlV_jqMPKn4tJJJJ3oT8UbnKw/s1600/1200px-CabourgHotel.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3ttImLAB8faPppGa6tTIlfdU-z2SvHO3yAGl98ycFtvGL01iMyeaisB43lJ002PllCWifiITYCqGlKtvu0MRUwg6_wIK_pDt2blLy9GS-69iKqm3_Q1PlV_jqMPKn4tJJJJ3oT8UbnKw/s320/1200px-CabourgHotel.jpg" style="cursor: move;" unselectable="on" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">El Gran hotel és imposant, amb dues grans façanes
senyorials, una de cara a mar, avui <i style="mso-bidi-font-style: normal;">promenade</i>
Marcel Proust, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i l’altra mirant<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a la vila davant una plaça espaiosa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ajardinada amb gust exquisit i salpebrada de
flors de tons delicats i deliqüescents. En aquesta plaça hi ha el monument a
Proust i el Casino. D’aquí arrenca un carrer comercial on a cada pas pots trobar
un saló de the i una pastisseria on venen les “famoses” magdalenes de Proust,
personatge del qual n’han tret un gran partit turístic i comercial.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLA_PS9wkbVvIeWWcaFSqchEhaOPxSF-1_OTLLuLzRCWk81r51ebqCbwM8sp0FvfE3uJkVjeaXIE6LxJGD1Annct3wR8Ly7rqKkWGgr1vC2CRMO5cupRJ90n_ipiissuKndRlNWQLUCOw/s1600/cabourg.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="902" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLA_PS9wkbVvIeWWcaFSqchEhaOPxSF-1_OTLLuLzRCWk81r51ebqCbwM8sp0FvfE3uJkVjeaXIE6LxJGD1Annct3wR8Ly7rqKkWGgr1vC2CRMO5cupRJ90n_ipiissuKndRlNWQLUCOw/s320/cabourg.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Perquè Normandia, degut a totes aquestes
circumstàncies, ha fet seu un escriptor parisenc. Des de fa gairebé deu anys a
Trouville i Cabourg s’organitza un gran col·loqui internacional amb conferències
i comunicacions sobre l’obra proustiana i el seu complex univers. Paral·lelament hi ha
un festival de música <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>clàssica i
activitats culturals i turístiques diverses.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">I com a anècdota es pot dir, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que des de fa uns anys es celebra anualment el
Festival de la magdalena que convoca a gourmands i llaminers d'arreu i també pastissers
aficionats que poden competir per obtenir el premi a la millor magdalena
artesana. Pura banalització d’una de les pàgines més citades i conegudes de la
moderna literatura francesa. Utilització mercantil d'un geni de les lletres.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Fa una mica d’angúnia veure la imatge del gran escriptor
sobre d’una paperina de cel·lofana plena de rosses i flonges <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>magdalenes amb un lleuger gust d'ametlla amarga. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Però les coses son així.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxNFEdA_V10D869BYd1_8HbAhaJjqB338wZ8EmgeiUUX9K-4-CVVxenD2LuqG0jf9WQXlJjRvMoIeodt3wKuN8tchIEn-qJ5x5etvBZ_0KuumuMCfS4S9o1A9GhMA86SqHdDDxrCO9CnM/s1600/madeleine+cabourg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxNFEdA_V10D869BYd1_8HbAhaJjqB338wZ8EmgeiUUX9K-4-CVVxenD2LuqG0jf9WQXlJjRvMoIeodt3wKuN8tchIEn-qJ5x5etvBZ_0KuumuMCfS4S9o1A9GhMA86SqHdDDxrCO9CnM/s640/madeleine+cabourg.jpg" width="640" /></a></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-58841274842686865682018-01-21T02:24:00.000-08:002018-01-21T02:24:13.920-08:00FIGUERES, VILA FLORIDA ? <br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBT3rScpLYAiNIFYb214eYo0y6cnXfZYNeQfFh8djYCLN4_cj71maOjvPOU5DGNmn6ifY8IcE6IyVXyXlFoh6MFaSl3blqWthpmote3pkorI5HGVifG69Vk09w_aR0KDcD4aGW3fAAu_Y/s1600/viles+florides.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="516" data-original-width="884" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBT3rScpLYAiNIFYb214eYo0y6cnXfZYNeQfFh8djYCLN4_cj71maOjvPOU5DGNmn6ifY8IcE6IyVXyXlFoh6MFaSl3blqWthpmote3pkorI5HGVifG69Vk09w_aR0KDcD4aGW3fAAu_Y/s320/viles+florides.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">A les
entrades<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la ciutat de Figueres hi ha
uns magnífics rètols , com el que encapçala aquesta pàgina, que anuncien al
foraster càndid que acaba d’arribar a una “ciutat florida”. O sigui a una ciutat que
es distingeix pels seus jardins públics, la seva ornamentació floral i
l’abundància evident d‘una botànica acolorida que emmarca diversos indrets del
paisatge urbà. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">La realitat, malauradament, és molt distinta. La
pobresa floral dels nostres espais verds és evident, el nostre passeig més
emblemàtic, la Rambla, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>presenta una
vegetació en estat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>lamentable i per les
vies urbanes figuerenques cèntriques és difícil, si no impossible, trobar una
jardinera ufanosa amb flors vistoses i radiants. Igualment es pot dir del Parc,
el Passeig nou, l’entorn del Museu més visitat. Potser es salven un parell de
rotondes de l’extrarradi.</span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIYZzSa2P3b3PbVp1TKt-Xt70cutTF4h8F_QRahZZWsFHTu1rwyTKuyT1B6TLpE3X5aMcDRUXygx1Z8fnlC2zt9fQ_3usAcDpgWCS5F7UfpN2pZzHqmhf6np55xiHP7gA5iAm2j9Qs_58/s1600/mairie+ville+fleuri+andilly.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="459" data-original-width="720" height="204" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIYZzSa2P3b3PbVp1TKt-Xt70cutTF4h8F_QRahZZWsFHTu1rwyTKuyT1B6TLpE3X5aMcDRUXygx1Z8fnlC2zt9fQ_3usAcDpgWCS5F7UfpN2pZzHqmhf6np55xiHP7gA5iAm2j9Qs_58/s320/mairie+ville+fleuri+andilly.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ajuntament d'una Ville fleurie</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Perquè una ciutat sigui florida, estimats i
respectats alcaldessa i regidors, no n’hi ha prou en posar un rètol a l’entrada
que ens ho anunciï. Cal, a més, plantar flors, tenir-ne cura, vigilar les
bretolades, invertir algun diner, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>estimular <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la iniciativa privada, comerços, ciutadans particulars,
entitats, associacions de veïns i botiguers<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>a que col·laborin en aquesta tasca d’embellir la ciutat que avui per avui,
per rètols que hi posem, té un atractiu estètic de banda baixa. Perdoneu - i em
dol molt dir-ho <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>- de banda molt baixa.
Molt negatiu per una ciutat que vol ser turística.</span><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFib6t6z32klhptZifPvffzqDlZIp-m2t3o8pWSN6HK3ZonyHdKTr8dcWcVuibaSYZGjgswVt3CuylBZYgLTNlUupvSW2tCYpbajk-Wu5_sK6sWik2wFuJ4sq3LeVcIIlA0klVEATRzas/s1600/panneau-ville-fleurie-visuel-4fleurs.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFib6t6z32klhptZifPvffzqDlZIp-m2t3o8pWSN6HK3ZonyHdKTr8dcWcVuibaSYZGjgswVt3CuylBZYgLTNlUupvSW2tCYpbajk-Wu5_sK6sWik2wFuJ4sq3LeVcIIlA0klVEATRzas/s1600/panneau-ville-fleurie-visuel-4fleurs.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="588" data-original-width="1600" height="116" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFib6t6z32klhptZifPvffzqDlZIp-m2t3o8pWSN6HK3ZonyHdKTr8dcWcVuibaSYZGjgswVt3CuylBZYgLTNlUupvSW2tCYpbajk-Wu5_sK6sWik2wFuJ4sq3LeVcIIlA0klVEATRzas/s320/panneau-ville-fleurie-visuel-4fleurs.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">L’invent - la còpia - de les “viles florides” <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>surt de França en què hi ha un organisme
rigorós, una normativa estricta i un control efectiu sobre les ciutats o pobles
que poden exhibir a l’entrada el rètol de “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ville
fleurie</i>” amb una, dues, tres o quatre flors segons els nivell d’excel·lència<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la seva riquesa i decoració floral que
controla un Comité nacional amb més de seixanta anys d’experiència i amb una
seriositat contrastada pels resultats més que evidents. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Colmar, una ciutat lleugerament més gran que Figueres
( té uns 65.000 habitants) entre primavera i estiu utilitza més de 95 .000
plantes d’espècies i colors diferents per fer florir els seus parterres, a més
dels milers de geranis, de flor senzilla, que pengen de balcons, façanes i
fanals. Iniciativa pública i col·laboració ciutadana, estimulada pel bon gust,
l’educació mediambiental, el civisme i una mica pel poder municipal.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"> <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivBz80y_75ATwH0N4o0dvmkpJFgOHIqXv4PKo9fFw2Nsg8MrK-QwfYQ-SLbnE-S0ijHA-W-p4GgTqSgupTVgSB61GBGQSws1ZEEjkn4sd-yDqnzQ6b4ZpFn6CcFYY4dK53UCX2ypyhbHY/s1600/ville+fleu..jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1066" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivBz80y_75ATwH0N4o0dvmkpJFgOHIqXv4PKo9fFw2Nsg8MrK-QwfYQ-SLbnE-S0ijHA-W-p4GgTqSgupTVgSB61GBGQSws1ZEEjkn4sd-yDqnzQ6b4ZpFn6CcFYY4dK53UCX2ypyhbHY/s320/ville+fleu..jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Ja que es pot anar a la Xina a fer promoció, no
seria difícil ni car arribar-se un parell de dies a Alsàcia o a la Savoia per
exemple i fer una petita volta per pobles com Aix les Bains, Colmar, Eguisheim,
Riquewhir, Thonon, Beaune a la Borgonya, ben propers com Limoux i Agde i tants
d’altres - n’hi ha mes de 4.000 - <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i
prendre model del <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que veritablement és
una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ville fleurie</i> i preguntar com es
fa. Ja que no tenim iniciativa posats a copiar , copiem bé, per favor ! I no
invoquem el tema climàtic perquè els veïns en tenen flors des del Rosselló a la
Bretanya.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Si es vol esbrinar el funcionament de l’organització
de les Viles florides catalanes ja comencem malament <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>doncs, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>avui, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no es té accés a la pàgina web i per tant ens
quedem sense saber com funciona aquest organisme, iniciativa, moviment o el que
sigui. Pel què es pot deduir Viles florides és una idea promoguda per la
Confederació d´Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) i que la
certificació, el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">label</i> de vila
florida i premis i honors que se’n deriven <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’atorga un jurat suposadament qualificat. Tot
plegat dins el marc de turisme de Catalunya i amb la bona idea<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d ‘estimular als ajuntaments a la <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>millora <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dels seus espais públics mitjançant <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l´enjardinament i la cura de les zones verdes.
Teòricament molt bé i molt lloable. El resultat no sembla prou bo, al menys a
la nostra ciutat.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Insisteixo, per ser una vila florida no n’hi ha
prou amb plantar un cartell que ho digui a l’entrada de la ciutat. Cal plantar
més coses.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Es com clavar a una <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>façana un magnífic rètol que digui “Edifici
històric” i després trobar-te amb Can Romaguera, dit també Pont de Vinyals.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPm8usO9dfHo9km7yIxXTw6TClBI7lxILDoKF9ky1WOJJddsdBNsxi6IlTNljfMUWA1yX1VSTP8g2mH_GO9jSXIwqM4zC0U0PCmzaTJS7afXsX6Qom_S6Okzb1Gydl55eUcoZoDE321J4/s1600/ville+fleurie.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="973" height="526" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPm8usO9dfHo9km7yIxXTw6TClBI7lxILDoKF9ky1WOJJddsdBNsxi6IlTNljfMUWA1yX1VSTP8g2mH_GO9jSXIwqM4zC0U0PCmzaTJS7afXsX6Qom_S6Okzb1Gydl55eUcoZoDE321J4/s640/ville+fleurie.jpg" width="640" /></a></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-46243906852202699602018-01-13T11:15:00.001-08:002018-01-13T11:15:51.717-08:00IL CRISTO VELATO<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Encara a Nàpols. Pels carrerons estrets i humits
de l’Spaccanapoli faig via cap a la capella de San Severo atret pel record de
la impressió pertorbadora que em va fer la primera vegada que vaig admirar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">il Cristo velato,</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>excepcional escultura de l’artista local Giuseppe
Sanmartino (1753)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> <span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Un ha vist la grandiosa harmonia del David de
l’Academia, la perfecció seductora de la Venus de Milo, la força interior del
Pensador de Rodin, el desconsol de la Pietà, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la malcarada autoritat del Moisés a san Pietro
in<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Vincoli, el colossal conjunt de les
capelles dels Mèdicis a Firenze... i algunes altres obres mestres de l’escultura
profana i religiosa des de l’hegemonia del classicisme grec ençà. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Obres totes elles d’una rara perfecció, d’una
potència indiscutible, d’un impacte estètic tant fort que et fa trontollar el
cap i sorprendre els sentits.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">El <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cristo
velato</i> de la capella de San Severo de Nàpols senzillament emociona.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">És una d’aquelles
imatges que inspira devoció - paraula en desús i que permetrà la irònica
rialleta dels progres, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>carregats de
suficiència i prejudicis - , devoció en creients i no creients perquè desperta
compassió, solidaritat, indulgència, plany, humanisme. No ho plantegem com una
qüestió de fe,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és un purament un afer de
sensibilitat </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKjqnhfA7QAJz2VDRlgTckPxuPYkT7KMUMq9j-ZkA2tzya32fIFvcEzNqO7ZbnaVOLTMa7w3mg_1ep9uEEY_SCv-OvY_sbakgHuyrBcv-8bbOvDT0eT22S_vPcGYHgKWmXY0njG6iN1MA/s1600/cristo+velato+22.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="396" data-original-width="459" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKjqnhfA7QAJz2VDRlgTckPxuPYkT7KMUMq9j-ZkA2tzya32fIFvcEzNqO7ZbnaVOLTMa7w3mg_1ep9uEEY_SCv-OvY_sbakgHuyrBcv-8bbOvDT0eT22S_vPcGYHgKWmXY0njG6iN1MA/s320/cristo+velato+22.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Hi ha però també un component estètic torbador. La
figura jacent del Crist mort i cobert per un vel, ( algun savi de
Vilatrista<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a la viquipèdia en català
l’ha denominat el Crist <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">vetllat </b>!!!
) , tot en marbre, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és d’una rara
perfecció formal que deixa admirat. D’una dificultat d’execució immensa que tan
sols puc intuir. Està tan ben executat el teixit, la transparència, la
musculatura, les venes, les ferides visibles però sempre a través d’una fina
capa de marbre, que aquesta mateixa perfecció ha donat origen a la llegenda. A <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>llegendes diverses i discordants, fins i tot estrafolàries..<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">No només la perfecció de l’escultura ha<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>provocat la fèrtil fabulació napolitana si no
que la personalitat del príncep que va fer <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>remodelar la capella i va encarregat a
Sanmartino l’obra, hi ha contribuït de forma molt important.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFsW_UlKhhRvo4S7JnoY6NcpnE3iTP-YT5eID-IElJi0fZvCCzotiyA8LzZZA45AXDyAmlu0H1MZnIXG6Rij4qxmyGLasnrk46tPnLw4svA-q5jFEj0EcRIL45u6TslFD41IWN4A7fUEo/s1600/Raimondo+di+Sangro.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="390" data-original-width="283" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFsW_UlKhhRvo4S7JnoY6NcpnE3iTP-YT5eID-IElJi0fZvCCzotiyA8LzZZA45AXDyAmlu0H1MZnIXG6Rij4qxmyGLasnrk46tPnLw4svA-q5jFEj0EcRIL45u6TslFD41IWN4A7fUEo/s320/Raimondo+di+Sangro.jpg" width="232" /></a><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Raimondo di Sangro VII príncep de San Severo (
1710-1771) <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fou una personalitat complexa
i inquietant. Home del segle de les llums, literalment il·luminat, fou militar,
astrònom, filòsof, music, alquimista, inventor, anatomista, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>geòleg, literat i gran mestre d’una lògia
maçònica. D’aquí ve que tot el conjunt escultòric i decoratiu
de la capella de San Severo que ell va imaginar com a lloc d’enterrament de la
família, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>s’interpreti avui en clau de
missatges esotèrics i simbòlics. Fins i tot hi ha qui diu que el conjunt està
concebut amb <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>finalitats iniciàtiques. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">La llegenda, una de les llegendes, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cristo
velato</i> fa suposar que l’escultor <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Sanmartino una vegada acabada l’obra del Crist
ajagut la va cobrir amb un vel transparent, una gasa subtil, un tul volàtil i
que el príncep de San Severo mitjançant obscurs procediments alquímics va petrificar
aquell teixit, resultant l’efecte màgic de l’escultura autènticament velada amb
un vel de marbre.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgxKO1p3ThTfwXoi12zp5Hb2oHnOYLLyU5My2coA17N2RlVDTRfHQVrNJMJfholnnphOaytGRCBf2xjqvjrGKRZ9cscLbXorKopKTK9BhrbzBoLPlq4qsSbOTgkb_oGAuyEyLL38iDpmQ/s1600/42882-Cappella-Sansevero.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgxKO1p3ThTfwXoi12zp5Hb2oHnOYLLyU5My2coA17N2RlVDTRfHQVrNJMJfholnnphOaytGRCBf2xjqvjrGKRZ9cscLbXorKopKTK9BhrbzBoLPlq4qsSbOTgkb_oGAuyEyLL38iDpmQ/s320/42882-Cappella-Sansevero.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Obviament les anàlisis posteriors<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>efectuades han demostrar que el “vel” és exactament
del mateix material marmori que la resta de l’escultura i que no va haver-hi transmutació
de cap mena ni metamorfosi oculta. </span><br />
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Però la diabòlica personalitat de Raimondo
di Sangro<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>- Cagliostro en el seu procés
va declarar haver aprés algunes de les practiques màgiques d’un cert príncep
napolità ! - permetia tota mena d’especulacions i podria ocupar-nos en solitari
un apassionant <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>comentari . <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Possiblement l’aura de misteri que envolta la
petita capella napolitana predisposa a trobar una certa màgia en tot el seu
contingut, encara que sincerament penso que, net de prejudicis, la contemplació
del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cristo velato</i> de Sanmartini és
una de les visions més reconfortants per l’esperit que recordo i que difícilment pot deixar
indiferent a persones de sensibilitat desperta.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Per això hi vaig voler tornar, un dia gris i fred
de desembre.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1wvkV9vTCTLMwENU7DLMIjBfQg8QGEthekLNz1bYVer2Xfek-wVTbBm5fkMFAOspNYrcQS-daQA_jX3YpWW0tSf_nQNBdbEyB1aYKy_0QFZxqxjB55GwWUUXRzOLIkOsueTfKs7rU7aI/s1600/Cristo-velato-55.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="470" data-original-width="900" height="332" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1wvkV9vTCTLMwENU7DLMIjBfQg8QGEthekLNz1bYVer2Xfek-wVTbBm5fkMFAOspNYrcQS-daQA_jX3YpWW0tSf_nQNBdbEyB1aYKy_0QFZxqxjB55GwWUUXRzOLIkOsueTfKs7rU7aI/s640/Cristo-velato-55.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="color: #7030a0;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-68127160745128922202018-01-03T17:20:00.000-08:002018-01-03T17:20:08.855-08:00NADAL A UN ALTRE CORRAL<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Incomplint per primera vegada a la meva vida
aquella tradició nostrada que s’expressa en la dita popular “ per Nadal cada
ovella al seu corral”, aquests dies nadalencs els he passat al sud d’Itàlia .
Les dates i la proximitat física feien inevitable una visita a Nàpols que,
malgrat tot, sempre mereix una parada. Hi he anat un dia gris, de boira baixa,
de pluja finíssima i freda, gens mediterrani. Poc abans d’arribar a la ciutat
els núvols eren tan densos i blancs <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que semblaven nata muntada i feien invisible
el volcà omnipresent, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>encara que un
sempre tem que la nuvolada<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amagui vapors
malèfics del Vesubi que, intuïm, un dia o altre hi tornarà.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">En arribar a la piazza Garibaldi - estació central
de trens i autobusos - la pluja havia parat i la passejada prevista pels barris
d’Spaccanapoli<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i Decumano maggiore, o
sigui el rovell de l’ou del barri antic, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es presentava menys incòmode del que feia
preveure el <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>començament d'un dia rúfol.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">El primer objectiu que m’havia proposat era
visitar el Pio Monte della Misericordia a la via dei Tribunali, al costat del
Duomo. El carrer és estret, amb poca <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>llum, paviment desigual de lloses de pedra , amb
pintades a les parets i neteja a la napolitana - estil poc recomanable -, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’edifici de la benèfica institució, fundada
per a socórrer als pobres i els pelegrins, no és d’aparença monumental. Un atri
amb cinc arcades hi dona accés i potser la grisor del dia li resta atractiu.
Dins s’hi troba una de les obres mestres del barroc pictòric titulada
precisament “Les set obres de misericòrdia”, sorgida del geni creador de
Michelangelo Merisi da Caravaggio. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7li1rUhL1Cl6ZZG_fBJA_lwd4ntEWUztnwhsgkEJH9txl9okgxPestnJKei8H9w213tBp7IKoDEVzAvucbFyY_624tYsxSxuWWawBLqw5g6kSxhypVyYT-_vE-e9JsSmpUb7Ivmm7-aE/s1600/caravaggio.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="599" data-original-width="396" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7li1rUhL1Cl6ZZG_fBJA_lwd4ntEWUztnwhsgkEJH9txl9okgxPestnJKei8H9w213tBp7IKoDEVzAvucbFyY_624tYsxSxuWWawBLqw5g6kSxhypVyYT-_vE-e9JsSmpUb7Ivmm7-aE/s400/caravaggio.jpg" width="263" /></a><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Inicis del segle XVII, l’església catòlica en plena
Contrarreforma. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El pintor, fugitiu de
Roma, acusat - i convicte - d’assassinat, es refugia a la turbulenta i
lluminosa ciutat de Nàpols, <em>ciutat de la tolerància i dels jocs perillosos </em>segons un cronista del moment . La Congregació de
la Misericòrdia de joves napolitans caritatius <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(o potser no tant), <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>acull l’artista i li encomana el quadre en el
qual,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>presidit per la imatge de la
Madonna, es representen entre simbolisme i realisme les set obres de
misericòrdia, aquelles que en el catecisme en dèiem “corporals”: donar menjar a
qui té gana, donar beure a l’assedegat, visitar presos, guarir malalts...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Magistral exemple de la tècnica del clarobscur,
joc efectista de llums i ombres, figures realistes a partir dels models
habituals del Caravaggio - pobres, prostitutes, rodamóns - que tantes crítiques
li varen valer per interpretar-ho <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>alguns, com a poc respectuosos, quasi blasfems per
a representar sants i marededéus.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Capolavoro</span></i><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"> autèntic de la
pintura barroca. Potser una mica com la mateixa vida del Caravaggio :<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>contrast de llums i ombres, infern i paradís,
el diví i l’humà...Impacte indiscutible.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Seguim per la via dei tribunali fins a la piazza
de san Gaetano on comença la via de sant Gregorio Armeno; aquí s’inicia el
festival autèntic del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">presepe napoletano</i>.
Aquest carrer estret i farcit de tallers, exposicions i botigues, és
possiblement la fira de pessebres més important del món. Maquetes de botigues d’artesans,
portals de Betlem, hostals que son <i style="mso-bidi-font-style: normal;">trattorias</i>,
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>masies
penjades fetes de suro, fusta o cartró pedra, pobles menuts i arcades solemnes sostingudes
per columnes corinties mig enrunades... I una autentica multitud de figuretes
de fang representant les clàssiques figures del pessebre napolità que a part de
la Sagrada família i els tres reis, ovelles, pastors i pagesos solen ser el
pastor Benino que ve a ser el nostre rabadà, el venedor de vi, el pescador , <i style="mso-bidi-font-style: normal;">zi Vicenzo e zi Pascale</i> dos compares
singulars, i els venedors <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>: <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>verdulaires, pastissers, carnissers, flequers,
peixaters.. . Hi son tots . </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgol_152hZzKo0K9lGZnhpa-rpyrgoRRPocAbcvQW2oVRg6sNeNW7iV5znREPO2cm3qWQ7950WlT2QGaB5y2BFS31cPE6UCEYEqVyncZN2wSFhaxscHd_WnOcWBcWlbnFqueOUnBTEY_DU/s1600/san+gregiorio+armeno..jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgol_152hZzKo0K9lGZnhpa-rpyrgoRRPocAbcvQW2oVRg6sNeNW7iV5znREPO2cm3qWQ7950WlT2QGaB5y2BFS31cPE6UCEYEqVyncZN2wSFhaxscHd_WnOcWBcWlbnFqueOUnBTEY_DU/s400/san+gregiorio+armeno..jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Les figures de gran format, més elegants que
piadoses, van habillades en ocasions amb roba autèntica de seda i brocats, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o pintades de forma que s’imita a la perfecció
la consistència del teixit. Un món apassionant d’ artesans de gran categoria
que han dedicat la vida a mantenir aquesta tradició del Nàpols històric, que
avui de passada és un atractiu turístic de primer ordre. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">En aquest punt hom es pregunta, on neix i quan
neix la tradició del pessebre ? I aquí ja ens perdem una mica. Els italians
mantenen que fou sant Francesc d’Assisi que per primera vegada va muntar una
mena de pessebre vivent en una església<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>l’any 1223. Altres li atribueixen origen germànic, més enllà <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fan començar la tradició al segle XI. Del que
no hi ha cap mena de dubte és que l’època d’or del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">presepe napoletano</i> és als segles XVII i XVII i per això moltes
figures estan representades amb vestits d’aquesta època. Visiteu , si teniu
ocasió, el pessebre de la reggia de Caserta <i style="mso-bidi-font-style: normal;">o
il presepe dil Re</i> conservat al Palau reial de Napoli.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjebEpB-3tdX0tE_mAHjcd1A9J26TcGZFL0ZFBi6sjHjZmoP1qkd-M_QSRE3xcYXT9xqM7B9NTL7HXs0L6oF2n9v07XvfZuw1OaAO_JS03HMAaTw60eVy_6awlmk_5viURiSRiVuCwPx-M/s1600/100_Presepi.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="800" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjebEpB-3tdX0tE_mAHjcd1A9J26TcGZFL0ZFBi6sjHjZmoP1qkd-M_QSRE3xcYXT9xqM7B9NTL7HXs0L6oF2n9v07XvfZuw1OaAO_JS03HMAaTw60eVy_6awlmk_5viURiSRiVuCwPx-M/s400/100_Presepi.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Però no deixeu de visitar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pels volts de Nadal la via de san Gregorio
Armeno. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Després de tanta artesania, tanta figureta, tant de
turista, tant de souvenir, que de tot hi ha, entro a l’església del sant que
dona nom al carrer dels pessebres. Una de les esglésies més interessants de la
ciutat. El barroc de San Gregorio Armeno, amb les dues grans orgues que son un autèntic
diluvi d’or vell, poc il·luminat i una mica polsós, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>perd estridència i guanya en solemnitat, sota
els frescos de Lucas Giordano. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Cal seure en el darrer banc i escoltar el silenci
del Nadal que, ben mirat, és idèntic a tots els corrals del món . <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4rkqun80ggBb_v-dqKcrwLn6nG4hnQ1luSbKjeAhI5TE9MwyDfhwuOHDQM6_NnDN_yThPYm2CcGE1M4bM9clcKYKZ-BBr0iR5NdJ_tfp1__MhL7IgutLkOTMm0X8CdQnX8UOsCzlz9AA/s1600/interno-chiesa-san-gregorio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="550" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4rkqun80ggBb_v-dqKcrwLn6nG4hnQ1luSbKjeAhI5TE9MwyDfhwuOHDQM6_NnDN_yThPYm2CcGE1M4bM9clcKYKZ-BBr0iR5NdJ_tfp1__MhL7IgutLkOTMm0X8CdQnX8UOsCzlz9AA/s400/interno-chiesa-san-gregorio.jpg" width="400" /></a></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-15180191141913066312017-12-16T02:06:00.000-08:002017-12-16T02:07:58.643-08:00NORMANDIA LITERARIA (III) - Simenon a Fécamp<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Els paisatges que amb més freqüència ens descriu
Georges Simenon en les seves novel·les, incloses les del Maigret immarcescible,
son paisatges grisos, apagats,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb una
boira freda, quieta, espessa, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’ una
humitat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>penetrant que se’t clava a
l’esquena amb una esgarrifança tan sols llegir-ho. Submergides en aquest núvol dens
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>hi ha formes desdibuixades, sense llum,
tristes i volgudament misterioses que et predisposen a endinsar-te en una
narració entre secreta i obscura que al llarg de les pàgines s’anirà aclarint,
encara que no surti el sol.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZwz9rRgZwCoaD48jzgbovD_XBu8oFhdtJ0QI91Fw0N2Lpja1wR6HifwH7cpcWan_EKXWOPx_vK5Pmle8AdOSiGSIp36dAWq-EDn58_vbUfJ5De0P-G0FheBKk_Q7BAk22wr8MhLHTDak/s1600/boira+port.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="526" data-original-width="700" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZwz9rRgZwCoaD48jzgbovD_XBu8oFhdtJ0QI91Fw0N2Lpja1wR6HifwH7cpcWan_EKXWOPx_vK5Pmle8AdOSiGSIp36dAWq-EDn58_vbUfJ5De0P-G0FheBKk_Q7BAk22wr8MhLHTDak/s320/boira+port.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Son els
paisatges de la costa flamenca o de la Valònia interior que Simenon va conèixer
a la seva infància, sobretot <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al barri de
la Outremeuse a la Lieja natal, una mica escrostonat i brut, travessat per el
riu Mosa (Meuse) d’un color groc fangós cobert d’un polsim de carbó. Però els
paisatges fluvials de Simenon van més enllà de la Meuse belga i arriben als
trams navegables<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la Loire i el Sena,
sempre inquietants, amb una humitat enganxosa, una llum incerta entre arbres
d’un verd profund <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i dotzenes de
rescloses mal vigilades per antics mariners retirats, en general lleugerament borratxos.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">I seguint el curs del Sena, com feien les antigues
gavarres, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>arribem a la costa normanda
que és, sens cap mena de dubte, el mar de Simenon que circumstancialment
s’allarga pel nord fins al Pas de Calais i pel sud a la costa bretona <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>encara que en alguna ocasió excepcional, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i segurament pel seu encant innegable, Sim
tria el marc de La Rochelle <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per alguna
de les seves narracions d’ambient mariner.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYd7zR9ZgClYPAqaSXodrPCQcxAhuYsEEH1rIsZZAGb2rmLrdvX_-yIRciGX3LdJuoK9XS_R0JZ1zbUGzc3yFBKd170bP_mxdVbuiFGn73hhI_HMM0VL5NMnuTDZc_A8QR0br60YrA7k0/s1600/sur-le-quai-des-pimpolais-la-tempete-fait-rage-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYd7zR9ZgClYPAqaSXodrPCQcxAhuYsEEH1rIsZZAGb2rmLrdvX_-yIRciGX3LdJuoK9XS_R0JZ1zbUGzc3yFBKd170bP_mxdVbuiFGn73hhI_HMM0VL5NMnuTDZc_A8QR0br60YrA7k0/s320/sur-le-quai-des-pimpolais-la-tempete-fait-rage-1.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Però el mar autèntic de Simenon és el mar de
Normandia, el canal de la Mànega, aquest estret corredor que uneix l’Atlàntic
amb el mar del Nord on les onades son<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>valentes i les nits de galerna acovardeixen malgrat que estiguis en
terra ferma i no hi hagi cap assassí <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>errant, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>encara
sense identificar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMWkOtOXsw9RstrQcfG0H9UppHz-YQnE9dyFHY55V5LdbW4ct1DOc9grzTCzTq_22ADGcAGYkO9pRrftimHfRK4WzqL9JFenE2qEFiUUgZhEs6BqhO_LLds9Dju0BoiyveWge4qZoVOks/s1600/Simenon.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="619" data-original-width="940" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMWkOtOXsw9RstrQcfG0H9UppHz-YQnE9dyFHY55V5LdbW4ct1DOc9grzTCzTq_22ADGcAGYkO9pRrftimHfRK4WzqL9JFenE2qEFiUUgZhEs6BqhO_LLds9Dju0BoiyveWge4qZoVOks/s320/Simenon.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Etretat, Fécamp, Dieppe, Yport, Le Havre son noms
que trobem sovint en les obres de Simenon ja que després de Paris és la
Normandia marítima i marinera<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’entorn
que més va recrear la seva fluida prosa. Simenon era un apassionat de la mar i
ja el 1928 es va fer construir a Fécamp un vaixell amb casc de fusta de roure
que va batejar com Ostrogoth <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i amb el
que navegar per plaer moltes i moltes hores a molts i molts mars.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">No és doncs d’estranyar que el món dels mariners,
dels pescadors, dels pilots, de les drassanes i els calafats;<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’olor de quitrà, de pintura fresca, de
cadenes rovellades, d’algues en descomposició, de restes de peix escampades pels
molls, de la sal humida i corrosiva; l’imposant espectacle de les marees, del
mar desbocat, de les onades batent-se amb ràbia contra una costa blanquinosa de
penya-segats imponents, de les nits en que el vent forassenyat no et deixa
caminar. No és d’estranyar doncs <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que
aquest entorn fascinant i tèrbol seduís al gran narrador de fets <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>misteriosos i de conductes psicològicament
complexes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHqUQhjqDkM3-ZuCqO0V8xa2di08Ab474H5L1xy4QfnSRCVJyFXh0JVbVC29Q86p93K0k-iXBLJ-532DPjHTNz8uwbKbPhaYpKwKjNAwefnVkTNVtG2TegSIZUPFO9lpMSWi6AMGVqtwg/s1600/chemin-des-douaniers.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="550" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHqUQhjqDkM3-ZuCqO0V8xa2di08Ab474H5L1xy4QfnSRCVJyFXh0JVbVC29Q86p93K0k-iXBLJ-532DPjHTNz8uwbKbPhaYpKwKjNAwefnVkTNVtG2TegSIZUPFO9lpMSWi6AMGVqtwg/s320/chemin-des-douaniers.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">També aquell entorn, gairebé èpic, dels mariners
que des de Fècamp s’embarcaven cada any per estar sis o set mesos en mar a la
pesca del bacallà a la remota Terranova, afrontant temporals, glaçades,
penalitats de tota mena, sempre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb el
temor del gran temporal i la incertesa del retorn. D’aquests vaixells se’n
deien precisament Terre-neuvas, i d’aquesta vida miserable i perillosa en
sortí<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Au Rendez-vous des Terre-neuves; <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i>es troba amb l’ excepcional paisatge
d’Etretat amb les seves <i style="mso-bidi-font-style: normal;">falaises</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>calcàries, escarpades i nues de vegetació de
tan erosionades per la mar a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Maigret i la vielle dame <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i>o en les seves pròpies <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Memòries íntimes”. <o:p></o:p></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">I quan tot es calma i, cosa rara, surt el sol i
l’acció passa en ambients més assossegats i relativament selectes, apareixen
els noms de Deauville, Cabourg, Trouville, Honfleur <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que
foren les platges de moda i els balnearis luxosos on anaven a prendre banys de
mar - per prescripció mèdica - les famílies riques de Paris a l’època d’entreguerres,
ambients que Simenon també va retratar encara que potser amb menys afecte i
fins i tot amb un bri de desdeny.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">En darrer terme una altra connexió normanda amb l’obra
simenoniana <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pot ser que, segons es diu -
hi ha diverses teories al respecte - l’inspector de policia real que inspirà la
figura de Maigret fou el comissari divisionari Marcel Guillaume que a partir de
1937 es retira al poble<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Tribehou, a
la Normandia fins la seva mort a Bayeux. Malgrat les diverses teories existents
al respecte el propi Simenon reconegué haver-se inspirat en aquest excepcional
policia per a crear <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la figura irrepetible
de Jules Maigret.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Com diuen els francesos <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pour en savoir plus</i> : </span><span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">llegir el llibre de William Alder “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Simenon et Maigret en Normandie</i>”<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p><span style="font-family: "times new roman"; font-size: small;"> </span></o:p></span></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p><span style="font-family: "times new roman"; font-size: small;"> </span></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-1027948830311043162017-12-06T11:53:00.004-08:002017-12-06T11:53:49.727-08:00EN FLANDES SE HA PUESTO EL SOL<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;">Ara que els catalans si volem veure el nostre
President hem d’anar a Bèlgica, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és una
bona ocasió per recordar que aquest estat artificial i inventat, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és un
estat plurinacional en el que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Flandes
ocupa la part nord on es parla flamenc - variant del neerlandès - i on hi ha un
arrelat sentiment de país, històricament reivindicat, oficialment reconegut <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i que des d’aquí s’entén molt bé. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;">I en aquest indret de la geografia europea és on
sembla que es va començar a pondre el sol de l’Imperi espanyol ja fa algun
segles. Aquella circumstància històrica, que no cal explicar, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va inspirar a un autor català en llengua
castellana, Eduardo Marquina (1879-1946) per escriure una obra teatral titulada
precisament “En Flandes se ha puesto el sol” considerada per l’extrema dreta
espanyolista com<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la obra que marca el apogeo del teatro
patriótico español.</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN2J2FyXk1lrghkhxzqQAaNnDN4oKm6WcfEz-u05YCiDKra-p8OhFUncZekgPRNTIt3KidEPllZKMuZfdGOSovZYnnbzh-fL3QpV0UtCjPblWL89pTi5p6w08qJDAtwW7sVYNCXyLrHfc/s1600/marquina.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1292" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN2J2FyXk1lrghkhxzqQAaNnDN4oKm6WcfEz-u05YCiDKra-p8OhFUncZekgPRNTIt3KidEPllZKMuZfdGOSovZYnnbzh-fL3QpV0UtCjPblWL89pTi5p6w08qJDAtwW7sVYNCXyLrHfc/s320/marquina.jpg" width="198" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;">Eduardo Marquina<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>era barceloní, començà a escriure en català però aviat es va separar del
atractiu moviment literari modernista de Catalunya, optà per escriure en
castellà, es traslladà a Madrid, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>conreà
la poesia amb raonable èxit, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però
sobretot escrigué teatre en vers, generalment de tema històric. Per acabar de
perfilar el personatge dos detalls : a 1927 amb motiu de les noces d’argent del
regnat d’ Alfons XIII va escriure una lletra per l’himne nacional espanyol (
sense èxit) i estava casat amb Mercedes Pichot, germana dels músics Lluis i
Ricard, del pintor Ramon i de la mezzo soprano Maria, coneguda com a Maria Gay.
Estiuejava per tant a Cadaqués.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;">Tornant al seu drama patriòtic “En Flandes se ha
puesto el sol”, és una obra que potser no cal aclarir que tracta dels famosos “tercios
de Flandes” que no eren flamencs sinó espanyols i mercenaris diversos llogats
per anar precisament contra els flamencs. En una paraula, reprimir-los<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;">No cal explicar la trama de l’obra , el conflicte
de la noia flamenca, filla d’un patriota del país que s’enamora d’un capità
dels terços. Tot en vers, més o menys sonor, salpebrat de “honor” “dignidad”, “gallardia”,
“patria”, “sangre”, etc. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El que és
curiós és que Marquina, tant patriota, parla de l’exèrcit d’Espanya i annexes d’una
forma que, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o jo no ho entenc bé<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o no <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sembla precisament allò del “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">apogeo patriótico</i>” que se li atribueix, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que dèiem abans.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;">Veiem com parla de l’arribada dels terços famosos
:<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;">...de
anuncio<o:p></o:p></span></i></span></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>les
va sirviendo y de alarma<o:p></o:p></span></span></i></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>como
en otro tiempo el ruido<o:p></o:p></span></span></i></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>de
su tambor y las llamas<o:p></o:p></span></span></i></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>de
las cosechas perdidas,<o:p></o:p></span></span></i></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span><br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>y
las aldeas quemadas.<o:p></o:p></span></span></i></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;">Com a publicitat no em sembla massa positiva i
agradable.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Però “patriòticament”
insisteix explicant <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la forma d’actuar d’aquella
famosa infanteria:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;">...han
recorrido<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>con
armas todas las casas:<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>llevan
un negro rescripto<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>y
arrastran cuerdas de presos<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>por
la comarca;los suizos,<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>con
sus albardas, hacen <o:p></o:p></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>saltar
las puertas de quicio,<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>entran
la casa y separan<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>a
los padres de los hijos;<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>hasta
las mujeres prenden<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>cuando
elles quieren, con gritos,<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>mover
a los naturales<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>contra
España y sus designios.<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;">Seguim amb una propaganda més que dubtosa y una
singular forma de fer amics. I un es pregunta perquè passava això ? a on rau
exactament el conflicte ? Un personatge de l’obra ens ho explica prou bé, “patriòticament”
però bé:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;"><o:p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;"> </span></o:p></span></div>
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"> Haber
sabido<o:p></o:p></span></i><br />
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>España
que, porque ansiamos<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>romper
de una vez los grillos<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>con
que nos atan las manos<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>todos
nos hemos unido.<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Todo
el Brabante hizo pacto<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>de
sangre......................<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>...................
y los suizos<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>a
sueldo del español<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>se
encargaran del castigo.<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;"><o:p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;"> </span></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;">Segueixo pensant que com a anunci <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per a reclutar personal pels <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tercios</i> no és massa atractiu ni
excessivament <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>bo. L’autor podia ser bon dramaturg
- ni entro ni surto - però un publicitari fatal. <span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Jo, francament si hagués estat del Duque de Alba mai hagués fitxat a Eduardo Marquina com a assessor d’imatge</span><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;">Acabo. Però no em puc estar d’incloure una
quarteta que Marquina posa en boca de Juan Pablo, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el vell patriota flamenc, versos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que em semblen d’actualitat i tenen una
música tristament familiar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> <span style="font-size: small;"> </span></span></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;">La
fatalidad no tiene<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>quien
la mueva; reo soy, <o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>y
España me ha sentenciado<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>por
Flandes de sedición. <o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG9FhwB1-stP3X-LnhbIc0Fwt2oMMoBPLtu-JDEMtzBENiymGoZPZGdTbF1OAgeDUhgWmn781owBmj4J6G1L7lDrQ7kMEyWG7UC6WuLctRrCf76iAhnMsXq1bmeU3h6KdClqTrqG6Tjis/s1600/tercios.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="986" data-original-width="1600" height="393" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG9FhwB1-stP3X-LnhbIc0Fwt2oMMoBPLtu-JDEMtzBENiymGoZPZGdTbF1OAgeDUhgWmn781owBmj4J6G1L7lDrQ7kMEyWG7UC6WuLctRrCf76iAhnMsXq1bmeU3h6KdClqTrqG6Tjis/s640/tercios.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;"></span><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-22314562154409138552017-11-30T10:32:00.000-08:002017-11-30T10:32:00.602-08:00ELS XIPRERS ENCARA CREUEN EN DÉU ?<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Devia ser l’estiu de 1962, quan vaig començar a
sentir curiositat per aquells passatges de la nostra historia més recent que
ens havien amagat els llibres de text de l’Institut, els professors callaven
per por o per consigna ministerial i dels que tan sols tenia una noticia
esbiaixada, i potser una mica novel·lada, a través de les narracions de
sobretaula del meu pare, víctima com tants d’altres del sagnant desgavell de
1936 a 1939 i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les seves llargues
seqüeles, alguna de les quals jo encara vaig arribar a ensumar de lluny.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Recordo que fou aquell càlid agost en que va morir
Marylin, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que vaig llegir d’una tirada
intensiva - tardes i nits - les 871 pàgines de “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los cipreses creen en Dios</i>”<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>(1953), <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’obra de l’empordanès
Josep Mª Gironella que fou en aquell temps una autèntica revelació comercial i
literària, arribant a xifres de vendes milionàries, cosa que no s’havia vist
mai en aquest país.</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgD7bRBIZ7eux6NDAuPshwtzgh1Kn6HC6Oitb5GfuAX7bTWeQsoHBKYXkz9KsZDjOq5hLzAmmFUI5MNWMECEFbx0VBEdP5DXOnvS0QBXjc9VPDX3ZMqgh_MGUmT6E31ajMCF4CqNTEEd8/s1600/josep-maria-gironella.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="387" data-original-width="740" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgD7bRBIZ7eux6NDAuPshwtzgh1Kn6HC6Oitb5GfuAX7bTWeQsoHBKYXkz9KsZDjOq5hLzAmmFUI5MNWMECEFbx0VBEdP5DXOnvS0QBXjc9VPDX3ZMqgh_MGUmT6E31ajMCF4CqNTEEd8/s400/josep-maria-gironella.jpg" width="400" /></a></div>
</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"></span></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"></span></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">La novel·la parlava dels antecedents immediats<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la guerra civil i més endavant - “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un millon de muertos</i>” - de la pròpia
guerra. I la gent volia saber, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>després
de gairebé quinze anys només de versió oficial del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">règimen</i> i un silenci tens i forçat dels vençuts, molts d’ells
encara vius i ben vius. La gent volia saber i la novel·la de Gironella, es
deia, donava una versió “objectiva” del que havia passat en aquell sagnant
conflicte civil. Era tant “objectiva” que no va fer feliç ni a uns ni a altres.
Potser va encertar. O potser no.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">El meu pare, metge de l’exèrcit republicà al front
de l’Ebre i ciutadà amb la vida mig partida per la guerra, era un dels que
volia saber com s’explicava la veritat que ell va viure. Va adquirir els dos
primers volums de l’obra de Gironella amb un cost de 500 pessetes (3 €) que va
pagar a terminis amb una entrada i nou lletres de deu duros ( 50 pts.= 0’32 €)
que estan guardades curosament a la darrera pàgina de la trentena edició del
primer volum de l'obra. Així anaven les coses.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"></span></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgAm1jacudOAcpsbmhl7_tpd_DBeoDXvUOYOBvqsCAvAk4sAYMuvSAVpyNKJwQ6EX15f1l-QiKNSrgl12Rq8_Js0MQk77jXbmRJ5m613FvmT7L3iDRum2X0KZRDhhu8T5slBfV406qGk8/s1600/cipreses.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="630" data-original-width="459" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgAm1jacudOAcpsbmhl7_tpd_DBeoDXvUOYOBvqsCAvAk4sAYMuvSAVpyNKJwQ6EX15f1l-QiKNSrgl12Rq8_Js0MQk77jXbmRJ5m613FvmT7L3iDRum2X0KZRDhhu8T5slBfV406qGk8/s200/cipreses.jpg" width="145" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>No
recordo bé si el pare em va fer algun comentari <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>respecte a la novel·la, la seva vàlua
literària, la seva parcialitat i el seu rigor històric. Es molt possible.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">El cas és que jo vaig devorar literalment les
aventures de la família Alvear de Girona quasi d’una tirada. Era una historia que
enganxava immediatament l’atenció del lector, estava escrita amb bon ofici,
despertava interès i neguit per saber que passava al capítol següent, per tant
era una bona obra narrativa. I per les seves pàgines desfilaven persones,
termes, institucions i conceptes que eren totalment nous i ens feien la
sensació d’estar rigorosament perseguits i prohibits : la UGT, els maçons,
Esquerra Republicana, els comunistes, els anarquistes, la CNT-FAI, Estat
català, la CEDA.... I el gran retaule en pedra de la Girona antiga, el carrer
de la Força, la pujada de Sant Martí, la casa Carles, la Rambla, les cases
penjades sobre l’Onyar, la plaça de sant Agustí, el poc que jo coneixia llavors
de la Girona que era molt més lluny que no pas ara.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl0UWfrz5Hpr_fME3AwpI-2rjmOi-q9FV0RDWSH5MJbWFUk0_xe_0hmsULa6NWirK2xfjO1eoPfJCOYtVMQNSYYna1JnhvrFYmfRO6Ox1A3xE6N3jw3VsmrASqWQS00M6GeBLLe7Mn-_k/s1600/girona.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl0UWfrz5Hpr_fME3AwpI-2rjmOi-q9FV0RDWSH5MJbWFUk0_xe_0hmsULa6NWirK2xfjO1eoPfJCOYtVMQNSYYna1JnhvrFYmfRO6Ox1A3xE6N3jw3VsmrASqWQS00M6GeBLLe7Mn-_k/s320/girona.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Tot i no ser gironí em va semblar poder identificar
alguns dels personatges de ficció amb persones reals<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>- potser equivocadament o potser pura
fantasia - com mossèn Carlos Bolós, el senyor Ribot, el Dr. Tarrús, la botiga
d’instruments musicals de can Sobrequés, el vell Institut. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Els gironins de sempre,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com és natural, varen identificar moltes més
persones i amb més precisió, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i no els va
fer massa gràcia veure’s retratats en un bàndol o en l’altre, quan tot es
començava a oblidar. El llibre de Gironella va caure com un ruixat d’aigua
freda sobre la capital de l’Onyar. Fou com el que explicava Josep Mª de Sagarra
que després de publicar “Vida privada” mig Barcelona li va retirar la salutació
per haver-se sentit al·ludits. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Em sembla
que fou el professor de la UdG Xavier Pla que digué que </span><span lang="CA" style="color: black; font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">“la memòria avui de Gironella a Girona només pot ser incòmode i
ens continuarà incomodant".<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">És clar que
Gironella es va alinear ideològicament al costat dels vencedors i que potser el
rigor històric de la seva narració presenta punts foscos o dubtosos, però si va
disgustar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a l’esquerra i va fer sortir
butllofes a la dreta -<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un tal mossèn
Brunsó<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va replicar-li amb un llibre
titulat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los cipreses que maldijo el
diablo - </i>podem pensar en la relativa objectivitat de l’obra, escrita en
definitiva dotze anys després d’acabada la guerra i amb total manca de
perspectiva històrica i quan les nafres encara eren massa tendres</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"></span></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9nSFOkXMIXWi44512qnUIN4uOdFyzUStyTD2vm_oW1FDlA0p0whaCzZ303JvR1SE5EmxoK2FvNKkl3L_GZ9geLmh_PZow6HXiawzrBZFKQvk13pEzLEiw-d7UJwhnROk3lcE2-vlp6iM/s1600/girona+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9nSFOkXMIXWi44512qnUIN4uOdFyzUStyTD2vm_oW1FDlA0p0whaCzZ303JvR1SE5EmxoK2FvNKkl3L_GZ9geLmh_PZow6HXiawzrBZFKQvk13pEzLEiw-d7UJwhnROk3lcE2-vlp6iM/s320/girona+2.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Aquest mes
de desembre es celebra el centenari del naixement a Darnius de Josep Mª
Gironella, personatge rellevant de la literatura catalana feta en castellà,
personatge de vida turmentada i psicologia difícil, autor d’èxit multimilionari
que morí quasi en la misèria, autor que va posar el nom de Girona en el mapa de
la narrativa contemporània espanyola , com Clarín, al segle XIX hi va posar
Oviedo (Vetusta) amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Regenta</i>, i em
perdonaran la comparació.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"></span></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwokKfWaJVkkRrgXFJu2Q6uPrRxqpJ0l0rboNShQPAnQdmUnGYjyeQJFXvU3g3babOGfke0NnYOt0E0_8n8nL2iG2zEgCqph-X8Q3KTW9S4VrttNzJFoSGbKzfd7IHJQ7Bw1MqOusZ-Rk/s1600/girona+4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwokKfWaJVkkRrgXFJu2Q6uPrRxqpJ0l0rboNShQPAnQdmUnGYjyeQJFXvU3g3babOGfke0NnYOt0E0_8n8nL2iG2zEgCqph-X8Q3KTW9S4VrttNzJFoSGbKzfd7IHJQ7Bw1MqOusZ-Rk/s1600/girona+4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwokKfWaJVkkRrgXFJu2Q6uPrRxqpJ0l0rboNShQPAnQdmUnGYjyeQJFXvU3g3babOGfke0NnYOt0E0_8n8nL2iG2zEgCqph-X8Q3KTW9S4VrttNzJFoSGbKzfd7IHJQ7Bw1MqOusZ-Rk/s400/girona+4.jpg" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwokKfWaJVkkRrgXFJu2Q6uPrRxqpJ0l0rboNShQPAnQdmUnGYjyeQJFXvU3g3babOGfke0NnYOt0E0_8n8nL2iG2zEgCqph-X8Q3KTW9S4VrttNzJFoSGbKzfd7IHJQ7Bw1MqOusZ-Rk/s1600/girona+4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"> </a></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwokKfWaJVkkRrgXFJu2Q6uPrRxqpJ0l0rboNShQPAnQdmUnGYjyeQJFXvU3g3babOGfke0NnYOt0E0_8n8nL2iG2zEgCqph-X8Q3KTW9S4VrttNzJFoSGbKzfd7IHJQ7Bw1MqOusZ-Rk/s1600/girona+4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"> </a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">La tetralogia
de Gironella sobre la guerra civil és sens dubte, amb totes les seves clarors i
ombres, una de les obres imprescindibles per a conèixer la historia del segle
XX d’aquest petit tros de país que per raons òbvies - o no tant òbvies - fa
anys que ha ignorat a Gironella com autor de referència. Potser perquè no era
de “bon to”, no era “progre” llegir-lo. Potser perquè fou considerat autor del
“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">régimen</i>”, o persona de dretes, o
simplement catòlic.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Potser perquè el
sectarisme d’un signe i de l’altre varen optar pel silenci ofensiu. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Potser
perquè en aquest país <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>si hi ha una cosa
que no es perdona és l’èxit.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>O tot això
sumat. Wiquipedia en català tan sols li dedica, injustament, 6 <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>lacòniques ratlles <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>( <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Messi
85, Jaume Sisa </span><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">35, Charlie Rivel <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>22)</span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">El títol de l’obra,
Gironella el justifica en la breu presentació del primer volum i referint-se a
Girona “</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">...a la sombra de sus
cipreses creen definitivamente en Dios personas que he querido</span></i></span><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">”. Son els xiprers
de l’escriptor angoixat que sota aquell títol volgué descriure el drama tràgic
d’una guerra civil en la que sols l’ombra dels xiprers tenia un cert sentit i donava
esperança d’eternitat.</span> </span><span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-9862702139485288262017-11-29T04:43:00.001-08:002017-11-29T04:43:45.211-08:00MOSSÈN CAÑIZARES XERRA MASSA<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNnl1Eh7XkRDJPJ9fqHRo16VLOWRDkZyjv3lH73-1r5Cqmk9l8mxjPYC8VqbhU0PxcJQQ8TNg0DU4xGU1GVIc00tHTyWNxURinAukffoDqtr9yUx-x2M0pKW8upJqSc9E4_uawUh_CivM/s1600/ca%25C3%25B1izares.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="505" data-original-width="360" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNnl1Eh7XkRDJPJ9fqHRo16VLOWRDkZyjv3lH73-1r5Cqmk9l8mxjPYC8VqbhU0PxcJQQ8TNg0DU4xGU1GVIc00tHTyWNxURinAukffoDqtr9yUx-x2M0pKW8upJqSc9E4_uawUh_CivM/s200/ca%25C3%25B1izares.jpg" width="142" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Esperonat pel zel apostòlic de Mossèn Cañizares,
arquebisbe </span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">de València, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>m’he submergit
en la lectura dels Evangelis, tot cercant el verset, la cita, la paràbola on
Jesús de Natzaret digué <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>als seus deixebles
- get senzilla, pescadors, pagesos, algun amanuense i algun aturat - que això
de ser independentista era incompatible amb el seguiment de la seva doctrina,
passats els anys, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>anomenada
cristianisme. Mossèn Cañizares ho ha dit de forma contundent a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Razón</i> que l’independentisme és
incompatible amb ser bon cristià. O bon catòlic, que no sé si és exactament el
mateix.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">He regirat el Nou testament amunt i avall. He
trobat el meravellós sermó de les benaurances, tan ple d’esperança balsàmica
pels qui son creients i he remarcat un verset que mossèn Cañizares se’l devia
saltar el dia que el varen donar al seminari : <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Benaurats els perseguits per causa de la justícia perquè d’ells és el
Regne dels cels</i>. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbxgDpx2JnlbLlcrkjK7ldGq4OV8fl2jYrfG84-FZqsHj-eTnelTKjIeK1JKIJyA_A5u3VKgr8szeIv6uiH6CaZwoABmaA2pLbZwcf3k8RrhQhAWovEo_u4qsT15x7BUe9KM1yacLggUI/s1600/Sermon-.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="370" data-original-width="657" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbxgDpx2JnlbLlcrkjK7ldGq4OV8fl2jYrfG84-FZqsHj-eTnelTKjIeK1JKIJyA_A5u3VKgr8szeIv6uiH6CaZwoABmaA2pLbZwcf3k8RrhQhAWovEo_u4qsT15x7BUe9KM1yacLggUI/s320/Sermon-.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Hi he trobat aquell passatge en què Jesús treu del
temple els mercaders, i aquell altre en el que recomana als deixebles “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">no judiquis i no seràs judicat</i>”. I més
enllà la paràbola del fariseu orgullós i del pobre publicà humil, i quan digué
“ <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Guardeu-vos dels escribes, que es
complauen en passejar-se amb llargues vestidures ( </i>no diu el color<i style="mso-bidi-font-style: normal;">) i s’agraden de les salutacions a les
places, dels primers seients a les sinagogues i dels primers llocs als
convits...”</i> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>( això sona a cardenal).<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">I he anat tirant més endavant - Mateu, Marc, Lluc,
Joan - buscant referències a ne’n Junqueres, i a l’estelada i a la DUI i als
àngels exterminadors a garrotades del dia 1-O i res de res. He<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>trobat en canvi el manament diví que diu “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">En això coneixerà tothom que sou deixebles
meus si us teniu amor els uns als altres</i>”. I el passatge de tirar la
primera pedra el qui estigui lliure de falta, i ..... Em penso que Mossèn
Cañizares i jo hem consultat versions diferents de l’Evangeli. Jo he fet
servir<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un Nou Testament editat pels
monjos de Montserrat ( naturalment sospitós de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">catalanismo separatista</i>) i ell deu haver fet servir la versió
revisada per la COPE, emissora de l’Església ( o de la Conferencia Episcopal
Española) <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que és el mitjà de comunicació
que escup diàriament més odi contra Catalunya, sentiment que precisament mossèn
Cañizares atribueix al separatisme i diu que no és catòlic ni cristià. Es veu
que tampoc va anar a classe el dia que varen explicar la paràbola de la palla
a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’ull de l’altre i la biga en el
propi.</span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5xZx3txRnFLMd3_Bu6Nd7izQz9f4ZN1UEHgG5ercDL1lDEF8kkjCNMP7hl_DyEEVQqaGtqBrmAY7qwdew8xSP6uo2lYWqLIiBbOit0ShTVKjF5_1BApriCthWj1fZemz_0zJIaGWdcRI/s1600/Oriol-Junqueras.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="466" data-original-width="700" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5xZx3txRnFLMd3_Bu6Nd7izQz9f4ZN1UEHgG5ercDL1lDEF8kkjCNMP7hl_DyEEVQqaGtqBrmAY7qwdew8xSP6uo2lYWqLIiBbOit0ShTVKjF5_1BApriCthWj1fZemz_0zJIaGWdcRI/s320/Oriol-Junqueras.jpg" width="320" /></a></span></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">El senyor Oriol Jonqueres es manifesta públicament
creient, condició que mossèn Cañizares li nega perquè el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sececcionismo ha generado odios</i>. Ben cert, l’odi que fomenten<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les columnes de diaris com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Razon</i>, o les declaracions del
ministre portaveu del govern espanyol, membre de l’Obra, quan menteix, difama i
calumnia, o d’aquell ex-ministre també de l’Obra que “caritativament” organitzà
una operació “Catalunya” des de les clavegueres de l’estat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per embrutar, acusar falsament i denigrar els
polítics catalans i catalanistes. I no cal dir odi destil·lat pels comentaris
de la COPE tan catòlics i tan poc cristians però que el mossèn de València no
sé si escolta, no sé si aplaudeix.</span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Em ve al cap la frase famosa dels “<em>bonzos
incordiantes</em>” que el maig de 1966 el periodista Ignasi Agustí va dedicar als
capellans que es varen manifestar per la Via Laietana de Barcelona tot demanant
l’alliberament d’un estudiant detingut per la brigada politico- social de la
policia franquista.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTAhmnBFvnO8WoSQPJaLrqqpPFeG40CFKH7kJoAuaFgxYwJR4Bae6a-TvRXXDRJB3YVZpaia0zVoNnOjh_P6KG7iivJcTow7pkdT2xRW-1UzPXuctJFI2SpwHjz9ZsBwhqtc4SmZirG8o/s1600/bonzos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="773" data-original-width="1294" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTAhmnBFvnO8WoSQPJaLrqqpPFeG40CFKH7kJoAuaFgxYwJR4Bae6a-TvRXXDRJB3YVZpaia0zVoNnOjh_P6KG7iivJcTow7pkdT2xRW-1UzPXuctJFI2SpwHjz9ZsBwhqtc4SmZirG8o/s320/bonzos.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"> <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">M’ha vingut a la memòria perquè<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es veu que passats els anys <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb signe ideològic totalment contrari el
model de “bonzo incordiante” no s’ha extingit. Abans eren els antifranquistes,
ara son els que l’enyoren.<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-51480461910042047722017-11-24T08:48:00.000-08:002017-11-24T08:48:48.812-08:00L'EMPORDÀ TERRA DE SAVIS<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt; mso-themecolor: text1;">“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Empordà terra d’artistes</i>” era el títol
d’una exposició celebrada l’any 1994 a la Pia Almoina de Barcelona i fou una interessant
mostra que aplegava obres diverses d’artistes empordanesos, principalment
pintors i escultors, mostra que posteriorment s’exposà a Girona i Figueres. El
títol passà de l’exposició al catàleg i del catàleg a ser una mena de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">slogan</i>, encertat i afalagador que
contribuïa a incrementar l’autoestima dels empordanesos, ja per naturalesa
força elevada.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt; mso-themecolor: text1;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJW2On2Uaf-l1Sh0pZwWq4FS7sug2DjZ6w6Twd-h5n-FhZ6t4yIqsEZXkmKcERr3278rgncCEbnHCc0jj2S25_r5QWKoFQKZXERiS1PfMyxtdE8hK27RD-gtM_v8zp-75A8xgXU_92O-g/s1600/reig.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="534" data-original-width="800" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJW2On2Uaf-l1Sh0pZwWq4FS7sug2DjZ6w6Twd-h5n-FhZ6t4yIqsEZXkmKcERr3278rgncCEbnHCc0jj2S25_r5QWKoFQKZXERiS1PfMyxtdE8hK27RD-gtM_v8zp-75A8xgXU_92O-g/s320/reig.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt; mso-themecolor: text1;">I és cert que
l’Empordà per les característiques del seu paisatge, del seu clima, de la geologia, de la seva
gent o ves a saber per quina màgica confluència de factors desconeguts, ha
donat artistes rellevants que comencen per l’universal i indiscutible Salvador
Dalí fins arribar a Josep Bonaterra el nostre impressionista més rellevant, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ramon Reig amb les seves delicades aquarel·les
de les vores del Manol, Vallès amb les geomètriques interpretacions de la
plana, les barques perfectes de Martínez Lozano, l’explosió acolorida de les estacions
de Roure, l’informalisme de Massot o les flors de Sibeques,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per a citar-ne només alguns de coneguts i
amics.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt; mso-themecolor: text1;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWMgnrxkHXV4wdlaqLAivXMuttCdg_ID_v6gYraw2VrifZ__aVgnIRWEXgisFri4HrTB6YHzUK_1qfgdribrZelT-FkEdbyRixWNXjevyztXTvtDaScIf0FRSAC-j3zQalDvO0dnX_1Kw/s1600/valles.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="799" data-original-width="800" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWMgnrxkHXV4wdlaqLAivXMuttCdg_ID_v6gYraw2VrifZ__aVgnIRWEXgisFri4HrTB6YHzUK_1qfgdribrZelT-FkEdbyRixWNXjevyztXTvtDaScIf0FRSAC-j3zQalDvO0dnX_1Kw/s200/valles.jpg" width="200" /></a><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt; mso-themecolor: text1;">El mateix podríem
dir en el camp de la creació literària. És evident l’origen empordanès de qui
canta al Sabater d’Ordis o a les Bruixes de Llers com ho va fer Carles Fages de
Climent, qui relata les closes com Mª Àngels Anglada o descriu poèticament els
seus pobles com Montserrat Vayreda, o com Pous i Pagès que amb la seva
narrativa ha mantingut viu uns modismes empordanesos de la parla avui en
extinció.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt; mso-themecolor: text1;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_t4ju9chjdeHEKeQtDgMWanHcwkab4acS7_0vKDo6ObClrVmALBhfMUl0SwguerPYwGEi_X9WggI5NXOoeTXw8wjgsCODpvSAYXNJtkNhvMVPnMpekJxbxxo_IVFBGhQWjuKtAmjM1os/s1600/montserrat+vayreda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_t4ju9chjdeHEKeQtDgMWanHcwkab4acS7_0vKDo6ObClrVmALBhfMUl0SwguerPYwGEi_X9WggI5NXOoeTXw8wjgsCODpvSAYXNJtkNhvMVPnMpekJxbxxo_IVFBGhQWjuKtAmjM1os/s1600/montserrat+vayreda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="467" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_t4ju9chjdeHEKeQtDgMWanHcwkab4acS7_0vKDo6ObClrVmALBhfMUl0SwguerPYwGEi_X9WggI5NXOoeTXw8wjgsCODpvSAYXNJtkNhvMVPnMpekJxbxxo_IVFBGhQWjuKtAmjM1os/s200/montserrat+vayreda.jpg" width="133" /></a><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_t4ju9chjdeHEKeQtDgMWanHcwkab4acS7_0vKDo6ObClrVmALBhfMUl0SwguerPYwGEi_X9WggI5NXOoeTXw8wjgsCODpvSAYXNJtkNhvMVPnMpekJxbxxo_IVFBGhQWjuKtAmjM1os/s1600/montserrat+vayreda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"> </a><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_t4ju9chjdeHEKeQtDgMWanHcwkab4acS7_0vKDo6ObClrVmALBhfMUl0SwguerPYwGEi_X9WggI5NXOoeTXw8wjgsCODpvSAYXNJtkNhvMVPnMpekJxbxxo_IVFBGhQWjuKtAmjM1os/s1600/montserrat+vayreda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"> </a><br />
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt; mso-themecolor: text1;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt; mso-themecolor: text1;">Les seves obres
s’exposen, se’n fan antològiques, es tornen a exposar, surten a llibres,
catàlegs i subhastes; les obres escrites es publiquen, es cometen, es reediten,
son objectes de tesis, conferències i anàlisis estilístiques. I els artistes
acaben tenint un grup escolar o un carrer amb el seu nom, potser un petit
monument i sens dubte un lloc merescut en la petita història comarcana. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt; mso-themecolor: text1;">Potser un dia o
altre parlarem del desmesurat reconeixement a polítics de tota mena, sobretot
republicans de l’època gloriosa i de la Gloriosa de setembre, que han generat
autèntics rius de tinta en gloses, discursos, articles, tesines i gruixudes monografies</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt; mso-themecolor: text1;">I els savis ? i
els científics ? i els qui es dediquen a la recerca silenciosa per a salvar vides, estudiar
per millorar l’entorn natural, o resoldre la incògnita de l’origen de l’univers
? Silenci quasi total. I l’Empordà també ha donat estudiosos d’aquesta
categoria i de gran nivell.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt; mso-themecolor: text1;"><o:p></o:p></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguI6RuBEGaIAhV3rMekq7VtEh3Gja1OvK59bLsN-3SFfYOZtB8ILdAaUVPGufaIf4c-914meESz_-maYmPHLhwZYCM2cGfClUVM3DDGmKxHSoat-_Hx7aSNbZitM1cAjERpeYb9MZgQrs/s1600/ribas+de.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="445" data-original-width="351" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguI6RuBEGaIAhV3rMekq7VtEh3Gja1OvK59bLsN-3SFfYOZtB8ILdAaUVPGufaIf4c-914meESz_-maYmPHLhwZYCM2cGfClUVM3DDGmKxHSoat-_Hx7aSNbZitM1cAjERpeYb9MZgQrs/s200/ribas+de.jpg" width="157" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt; mso-themecolor: text1;">Sense anar més
lluny i com a exemple entre molts que en podríem donar : l’astrònom Antoni
Ribas de Conill, prou solvent perquè alguna societat científica internacional
proposés donar el seu nom a un cràter de la lluna - iniciativa sense prosperar
-, fins fa poc la seva sepultura a Cabanes no tenia ni una trista làpida que
recordés el seu nom. Estava enterrat al seu poble en un total anonimat .
Increïble.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt; mso-themecolor: text1;">Es justificable
fins a un cert punt la discriminació. Si un sonet parla de Lladó o un quadre
representa Cadaqués ( n’hi ha milions!)<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>té una localització geogràfica concreta. Un virus, un bacteri, una humil
crucífera, un ADN animal o una funció matemàtica son indeterminades en
l’espai i, potser, en el temps. Certament no hi ha bacteris empordaneos, ni
funcions algebraiques de les Alberes. I per això qui les estudien no mereixen
el nostre reconeixement ? </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt; mso-themecolor: text1;"><o:p></o:p></span> </div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ_CxzQfo9Jz_nTbtvBWdLr2i53DoAm6aTJO9fGAXHYN4D3fF9exR6ElOuMokdp5EQEl7Bi9elTqUhG5Z5YDTK90YJoggH_AAp6rK2vWpFQZYZKeRgbxN9mn2HUszfVFVFTrKIVkjO5rw/s1600/ferran+sunyer.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="370" data-original-width="310" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ_CxzQfo9Jz_nTbtvBWdLr2i53DoAm6aTJO9fGAXHYN4D3fF9exR6ElOuMokdp5EQEl7Bi9elTqUhG5Z5YDTK90YJoggH_AAp6rK2vWpFQZYZKeRgbxN9mn2HUszfVFVFTrKIVkjO5rw/s200/ferran+sunyer.jpg" width="167" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ferran Sunyer</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt; mso-themecolor: text1;">Per aquesta raó <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sembla que aquell <i style="mso-bidi-font-style: normal;">slogan</i> famós, hauria de complementar-se amb la divisa “Empordà
terra de savis i científics” ja que el llistat de noms il·lustres en aquests
camps no és precisament curt : </span><span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;">Frederic Trèmols, Santiago Mundi, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Rafel i Joaquim Cusi, Josep Deulofeu, August
Pi-Sunyer, Josep Masdevall, Jeroni Poch, Silvestre Mascaró, Josep Teixidor <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o Ferran Sunyer i tants d’altres. Metges,
botànics, farmacèutics, geòlegs o matemàtics que, tenint molta sort, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>han passat discretament a la nostra petita
història sense que potser es valorés prou bé el servei que en el seu moment
varen fer a la societat amb la seva ciència.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;">Aquesta reflexió ve a tomb amb motiu d’haver-se
concedit el III Premi a l’Excel·lència per a antics alumnes de l’Institut Ramon
Muntaner a la Dra. Fàtima Bosch, una bioquímica d’Espolla, reconeguda
internacionalment, orgull de la ciència catalana pels seus estudis sobre
teràpia gènica per a malalties com la diabetis i altres dolències greus i
rares. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;"></span> </div>
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv2MMvwfnStilWfm9Bq6LkmhL9jBeppzo5UwxICHIH31C8bYielhD7hVgWxLCA_cAFn3SjuaRQooyT98y_uOy-oSpo77AXbT5y-Q7IRs4hVDvVXZgGFZ3c_ahGwYe4CkUq-E1SHMl0yNE/s1600/fatima+bosch.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="558" data-original-width="992" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv2MMvwfnStilWfm9Bq6LkmhL9jBeppzo5UwxICHIH31C8bYielhD7hVgWxLCA_cAFn3SjuaRQooyT98y_uOy-oSpo77AXbT5y-Q7IRs4hVDvVXZgGFZ3c_ahGwYe4CkUq-E1SHMl0yNE/s400/fatima+bosch.jpg" width="400" /></a></div>
</span><div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 14pt;">Fou un acte emotiu, senzill i entranyable, especialment interessant ja que
recorda a la nostra societat que hem de fer <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>justícia <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>als científics del país que anònimament treballen
incansables per ajudar-nos a tenir millor qualitat de vida. O senzillament
tenir vida. <span style="color: black; mso-themecolor: text1;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-24552734375466642432017-11-23T01:52:00.000-08:002017-11-24T12:40:49.811-08:00NORMANDIA LITERÀRIA (II) - Flaubert <div style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">“Descendant tout
en anphitheatre et noyée dans le brouillard, elle s’elargissait au delà des
ponts confusément. La pleine campagne remontait ensuite d’un mouvement
monotone, jusqu’a toucher au loin la base indecise du ciel pâle</span></i><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">”.... Així veia la
ciutat de Rouen Emma Bovary un matí d’hivern tot anant a trobar-se furtivament amb
el seu amant. Així ens descriu Gustave Flaubert la capital de la Normandia on
ell havia nascut i viscut quasi tota una vida, enmig d’aquesta boira esfilagarsada
que desdibuixa els contorns dels edificis i dona un aire misteriós a la ciutat.
Sobretot a la que, en una carta a George Sand, Flaubert en deia “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">la saison normande</i>” , referint-se, és
clar, a la tardor trista però acolorida.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuR-l7wl_x-TSCf8lng_DSyU1eJ5iRLhyVZBSytCPIDciQa9MSZlYkPLDA8JXfW8k4_YvkVLZPJoeoWZKp0wWj8w2vcWcBUUP6BdZziTJwOJxwdc-Te-WR4IVOz2isilwmPRwwcDNtCiE/s1600/Gustave_Flaubert.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="571" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuR-l7wl_x-TSCf8lng_DSyU1eJ5iRLhyVZBSytCPIDciQa9MSZlYkPLDA8JXfW8k4_YvkVLZPJoeoWZKp0wWj8w2vcWcBUUP6BdZziTJwOJxwdc-Te-WR4IVOz2isilwmPRwwcDNtCiE/s320/Gustave_Flaubert.jpg" width="224" /></a><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Flaubert
és el més normand dels escriptors francesos <i style="mso-bidi-font-style: normal;">grans</i>
del segle XIX. Es pot dir que la Normandia i el seu paisatge no és una simple anècdota
com ho pot ser en Proust o en Simenon com<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>potser un<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dia o altre recordarem.
Flaubert neix a Rouen i escriu la major part de la seva obra a la casa - avui
inexistent - de Croisset com qui diu a la perifèria de la capital, auster
refugi on gaudeix<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la tranquil·litat
del camp i d’un paisatge amable amorosit pel fluir silenciós del Sena proper
que ell contempla abstret.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">El paisatge normand és present a la vida i a
l’obra<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Flaubert des del llunyà estiu
dels seus quinze anys,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>passat amb la <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>família a Trouville <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>on s’enamorà apassionadament d’una dona casada,
onze anys més gran que ell, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Élisa
Schelinger per qui manté tota la vida una adoració callada i a qui escriurà una
carta d’amor 35 anys més tard. Això no</span><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"> vol dir però <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que la vida amorosa de Flaubert no fos intensa
i complicada. </span><br />
<span style="font-family: "georgia";"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxGRy-uzd5l7AhIOFFA7tlqTuWYZ8Efa7Z7fWNNjzbsakPHWa_cVb8EFiLH5t9f3bIHRYLJDOzD8w4vMIYk5K4tN-UQE4joisnAnjAsPJw_KPyyyG9F2YoU4LH9GE9I4-NGXt_ms0yw5w/s1600/madame+bovary.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="326" data-original-width="220" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxGRy-uzd5l7AhIOFFA7tlqTuWYZ8Efa7Z7fWNNjzbsakPHWa_cVb8EFiLH5t9f3bIHRYLJDOzD8w4vMIYk5K4tN-UQE4joisnAnjAsPJw_KPyyyG9F2YoU4LH9GE9I4-NGXt_ms0yw5w/s400/madame+bovary.jpg" width="268" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Doncs des d’aquell Truoville de l’adolescència,
l’entorn normand és present a la vida i, sobretot, a l’obra de Flaubert.
Certament no totes les seves creacions<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>literàries s’emmarquen a la Normandia tendra i fluvial, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L'educacio sentimental </i>passa a Paris, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Salambó</i> a l’antic Cartago, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bouvard et Pécuchet</i> en un lloc imaginari
de la Normandia encara que es pot dir que aquesta novel·la es localitza en
l’imprecís espai intemporal de l’estupidesa humana.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Però l’obra més intensament arrelada al país, a la
Normandia interior, a les petites viles rurals d’aquest país partit pel Sena,
és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Madame Bovary</i> - <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no en va subtitulada<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">”moeurs
de province” - </i> sens dubte l’obra més famosa del seu autor. S’ha
especulat molt sobre quin fou el poble en què s’inspirà Flaubert per a
descriure la vida estreta i vilatana en un imaginari Yonville-l’Abbaye on es
congria el drama d’Emma i Charles Bovary. Algú apunta a la petita vila normanda
de Ry, poblet avui de 600 habitants i sense el més mínim interès arquitectònic
o artístic. Sembla ser però que en aquest poble hi visqué un metge, antic
deixeble del pare de Flaubert ,que protagonitzà un drama similar al que l’escriptor
descriu a la novel·la.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUgoIfKCXrl3JLcl5YwqetirkDJd-_gPR_ybMdMzJOu8tyD36Eqyzn3JAnJidvF8BfPe4O6OvcdygEENaLq14LTVGaB2m_dO71PplH-ubQRx3cVsnA_g12kJ97YyyIiCPSY4JKB-0DVRs/s1600/lyons-la-foret.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUgoIfKCXrl3JLcl5YwqetirkDJd-_gPR_ybMdMzJOu8tyD36Eqyzn3JAnJidvF8BfPe4O6OvcdygEENaLq14LTVGaB2m_dO71PplH-ubQRx3cVsnA_g12kJ97YyyIiCPSY4JKB-0DVRs/s400/lyons-la-foret.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Altres versions, potser menys versemblants però
estèticament més agradables,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>atribueixen
el model d’inspiració al poblet de Lyons-la-Forêt, considerat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>justament un dels més bonics de França, amb
cinc monuments catalogats i amb un entorn realment encantador. Possiblement ha
contribuït a l’equívoc el fet que Lyons-la-Foret fou l’escenari escollit tant
per Jean Renoir com per Claude Chabrol per a rodar les seves magnífiques versions
cinematogràfiques de Madame Bovary. Ben segur que Flaubert perfeccionista i
rigorós ho va meditar llargament ja que, com és sabut, quan donava una pàgina
per bona abans havia llençat a la paperera 10 esborranys.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Sigui quin sigui l’indret que es vulgui atribuir
el mèrit d’haver inspirat a Flaubert el que si és cert és que fou tota la
Normandia rural, la interior, la més profunda, les seves gents que fan formatges
i beuen sidra, que practiquen una cruel xafarderia però van a missa de deu cada
diumenge, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la que el novel·lista ens descriu.
Les seves misèries i les seves passions, la seva grandesa i la seva mesquinesa.
<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">I el seu dolor. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Une brise fraîche
soufflait, les siegles et les colzes verdoyaient, des gouttelettes de rosée
temblaient au bord du chemin, sur les haies d’epines ...</span></i><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"> El delicat
paisatge de la suau Normandia deia així adéu a la malaurada Emma Bovary<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-75356981323401054282017-11-15T12:35:00.000-08:002017-11-15T12:35:17.728-08:00LA SENYERA ABANDONADA<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Sense que serveixi de precedent per una vegada
estic d’acord en la part substantiva d’unes recents declaracions al diari “La
nació digital”, del diputat Joan Tardà ,que sembla un bon Jan i al menys<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no te l’agra mala educació del seu company de
partit,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de nom i de fets, Rufián.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El gran
error de l’independentisme ha estat lliurar<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>i deixar al calaix la senyera, la bandera de tots els catalans</i>” diu, tot
i que seguidament i de forma contradictòria assegura que és més intel·ligent
que el sobiranisme vagi junt en una sola llista transversal que aplegui la CUP,
Esquerra, PdeCat, Omnium, ANC i una part de Podem...”<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Sí senyor, en tot el denominat procés, hi han
faltat senyeres i probablement hi han sobrat estelades, perquè aquesta
transversalitat que es reclama- que sempre resulta un concepte una mica ambigu
- , aquest ideari comú que agrupa a gent de pensaments diversos en el camp
social i econòmic és el catalanisme polític representat per la senyera que és
la única bandera de Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">La llista única és un error. No així un mínim
programa comú.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">L’error de la llista única es pot argumentar de
moltes maneres. En primer lloc el fracàs de Junts pel Sí que intentant agrupar
a gent de sensibilitats diverses dins el sobiranisme no ha pogut realitzar un
full de ruta viable i creïble per acabar<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>amb l’aplicació del 155, la presidenta del Parlament dient que l’acte
del 27 d’octubre era una proclamació sense ser-ho, de caràcter simbòlic i sense
eficàcia jurídica. I tot seguit una sèrie de lamentacions referides a la manca
de preparació, a previsions mal realitzades, a expectatives fallides. En
definitiva una mena d’enganyifa feta de bona fe. I l’Estat espanyol actuant, en
conseqüència, amb mala fe notòria i duresa insospitada. O sospitada. Consellers
a la presó, fiances desorbitades, el President a l’exili, els Jordis detinguts,
l’autonomia intervinguda....<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">La llista única no,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en segon lloc, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>perquè s’ha demostrat abastament que la
majoria parlamentaria, el govern,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no pot
ser presoner d’un petit grup<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-possiblement
indiferent tant<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a la senyera com a
l’estelada - com és la CUP que té uns objectius polítics totalment oposats ( antisistema,
anticapitalisme) als altres grups que intenten formar aquesta majoria. Que
ningú s’equivoqui una altra vegada intentar barrejar l’aigua i l’oli, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>experiment que sempre acaba amb una agitació
desmesurada, perillosa, inestable<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i
ineficaç: és una llei física,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dos
líquids immiscibles sempre tendeixen a separar-se. La història recent de les
relacions contranatura d’un partit com el PdCat , que no se sap ben bé que és
però tots coneixem el seu origen i el seu ADN, amb la CUP és la història d’una
humiliació constant, d’un xantatge barroer i una demostració més de que,
malgrat dir el contrari, la reivindicació nacional segueix essent considerada
pels cupaires com una reivindicació burgesa feta pels poderosos a fi de seguir
oprimint al poble. Independentistes instrumentals, usant la única via que hi
havia en el seu moment <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per exercir el
poder des d’uns resultats electorals exigus.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE9JY1ger1k-ovxeR3_hGMRp7n7OIyQlkoZwGAcYu2rHwvtCyC-EHQKlqU1bLFxa_utGUzwQmSKsh9mxfyIO-iYBBK36WpB_1oF6heqPk_-JI9vZq7umXJZAoXEWJDD8YPNcfNANDCzxU/s1600/senyera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="374" data-original-width="560" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE9JY1ger1k-ovxeR3_hGMRp7n7OIyQlkoZwGAcYu2rHwvtCyC-EHQKlqU1bLFxa_utGUzwQmSKsh9mxfyIO-iYBBK36WpB_1oF6heqPk_-JI9vZq7umXJZAoXEWJDD8YPNcfNANDCzxU/s400/senyera.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Llista única<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>però sense l’ANC i Omnium que no s’han de transformar en formacions
polítiques perquè s’ha demostrat àmpliament que el seu paper de mobilització,
de conductors de masses, de sensibilització nacional l’han exercit precisament
des de fora els partits, els vells partits que no han estat capaços de renovar
formes d’actuació adequades als nous temps. Membres d’aquestes dues entitats
civils poden anar a les llistes dels partits però les entitats han de seguir
com a societat civil d’ampli consens.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">En tot cas un<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>programa mínim consensuat entre tots els partits que el vulguin assumir
amb garanties : <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "book antiqua" , serif; font-size: 14pt;"><span style="mso-list: Ignore;">1-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Reconeixement de Catalunya
com a nació, en el poble de la qual rau la sobirania, i com a tal nació té dret
a decidir el seu futur polític. Això és el sobiranisme. [ No programar ni
independència ni república ni federació ]<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "book antiqua" , serif; font-size: 14pt;"><span style="mso-list: Ignore;">2-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Recuperació plena de les institucions d’autogovern
catalanes, suspeses per l’aplicació abusiva del art. 155 de la Constitución Española.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "book antiqua" , serif; font-size: 14pt;"><span style="mso-list: Ignore;">3-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Llibertat immediata dels
presos polítics per raó de la seva ideologia independentista i amnistia o
sobreseïment per les causes penals en les que han<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>estat imputats.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "book antiqua" , serif; font-size: 14pt;"><span style="mso-list: Ignore;">4-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Celebració d’un referèndum
pactat sobre el futur de Catalunya i la seves articulació amb Espanya,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en un termini no superior a dos anys.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "book antiqua" , serif; font-size: 14pt;"><span style="mso-list: Ignore;">5-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Condemna explícita de mètodes
polítics diferents a l’actuació pacífica, cívica i democràtica, com poden ser
qualsevol forma de violència, la desobediència, lluita armada, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Per tant entenem que no és el moment de
plantejar ni la forma d’estat que hauria de tenir una futura i hipotètica
Catalunya independent, ni de criticar genèricament el sistema,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ni decidir tampoc<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la forma de govern, ni les polítiques en
l’ordre social i econòmic que aquest hauria de practicar. Primer cal tenir el
país i després veure quina política el poble decideix, que s’hi ha de fer tant
pel que fa a l’articulació amb Espanya com de programa polític intern, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que ha de sorgir d’unes eleccions lliures amb
programes polítics diferenciats.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Estic convençut, sobretot a la vista de les
enquestes, que aquesta llista unitària afortunadament no es farà perquè uns
(ERC) prioritzen els interessos de partir als de país, altres prioritzen
establir la República i els de més enllà, la CUP i Podemos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el que pretenen és ensorrar el sistema social
avui vigent i els importa poc la independència de Catalunya <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">No cal ni pensar amb el PSC ( malgrat la
C) ja que està entregat en cos i ànima a PP i Cs’ i es declara unionista
d’abraçada estreta entre l’Arrimadas i l’Ìceta.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Guapos els ex - Unió Democràtica
repartits entre els PSC i Esquerra, tot per no retornar a l’antiga
Convergència. Això és fer política amb l’estómac i no amb el cap. Així els hi
ha anat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Queda orfe un ampli espai electoral del
catalanisme polític, no independentista, partidari del dret a decidir, de
centre, moderadament progressista. El que era, per dir-hi ràpid, l’espai de la
Convergència abans de convertir-se a l’independentisme. No hauria d’intentar el
PdeCat recuperar aquest electorat ? En un partit modern i europeu poden
coexistir corrents d’opinió distintes i a l’hora dels Congressos és valora el
pes que tenen cada una. La diversitat, l’eclecticisme en política és una virtut
i una riquesa. I al cap del carrer.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14pt;">Però com deia en Tardà, sense oblidar mai
que la nostra única bandera és la senyera. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<o:p> </o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-80452628528890340272017-11-07T03:21:00.000-08:002017-11-07T03:21:25.508-08:00KÖCHEL<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">A les emissores de tot el món el seu nom
es pronuncia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>milers de vegades
diàriament, aquest cognom germànic surt imprès a centenars de programes,
fulletons i anuncis de concerts tots els dies de l’any, a les pantalles de
televisió, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>nom o les inicials K ó KV apareixen a la
pantalla cada vegada que una orquestra de prestigi o un solista famós
protagonitza un programa amb una peça musical de Mozart... A vegades el locutor
de torn la diu de forma rutinària, mecànica, displicent, sense saber-ne la importància del significat
real. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">Què vol dir la paraula alemanya “Köchel”</span><span class="phon5"><span lang="CA" style="font-family: "Noto Sans"; font-size: 16pt;"> [</span></span><span class="hint"><span lang="CA" style="font-size: 16pt;">kœçəl] </span></span><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">seguida
d’un número o les inicials KV <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i un
numero, escrites<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a continuació del títol
d’una obra mozartiana ? p.e. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quintet<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>per a piano i vent en Mi </i>b<i style="mso-bidi-font-style: normal;">
major <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">K 452</b>. </i>Doncs<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> - </i>com sap moltíssima gent i moltíssima
ho ignora <i style="mso-bidi-font-style: normal;">- </i>és la inicial del cognom
de Ludwig Alois Ferdinand Ritter von Köchel ( 1800-1877), personatge austríac avui
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>gairebé obscur però rellevant en el seu
temps ja que fou escriptor, estudiós de la botànica, coneixedor de la
geologia,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>compositor afeccionat, pedagog
- activitat que li valgué el títol de<i style="mso-bidi-font-style: normal;">
cavaller </i>- i sobretot apassionat de la música del seu compatriota Wolfgang
Amadeus Mozart.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;"> </span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwm7zlg6SwEYh5KPiGU7yLNwBFujMHPABB11cNf42rpTUkQah-7hclSUPdpl30gHeM1YvPMiTj9Q9jlZe5MlwDZR9B8TjytWCbY44UzzpkE587T8CuNPOCKCYLeem5bdSQ4wEekA198WA/s1600/K%25C3%25B6chel.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="364" data-original-width="240" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwm7zlg6SwEYh5KPiGU7yLNwBFujMHPABB11cNf42rpTUkQah-7hclSUPdpl30gHeM1YvPMiTj9Q9jlZe5MlwDZR9B8TjytWCbY44UzzpkE587T8CuNPOCKCYLeem5bdSQ4wEekA198WA/s400/K%25C3%25B6chel.jpg" width="262" /></a></div>
</span><div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">Un home<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>culte, curiós,
ordenat i inquiet, hereu del segle de les llums, ciutadà de la Viena imperial.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">Dedicà bona part de la seva vida, que
com es veu devia ser plena i activa, a catalogar per primera vegada la obra del
genial músic de Salzburg del qual era un apassionat admirador. Aquesta
admiració devota el va portar a establir<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>de forma sistemàtica el registre, classificat per temes i per ordre
cronològic segons data de composició, de tot el conjunt de l’obra mozartiana,
catàleg que va publicar l’any 1862 <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb
el títol de </span><i><span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Chonologisch-thematisches
Verzeichnis sämtlicher Tonwerke Wolfgang Amadé Mozarts. </span></i><span lang="CA" style="font-size: 16pt; mso-bidi-font-style: italic;">Aquesta edició del
catàleg Köchel mozartià -<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al dia d’avui
encara no superada - <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fou revisada i
completada,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>entre d’altres musicòlegs,
per Albert Einstein un altre geni del nostre temps així mateix enamorat de la
musica de Mozart. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt; mso-bidi-font-style: italic;"><o:p></o:p></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAabZz18YUK8-yB6JVxFis26ALDSMe73Oij-AVTctymRnDlYXOEn-fAXvvW3VUjULsC5E8qR-RonVp15KLULOKqG9jtBEDkmpscgumcWTRvfX9YHoJOqPGZ8YIqBONLn3f4kGN6E4aNR8/s1600/mozart_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1089" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAabZz18YUK8-yB6JVxFis26ALDSMe73Oij-AVTctymRnDlYXOEn-fAXvvW3VUjULsC5E8qR-RonVp15KLULOKqG9jtBEDkmpscgumcWTRvfX9YHoJOqPGZ8YIqBONLn3f4kGN6E4aNR8/s320/mozart_1.jpg" width="217" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt; mso-bidi-font-style: italic;">Ludwig Köchel, tot i les seves múltiples
activitats, es va fer immortal senzillament per catalogar de forma metòdica i
rigorosa l’obra musical,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aleshores
coneguda, d’un geni encara més immortal.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt; mso-bidi-font-style: italic;">Perquè el seu nom<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>ha perdurat i molts afeccionats a la música agraïts <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el sabem de memòria ? <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Possiblement no és per la tasca meritòria del
cavaller Köchel ni l’admiració apassionada que va sentir per l’obra del jove
Mozart.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt; mso-bidi-font-style: italic;">Amb tota probabilitat fou igualment meritòria la
tasca de catalogació de les obres de Vivaldi feta pel musicòleg danès Peter
Ryom, o la que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sobre l’obra de Joseph
Haydn va dur a terme el mecenes holandès </span><span lang="CA" style="font-size: 16pt; mso-bidi-font-weight: bold;">Anthony van Hoboken o la monumental obra de classificar
les 1.128 obres del prolífic Johann Sebastian Bach que de forma podríem dir
anònima ( les peces tan sols s’identifiquen amb les sigles BWV) va realitzar Wolfgang Schmieder. </span><span lang="CA" style="font-size: 16pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">No
obstant el nom que ens sona com una melodia amiga és el de Köchel perquè va
lligat no sé si al músic més gran -<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>quin és el més gran ? - <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però sí a la
música mozartiana que fascina als infants, alegra els joves, enamora els
amants, fa somriure els vells. Es tot joia, lluminositat, placidesa, repòs, optimisme i ens dona la
sensació de que el cor ens batega tranquil i rialler, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i en sentir-la reneix en nosaltres la il·lusió
de viure.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Per
això hem de recordar la modesta i important obra de L.A. von<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Köchel.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 16pt;">(
en acabar de llegir <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>escolteu un
Divertimento mozartià com el KV 525 o el KV113 o KV 251 ...) </span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmjM80iS5eLOndQ1uKh2gr2YoGAcjnlkRnvIpqAlE_ZATHdZjJBIkuo2RjAJtE0nTLJuS_SrJ3ohajR9Bww_81kaSVlw6YoYMOZAX74cZJmJ22Ot92frIO77gzKoQZwf8cSUMt3HuljTk/s1600/mozart+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="446" data-original-width="900" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmjM80iS5eLOndQ1uKh2gr2YoGAcjnlkRnvIpqAlE_ZATHdZjJBIkuo2RjAJtE0nTLJuS_SrJ3ohajR9Bww_81kaSVlw6YoYMOZAX74cZJmJ22Ot92frIO77gzKoQZwf8cSUMt3HuljTk/s400/mozart+3.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span><br />
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-39044712762647015672017-10-28T09:32:00.000-07:002017-10-28T09:32:16.059-07:00NORMANDIA LITERARIA (I) - Corneille a Rouen<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Molta gent associa la regió de la
Normandia al famós i sagnant<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>desembarcament militar angloamericà-canadenc<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de juny de 1944 que marcà l’inici del final
de la segona guerra mundial. La peregrinació a les platges, cementiris i
memorials encara és constant i la visita colpidora. En parlarem algun dia.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Artísticament l’evocació d’aquest tros
de França va lligat als pintors impressionistes amb la figura patriarcal i
extraordinària de Claude Monet que hi va residir molts anys i que la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va fer famosa pintant els seus jardins, la
seva costa singular i la famosa catedral de Rouen amb totes les llums que el
sol ofereix al llarg del dia.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Però tant important com aquestes
evocacions - o potser més- és la densitat literària de la regió, la gran
literatura que el seus paisatges, la seva mar agitada,les platges de moda, la seva gent, les
petites viles, la tranquil·la vida de les granges on els pagesos fan formatges
i elaboren sidra, han sabut inspirar.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">L’autor teatral més conegut que va donar
aquesta regió, fou Pierre Corneille, membre d’aquell trio famós que estudiàvem,
per sobre, quan es parlava a classe de literatura a l’Institut del teatre francès
del segle XVII : Racine, Molière, Corneille. Aquest darrer era normand, nascut
a Rouen, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a quatre passes de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">place du Vieux Marché</i> i de la creu que
recorda el lloc on Jeanne d’Arc - <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la
Pucelle d’Orleans</i> - va morir a la foguera als dinou anys, acusada d’heretgia.
El teatre de Corneille però no<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>s’identifica
ni amb el país ni amb el paisatge ni amb la natura. Les seves obres en vers tracten
d’herois clàssics, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sobretot de temes històrics
mitjançant <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els quals l’espectador podia establir
un </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"></span> <span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">paral·lelisme amb situacions polítiques i socials del moment. </span><br />
<span style="font-family: Bookman Old Style;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCaueGnkfI4rJed1XAbIcRsfbar8Lv-6iMzEjsvyX2UipWlwJkE2PXaQOGkGu2nsK7Ii7FF_YYFBanqtEwO4jBJZGBemP62t0xH_6SVed8Kz2y9xzxSxsMER6Wr1wkaVpn7Cj76aM52-4/s1600/pierre-corneille.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="430" data-original-width="363" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCaueGnkfI4rJed1XAbIcRsfbar8Lv-6iMzEjsvyX2UipWlwJkE2PXaQOGkGu2nsK7Ii7FF_YYFBanqtEwO4jBJZGBemP62t0xH_6SVed8Kz2y9xzxSxsMER6Wr1wkaVpn7Cj76aM52-4/s320/pierre-corneille.jpg" width="270" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Corneille, que
fou durant un temps poeta oficial nomenat per Richelieu i protegit de Lluís
XIII, abandonà aquesta condició per a fer un teatre renovat, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“més compromés”, en el sentit d’exaltar els sentiments
de noblesa, la igualtat dels homes davant la llei, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>rebuig de la repressió exercida pels poderosos,
conflictes de consciència i identitat.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Corneille fou reconegut com el poeta i dramaturg
més important del seu temps - malgrat ser contemporani de Racine i Molière - <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i l’èxit més esclatant l’obtingué amb l’estrena
a Paris de la seva tragicomèdia <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Le Cid.</i></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"></i></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq9MKIVh6LnzB8g83CZdXmVU0WSu8w6HcxYeAhNx5QHStaAIK47tUwj672lo6PO4QSj3Y-RJUpBGls9Kv07zZPllWKsOqGqbjt_1_PEoSS3dMadx8mxdv73Sp1b_TMMSDnirtCprIzKQw/s1600/Le_Cid_performed_in_Paris_.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="398" data-original-width="280" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq9MKIVh6LnzB8g83CZdXmVU0WSu8w6HcxYeAhNx5QHStaAIK47tUwj672lo6PO4QSj3Y-RJUpBGls9Kv07zZPllWKsOqGqbjt_1_PEoSS3dMadx8mxdv73Sp1b_TMMSDnirtCprIzKQw/s200/Le_Cid_performed_in_Paris_.jpg" width="140" /></a></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">
</i></span><span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Napoleó era un gran amant del teatre de
Corneille i sabia de de memòria llargues tirades de versos de la tragèdia <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cinna o la clemència d’August</i>. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Potser perquè aquesta obra era una apologia de
la pràctica d’un poder fort acompanyat de la virtut de la magnanimitat. Un dia
Bonaparte, ja Emperador, en sortir de la representació d’una de les seves obres
digué : Si Corneille fos viu, el faria príncep ! <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>- No venia d’un...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Avui la casa on nasqué Corneille a Rouen
és un petit Museu on es conserva - o es recrea, tant li fa - la seva biblioteca
i el seu gabinet de treball. A pocs quilòmetres de la ciutat, a la vila de
Petit-Couronne hi ha la casa de pagès - <i style="mso-bidi-font-style: normal;">le
manoir</i> - de la família Corneille, casa típicament normanda amb els seus
plafons de fusta a la façana i el seu jardí florit, igualment avui transformada
en museu en record de l’escriptor. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQhAWo2kYapfOkXwrFl-oaS0I435EGuK7l8ukRru4nzg99nMx1GnGqQS4V2Nwi4DlJV1DBoUPG0pdPswuaz2QGHO7Y4YKepWAfndjUCadv1G4u-mU6aHzwJui993LMLTUglO9ANXJoCSM/s1600/museeon+corneille.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQhAWo2kYapfOkXwrFl-oaS0I435EGuK7l8ukRru4nzg99nMx1GnGqQS4V2Nwi4DlJV1DBoUPG0pdPswuaz2QGHO7Y4YKepWAfndjUCadv1G4u-mU6aHzwJui993LMLTUglO9ANXJoCSM/s320/museeon+corneille.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">A la ciutat de Rouen, davant mateix del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Theatre des Arts</i>, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>recoberta amb la pàtina verdosa dels anys, hi
ha una magnífica estàtua de bronze de l’escriptor que visqué 56 anys a la
ciutat, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>morí a Paris als setanta vuit
anys d’edat i fou enterrat a l’església de Saint Roch no massa lluny d’on més
tard s’hi colgaren les restes del <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>filòsof Diderot i del pintor Fragonard. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" data-original-height="512" data-original-width="384" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimJg-pk1HCjmgN2oIkxWFj_dIdLPViJKcWdx7K6TpnxtQUkCgXsIsaKIzRLGygaznmgm0Vv3xscfvjXyIucJIcaPjI5e2l-hOULuOfQtoPpANH9YgxaCiXBjbJDLfW6SF8jXTyvwO4zmY/s320/corneille.jpg" width="240" /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-29114564000657799272017-10-23T01:56:00.000-07:002017-10-23T01:56:49.846-07:00CINC CENTS ANYS DE PROTESTANTISME<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Els qui vàrem créixer deformats i
desinformats per l’escola <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>- pública i
privada - <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>controlada pel
nacionalcatolicisme <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dels anys 40/50 s.
XX, ens imaginàvem, pobrets ! <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els
practicants de la religió protestant com a uns éssers perversos amb peülles i
orelles punxegudes fent torn neguitosos per a entrar a l’infern a cremar per tota
l’eternitat. Un tal Luter, ens deien, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>era un frare agustí renegat i concupiscent,
que per a poder-se casar amb una monja, va organitzar tot aquest important
daltabaix dins l‘Església catòlica, que era la bona i veritable. Daltabaix que
varen seguir, com no podia ser d’altra manera<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Anglaterra (pèrfida Albión) i part d’ Alemanya no tutelada per la corona
espanyola.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiipQDyknxqHrTDZzqUaYjtAf_4-dJLhp9-u2MawKtcERacDnDN6Z2rQnZxt88pCq4PEwbr0AmZEZ7oUHD8Y3p5MXQ8GxGQIM57NJ0UmBcDdgzrRHXR12E-BU8o6LD-k1Y1YIzeu-E1gQ/s1600/lutero.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="331" data-original-width="420" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiipQDyknxqHrTDZzqUaYjtAf_4-dJLhp9-u2MawKtcERacDnDN6Z2rQnZxt88pCq4PEwbr0AmZEZ7oUHD8Y3p5MXQ8GxGQIM57NJ0UmBcDdgzrRHXR12E-BU8o6LD-k1Y1YIzeu-E1gQ/s320/lutero.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">A mitja veu s’explicava que hi havia a
Figueres <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una església protestant al
carrer de santa Llogaia i fins i tot algú gosava dir que hi havia residit un
bisbe d’aquesta confessió. Ningú però sabia exactament en què consistia el
corpus doctrinal del protestantisme. Quina era la seva greu<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>heretgia. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Més endavant la curiositat, a alguns, ens va portar
a llegir quatre coses sobre el tema, les sagnants guerres de religió posteriors
i la consegüent dispersió del cristianisme reformat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en esglésies diverses i sectes de noms
estrafolaris.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> <span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">A mi personalment em va sorgir l’interès
a rel de veure, per qüestions professionals, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una obra del pintor Lucas Cranach el jove,
titulat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Luther im Weinberg</i> ( Luter a
la vinya) taula pintada el 1569, conservada a l’església de Wittenberg i que
està migpartida. A la dreta s’hi representa la vinya ben conreada per Luter i austers
pastors protestants vestits de negre.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsbfS7AiTfTTcp-oDK1eI01y5LUQcNvfTZ9HWvqWTKvrhleO40TFH7QpYz_UoRIS1He2bANoPESGyBAjB5PpKiX5QJV6gTG7MroNZxPxH48PQ_0qlkcQ2QPuz4Wa00cVSBv4bQuTPa_rU/s1600/luter00.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="684" height="350" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsbfS7AiTfTTcp-oDK1eI01y5LUQcNvfTZ9HWvqWTKvrhleO40TFH7QpYz_UoRIS1He2bANoPESGyBAjB5PpKiX5QJV6gTG7MroNZxPxH48PQ_0qlkcQ2QPuz4Wa00cVSBv4bQuTPa_rU/s400/luter00.jpg" width="400" /></a></span></div>
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"> A l’esquerra hi ha la vinya de la que
tenen poca cura els clergues catòlics, revestits de mitres i capes de colors
vius brodades<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’or, frares i monges fent
conversa i la vinya abandonada. En definitiva un cartell publicitari de
l’església protestant alemanya.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> <span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Però potser cal anar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una mica més a fons de la qüestió, ara que es
celebren els cinc cents anys - el 31 d’0ctubre, vigília de Tots Sants<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>- del dia que Martí Luter va clavar a la
porta de l’església del castell de Wittenberg (Saxònia)<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les famoses <i style="mso-bidi-font-style: normal;">95 Tesis contra la venda d’indulgències<span style="mso-spacerun: yes;">
</span></i>que no era altra cosa que una denúncia contra la degradació moral de
l’Església catòlica més ocupada en la gestió dels bens temporals<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(venda d’indulgències, de relíquies, càrrecs
eclesiàstics, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>rendes i delmes, nepotisme,
etc.) que pels temes espirituals, despreocupació que es traslluïa en una vida luxosa
i d’oci dels alts càrrecs clericals i una enorme despesa sumptuària
representada per la construcció de Notre Dame de Paris i Sant Pere del Vaticà.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Els corrents crítics contra l’autoritat
del Papa, debilitada<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>des del cisma
d’Occident, agreujada per la creixent corrupció, afany de riqueses i de poder
temporal, obscurantisme i superstició fomentada per certes ordres religioses i
altres motivacions, algunes òbviament de tipus polític, provocaren l’aparició
de diverses veus crítiques com foren inicialment la de Jan Hus a Bohèmia, els
humanistes Erasme de Rotterdam, Tomas Moro, Lefrevre d’Etrampes que amb el seu
discurs intentaven conciliar el moviment humanista amb la necessària
modernització i reforma moral de l’Església de Roma. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">No sonava malament, no, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquella música. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzWwwhsIZuW-PCuUNQkNVw4eLqBgpp5C1akEo6usViS0mzSNhoxru9NBPs4gNcj2uZ5v4UE8KxYIteIpiMzcM0xNJR-GCIs5YYj09amDQ75zlv1fOEIMqu7w2WxGK_0AwkERz1k-FarIU/s1600/lutero_martin_2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="409" data-original-width="340" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzWwwhsIZuW-PCuUNQkNVw4eLqBgpp5C1akEo6usViS0mzSNhoxru9NBPs4gNcj2uZ5v4UE8KxYIteIpiMzcM0xNJR-GCIs5YYj09amDQ75zlv1fOEIMqu7w2WxGK_0AwkERz1k-FarIU/s200/lutero_martin_2.jpg" width="166" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">En aquest context Martí Luter
protagonitza la seva rebel·lió, clava a la porta de l’església de Wittenberg
les seves tesis i posteriorment crema, el 1520 al mateix poble, la butlla papal
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Exurge Domine </i>per la qual se
l’amenaçava d’excomunió, sanció que es materialitzà l’any següent.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">No entrarem en els punts doctrinals del
protestantisme, encara que fora aclaridor el fer-ho. Cal dir però que el seu
arrelament possibilità la creació de les esglésies nacionals, cas evident de l’anglicanisme
a Anglaterra, el luteranisme<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a Alemanys
i el calvinisme a Suissa ( en aquest sentit és interessant el llibre de Stefan
Zweig <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Castelio contra Calvino</i> del que
fa temps vaig parlar)</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"> <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuI8z1_8WGz_tHBdm-x94Rw4zZEbPal3SR_4YvQ-C-a3Q2p06PGq-wnPlP2zeKcSIf3YXpkprrF79v9X52zMLtEk75LoUMLaUjqjtq_coxQiLUHY8E7xg-MCaita1wiS2M7Pyo_EbJsyU/s1600/Lutero+6.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="942" data-original-width="1200" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuI8z1_8WGz_tHBdm-x94Rw4zZEbPal3SR_4YvQ-C-a3Q2p06PGq-wnPlP2zeKcSIf3YXpkprrF79v9X52zMLtEk75LoUMLaUjqjtq_coxQiLUHY8E7xg-MCaita1wiS2M7Pyo_EbJsyU/s320/Lutero+6.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Maria de Médicis contempla la massacre de la nit de St.Bartomeu</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">De la Reforma en deriven igualment les
guerres de religió que assolaren Europa i que foren especialment virulentes a
França i Holanda durant els segles XVI i XVII, enfrontaments entre catòlics i
protestants, denominats hugonots,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que
entre altres coses - a part de massacres esgarrifoses com la de la nit de sant
Bartomeu, 24 <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>agost de 1572 - serviren
per provocar importants corrents migratoris que expandiren les noves doctrines
arreu del món.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Cinc cents anys de protestantisme i les
esglésies cristianes - incloses la catòlica, la ortodoxa i la protestant que
segueixen el mateix evangeli, el mateix Profeta, el mateix discurs - molt fer
cerimònies ecumèniques, moltes abraçades, molt <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pax vobis</i>, moltes paraules, ( molta foto), <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per a seguir ... separades i dèbils, mentre
l’Islam, en expansió, s’ho mira des de lluny (cada vegada menys), expectant. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDRgqGVfNFugUr14znoc7-RBoJnJbw55h9owauwU97LqnfiSco2EetkNRNHumXglJIZWAyKNxpNWmfG-rbvFhwMXDZcTbpx4F2KML0F9Yt0zDuNtsgZ5w58CY_y4EUPdszFGCZQckmeDY/s1600/lutero88.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="330" data-original-width="678" height="153" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDRgqGVfNFugUr14znoc7-RBoJnJbw55h9owauwU97LqnfiSco2EetkNRNHumXglJIZWAyKNxpNWmfG-rbvFhwMXDZcTbpx4F2KML0F9Yt0zDuNtsgZ5w58CY_y4EUPdszFGCZQckmeDY/s320/lutero88.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">No se si ho han fet prou bé uns i
altres. Però
els cors del homes occidentals <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>orfes de
qualsevol sentiment religiós, transcendent i d’espiritualitat es refugien en el
consum, la droga, la <em>tablet, els telepredicadors</em> o a les vidents de
tele 5 . <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">No és totalment ociós que recordem a Martí
Luter <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que va promoure, ara fa cinc cents
anys, una reforma de l’Església eficaç, renovadora i contundent que va treure
la son d’una Església viciada pel poder temporal.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Potser només recordant-ho , ja no hi som
a temps.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-54973324647195842272017-10-18T08:56:00.002-07:002017-10-18T08:56:31.729-07:00EL MESTRE PASSOLAS<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">L’exposició - les exposicions - <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de fotografies de Joaquim Fort ha tancat
portes al Museu de l’Empordà i a l’antic Escorxador.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ha estat un gran encert d’organització i un
total èxit de públic, que ha significat la reivindicació d’un personatge
desconegut pels figuerencs. No fa gaires dies es va presentar el catàleg de la
mostra i en aquesta publicació hi trobo una fotografia que ja quan vaig visitar
l’exposició em va intrigar i despertà la meva curiositat de figuerenc. Potser
no és ni de les millors artísticament parlant i fins i tot l’anècdota,
l’argument, és vulgar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMrPDLH7hdFbBfHuIM-ySDFgu-XT0kzq7Daw6s3aMT754gU9L7-fe3eYlY7cA08VnZqk3uqJFSGILr9N_BLHrxr2FE63EPLqzgkICaqMcyhsrr6A4K9cBs0IbOivEXfjISVnf3UpfOLu4/s1600/Passolas.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1555" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMrPDLH7hdFbBfHuIM-ySDFgu-XT0kzq7Daw6s3aMT754gU9L7-fe3eYlY7cA08VnZqk3uqJFSGILr9N_BLHrxr2FE63EPLqzgkICaqMcyhsrr6A4K9cBs0IbOivEXfjISVnf3UpfOLu4/s320/Passolas.tif" width="311" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">Es tracta d’un paisatge urbà, el carrer
de Llers de Figueres, entre llums i ombres, amb un llunyà rètol del fotògraf
Bosch i un home vell, amb abric i dos bastons, vist d’esquena, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>baixant pel carrer. La fotografia figura al
catàleg en una pàgina que no puc consignar ja que no estan numerades (en els
catàlegs és imprescindible que les pàgines tinguin un número de referència).<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">Després de mirar i remirar he arribat a
la conclusió que la figura correspon al mestre Josep Passolas, veí del carrer
de Llers i que fou un músic figuerenc de certa anomenada però que avui gairebé
ningú a la ciutat recorda. Si no vaig errat, cap via ni carrer de la ciutat
porta el seu nom, que aquest sol ser un símbol - amb moltes omissions - <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de cert reconeixement ciutadà. Altres músics,
potser amb menys mereixements, han estat dignes d’aquest record. El tarannà
però del mestre Passolas possiblement no fou el més apropiat per a saber-se
garantir una certa memòria per a la posteritat. Un cronista de l’època deia d’ell
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“
home humil i espill immaculat de la bonhomia, vol passar pel món
desapercebut...”. </i>Va encertar.<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">Recordo perfectament a aquest artista,
ja vell,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que tenia l’aspecte exacte
d’una músic romàntic : extremadament prim, la pell transparent de color de
cera, cabell llarg, rostre trist, mirada a l’infinit.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">Una figura que evocava en
certa manera les imatges de Chopin i Liszt, </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;"></span> </div>
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj65NQKq02D5Q-4mILuzyTcbo9C3tpprEdzHRB6zgQV8bNRmvJ13Us4MSC4TY2xGDgGfIokXTz7fGGL17OLeMsVsGjh0paU9teeW8pne7dlfhvA8m6ITZotHejqXwDr3MxBHmvrrhfJ2_4/s1600/chopin.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1497" data-original-width="1445" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj65NQKq02D5Q-4mILuzyTcbo9C3tpprEdzHRB6zgQV8bNRmvJ13Us4MSC4TY2xGDgGfIokXTz7fGGL17OLeMsVsGjh0paU9teeW8pne7dlfhvA8m6ITZotHejqXwDr3MxBHmvrrhfJ2_4/s200/chopin.jpg" width="192" /></a></div>
</span><div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">els dos pianistes més emblemàtics
del romanticisme musical.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;"></span><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">Per a reconstruir la vida del senyor
Passolas, cal recórrer a la premsa local fàcilment consultable a la hemeroteca
digitalitzada de la Biblioteca Fages de Climent. Per <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les dades que no hi he trobat he consultat el
diccionari biogràfic d’Inès Padrosa. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">A la col·lecció de premsa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>històrica<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>local <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>hi ha més de cent trenta entrades
amb el nom Passolas que van des de 1914 a començaments dels anys 40. Des
d’anuncis o ressenyes de recitals dels seus alumnes i concert íntims fets a Can
Mariani, fins a crítiques d’estrenes d’obres seves. Això vol dir que, sobretot en
els anys vint i trenta, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el seu nom
tingué un cert pes específic en el món musical figuerenc i que deixà un estol
de deixebles de sòlida formació pianística.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">Josep Passolas nasqué a Castelló
d’Empúries l’any 1881, fill d’un metge de la vil·la i de la seva muller.
S’inicià en l’estudi de la música i del piano amb Antoni Agramont director de
la cobla castellonina. Posteriorment amplià estudis a l’escola Municipal de
Música de Barcelona ciutat on comença una carrera de concertista. Aviat el
traslladà a Figueres on es dedicà, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a més
de la interpretació, a la composició i a la pedagogia musical.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmuUDs1nRKeKzKfe_mpCLoXbXdCM359u_xZDNZLOcuoi5eqQCMaVEOu36T1epWOMvU9sT2TUmZP2QcZ_hMG6W9AbxeUUeFysAdF6THyTmrYMb4hiBz3U4uF43LVrR4xTtTA6METHUrFg0/s1600/passolas2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="511" data-original-width="800" height="204" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmuUDs1nRKeKzKfe_mpCLoXbXdCM359u_xZDNZLOcuoi5eqQCMaVEOu36T1epWOMvU9sT2TUmZP2QcZ_hMG6W9AbxeUUeFysAdF6THyTmrYMb4hiBz3U4uF43LVrR4xTtTA6METHUrFg0/s320/passolas2.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">La primera referència que hem trobat
data de maig de 1914 anunciant un recital en el que Passolas va actuar fent duo
amb el violinista Enric San. L’any 1918 L’Orquestra Simfònica de Barcelona
estrena una peça seva i el 1921 l’Orfeó Gracienc estrena la seva obra “Fraternitat”.
L’activitat de compositor es compatibilitza</span><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;"> amb la docència a la Fundació “Clerch
i Nicolau” i amb la direcció de l’acadèmia que portava el seu nom, d’on
sortiren deixebles considerats pianistes notables con Concepció Bonal, Francesc
Basil, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Tomasita Riera, Mercedes Moner i Josep
Falgarona. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">Cent i escaig llarg de referències en
premsa fan de mal sintetitzar. En tot cas el mestre Passolas fou un music
notable que va morir a Figueres l’any 1957, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>em fa la impressió que en una situació força
precària. Podríem dir literalment de pobresa romàntica.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">La ciutat però potser hauria de recordar
a aquest músic singular més enllà de la fotografia d’esquenes, baixant pel
carrer de Llers, que li va fer en Quim Fort.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-89566913901204344412017-10-17T02:48:00.001-07:002017-10-17T02:48:28.058-07:00 CLAR I CATALÀ : PRESOS POLITICS<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Els qui vàrem viure el franquisme i la
repressió sistemàtica contra els demòcrates i els catalanismes - la suma era
molt pitjor a ulls dels <i style="mso-bidi-font-style: normal;">régimen </i>- hem
viscut amb esglai i preocupació l’ingrés a presó de Jordi Sánchez i Jordi
Cuixart acusats de sedició. Un país europeu, un estat de dret com pretén ser
España no pot tenir presos polítics, no pot empresonar impunement a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dues persones pel sol fet d’haver defensat pacíficament
unes opinions legítimes contraries als plantejaments del govern de torn. No pot
empresonar per idees, opinions i manifestacions pacifiques, emparant-se en una Constitució que transgredeixen.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhURD-H1jO9TGrrYldD3mqZVJOjkmAfRyeCCeRpPq8JMuDMwp7qzkgz90FlSbet4oKRaiKdcBF13erdY3srMgjGKwfQYuGwNX9K5Tk4GXDewnp01786o70jbJwi70kIrxab8Xe0sF7h_dM/s1600/presos_franquismo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="362" data-original-width="975" height="118" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhURD-H1jO9TGrrYldD3mqZVJOjkmAfRyeCCeRpPq8JMuDMwp7qzkgz90FlSbet4oKRaiKdcBF13erdY3srMgjGKwfQYuGwNX9K5Tk4GXDewnp01786o70jbJwi70kIrxab8Xe0sF7h_dM/s320/presos_franquismo.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">España manté presos a militants d’ETA,
però aquets son terroristes, vulgars assassins a qui s’ha condemnat per
delictes de sang i que no mereixen la consideració de presos polítics. O només
en una petita part.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"> <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisjZNEks0oj3jdxBTZPedI_jj9yw4ziaygyiJQ617Be2qUF9dBe9cKmSG74OWFmoRWkd4R-OWc-U0rqYROg-ksAqY-ngg_mZ7AelaywDgAKiI-d_FbkCvwKRbfhGTPBZhvsZJoJtmP6rg/s1600/rajoy.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisjZNEks0oj3jdxBTZPedI_jj9yw4ziaygyiJQ617Be2qUF9dBe9cKmSG74OWFmoRWkd4R-OWc-U0rqYROg-ksAqY-ngg_mZ7AelaywDgAKiI-d_FbkCvwKRbfhGTPBZhvsZJoJtmP6rg/s1600/rajoy.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisjZNEks0oj3jdxBTZPedI_jj9yw4ziaygyiJQ617Be2qUF9dBe9cKmSG74OWFmoRWkd4R-OWc-U0rqYROg-ksAqY-ngg_mZ7AelaywDgAKiI-d_FbkCvwKRbfhGTPBZhvsZJoJtmP6rg/s200/rajoy.jpg" width="200" /></a><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisjZNEks0oj3jdxBTZPedI_jj9yw4ziaygyiJQ617Be2qUF9dBe9cKmSG74OWFmoRWkd4R-OWc-U0rqYROg-ksAqY-ngg_mZ7AelaywDgAKiI-d_FbkCvwKRbfhGTPBZhvsZJoJtmP6rg/s1600/rajoy.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"> </a><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVyOZA2HaU5xs6Tysdw7DRxJfKsN1YV8J4gVzM1oTJStGHFAyx_HGcHooxoxc9vOs4682dyaNUNRHD699zLbVmf9VcCmZcQNTfhb-E8i2h4zyMFUF601s-aTmaNloKG6moOtrD3mJptMo/s1600/franco.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="750" data-original-width="900" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVyOZA2HaU5xs6Tysdw7DRxJfKsN1YV8J4gVzM1oTJStGHFAyx_HGcHooxoxc9vOs4682dyaNUNRHD699zLbVmf9VcCmZcQNTfhb-E8i2h4zyMFUF601s-aTmaNloKG6moOtrD3mJptMo/s200/franco.png" width="200" /></a><span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">La “imparcial” jutgessa - condecorada
per la policia espanyola i per la Guardia civil - que ha ordenat la presó sense
fiança ha fet un flac favor al govern. Tot Europa , la que vol mirar , sabrà
que entre el franquisme més dur i el govern del PP no hi ha cap diferència
substancial. Què es pot esperar dels successors del partit fundat per Manuel Fraga
responsable de les cinc morts a Vitoria el març de 1976 en una de les accions
de repressió més dures de la transició ? Quin resultat dóna l'anàlisi detallada de l'ADN del PP ? <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Què es pot esperar d’un jutjat especial com l’Audiencia
Nacional successora d’aquell infaust TOP franquista ? En un estat de dret,
democràtic i modern, sense tics dictatorials, no existeixen els tribunals
especials.<o:p></o:p></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Jo sóc un dels que he decidit no manifestar-me
més. Ni les cames, ni el meu cor malat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>m’ho
permeten i aconsellen. Però manifesto la meva indignació, la meva preocupació,
la terrible decepció de veure que tenim una justícia - una judicatura, amb
excepcions - prevaricadora que serveix als interessos del partit del govern
abans de defensar els drets dels ciutadans. Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a la
presó. On son la major part dels corruptes del PP i del PSOE i de la Casa reial
? Ha vist mai una cel·la el nen Urdangarin, encara que només sigui per burro.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqibVaJYcSxDpOTVl8uf3T4z0SifDt3vEgKktcks9ZZTVSR50PVSSfncy_Q1-JHHX4zsDkTwMcS893uPcd1Kcu9QVMoNOuTpBaRbapOgVhrLxMMB-f5rNHEDSLWd8wC-tGG3DSRwzCvaA/s1600/sanchezcuixart.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="750" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqibVaJYcSxDpOTVl8uf3T4z0SifDt3vEgKktcks9ZZTVSR50PVSSfncy_Q1-JHHX4zsDkTwMcS893uPcd1Kcu9QVMoNOuTpBaRbapOgVhrLxMMB-f5rNHEDSLWd8wC-tGG3DSRwzCvaA/s320/sanchezcuixart.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Algu deia anit que quan els qui duen una
acció de protesta i de resistència de forma cívica i pacífica acaben a la presó
és quan comencen a guanyar i és que el poder se sent dèbil. Potser si. Potser
no. Ni Sánchez ni Cuixart <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>son Gandhi ni
el govern del PP és el civilitzat govern anglès de Clement Attlee que prenia
cada dia el te a les cinc de la tarda. A Espanya a les cinc de la tarda es
maten braus amb gran festival de sang.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Com deia l’acudit que corre per la xarxa
amb la imatge i la veu manipulada d’Arias Navarro - un altre amb les mans
brutes -, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Franco ha vuelto</i>”.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Als vells , al menys, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no ens agafa de sorpresa. Emprenays però no sorpresos.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisuGaWMe5IFhDr6UxmsaNSH0QJoWfSPkAw3UBFS49yQ718tZ26tohTjUwlBF-ZyqyW7hQAh94jhOagy25XJwSLJhgyNYb75SRRG4gOYe1BA7G90DKVoB9S7ql_R5-F34AXoC0DqyavcKA/s1600/presos+politics.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="230" data-original-width="230" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisuGaWMe5IFhDr6UxmsaNSH0QJoWfSPkAw3UBFS49yQ718tZ26tohTjUwlBF-ZyqyW7hQAh94jhOagy25XJwSLJhgyNYb75SRRG4gOYe1BA7G90DKVoB9S7ql_R5-F34AXoC0DqyavcKA/s320/presos+politics.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-1834344111249625372017-10-09T03:14:00.000-07:002017-10-09T03:14:05.264-07:00LA GALLINA VA DIR PROU<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">Aquest octubre es compleixen cent anys
de la finalització del procés revolucionari<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>rus que iniciat el mes febrer anterior culminà amb el derrocament del
govern provisional i la instauració d’un govern socialista presidit per Lenin.
La revolució d’octubre protagonitzada pel partit bolxevic amb el suport de
soviets de soldats, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pagesos i obrers, fa
fòra el govern provisional - <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>nascut de
la primera revolució de febrer que provocà l’abdicació de Nicolau II - <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del qual fou figura clau i potser més coneguda
Alexander Kerenski. </span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjThbtQVEWwbqzRBQWStQSbolYHxXCW_cvjgrBqv_ZwEtuyz2kIL8hfLmgzNy8IXmOp9vQh4sRD7cSzoizFEyhvesx2XQSS-gkRipEzENeYvmpq_5UbyyjZ7zhCKvDtxSqI8irdvYHIO0s/s1600/revoluci%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="798" data-original-width="600" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjThbtQVEWwbqzRBQWStQSbolYHxXCW_cvjgrBqv_ZwEtuyz2kIL8hfLmgzNy8IXmOp9vQh4sRD7cSzoizFEyhvesx2XQSS-gkRipEzENeYvmpq_5UbyyjZ7zhCKvDtxSqI8irdvYHIO0s/s400/revoluci%25C3%25B3.jpg" width="300" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">Sobradament son sabudes les múltiples i
complexes causes i la llarga incubació de la revolució russa,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en una societat distant, estratificada i
absent de la realitat : misèria i fam en el poble pla, condicions de semi
esclavatge dels pagesos, règim de tinença de la terra practicament feudal,
desigualtat brutal entre l’ abundància de nobles, començant pel tsar, i el poble
treballador, etc. situació agreujada en aquells moments per la participació de
Rússia a la primera guerra mundial (1914-18) al costat de les forces aliades
contra Alemanya i el que es deia els Imperis centrals.<o:p></o:p></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">La revolució russa i la instauració d’un
règim socialista en el país més gran d’Europa fou un esdeveniment cridat a canviar
la historia de la humanitat. L’imperi rus, la U.R.S.S. com es digué
posteriorment, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fou el gran bloc de
nacions que regits per règims comunistes, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ideològicament i militarment s’enfrontaren al
món occidental des de finals de la segona guerra mundial. Semblava que aquell
equilibri tens, preocupant i perillós entre capitalisme i comunisme,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>hagués
de durar per sempre més.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">Davant els greus errors del món
capitalista amb situacions extremes de desigualtats socials, imperialisme,
intervenció barroera a tercers estats, colonialisme polític i econòmic, etc. el
model soviètic, el model comunista en general,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>semblava una alternativa, amb els mateixos defectes i perills sobretot en
el camp dels drets i llibertats individuals i col·lectius, però que potser
salvava de la misèria a alguns milions de persones. Els ideals de llibertat,
igualtat i fraternitat de la revolució francesa encara resultaven seductors per
a molts. L’aplicació del model però fallava.</span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhORhBMicSXvfZc25xJYyf7hhWkWNLxKatmSBpwB_zE-JXKK9dGc-rFz9-IHI_QictopA4XqBXPGZIhTyBzkalGGTxekqEl4RQgdppS_c786jX0Iv0V7mrgZnv091JtKWk82KreW3tUFkg/s1600/Gulag.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="374" data-original-width="634" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhORhBMicSXvfZc25xJYyf7hhWkWNLxKatmSBpwB_zE-JXKK9dGc-rFz9-IHI_QictopA4XqBXPGZIhTyBzkalGGTxekqEl4RQgdppS_c786jX0Iv0V7mrgZnv091JtKWk82KreW3tUFkg/s320/Gulag.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">ESCENA D'UN GULAG</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">Mort Lenin el govern<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del dictador Stalin fou d’una brutalitat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>excepcional. Depuracions, confinaments, fams
còsmiques i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>assassinats polítics en
massa <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>s’acumulaven a la seva consciència
- si és que en tenia - amb un resultat de més morts que tots <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els dictadors occidentals de l’època junts (
Hitler, Mussolini, Franco, Tito). Les seves víctimes, nombre en el que hi ha
total desacord, s’estimen entre 20 i 30 milions de persones. A Mao se n’hi
pengen 70 milions.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">L’stalinisme fou condemnat posteriorment,
els partits comunistes europeus varen emprendre una línia ideològica pròpia i
independent. Alguns varen abandonar el marxisme-leninisme. Tot i això,
inexplicablement el gran bloc soviètic - l’imperi rus que deia Deulofeu -
s’esfondrà en pocs anys de forma gairebé fulminant,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>entrant en una fase d’anarquia (si hem de
creure en la terminologia de Deulofeu) <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que encara està per
definir.<o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">El socialisme marxista, el sistema
polític i econòmic que tenia que salvar el món de la misèria i de l’opressió
dels poderosos no va durar ni cent anys. El model estatalista no va funcionar
malgrat aplicar-se<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb extrema crueltat
i rigidesa. Fins i tot la Xina aplica avui <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un sistema econòmic capitalista dins un
sistema polític comunista.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 14pt;">Malgrat el que deia el seu himne, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquesta no ha estat la lluita final.<o:p></o:p></span><br />
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-42746652872791900212017-10-05T14:51:00.000-07:002017-10-05T14:51:01.509-07:006 D' OCTUBRE<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Avui es compleixen
vuitanta tres anys del que es coneix en la història de Catalunya com a “Fets d’octubre
de 1934”. No cal detallar en què consistí aquell episodi doncs existeix extensa
bibliografia sobre el mateix<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>- Manuel
Cruells i Frederic Escofet entre altres - i resums,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>més o menys esbiaixats, a la mateixa xarxa.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">En esquema molt
simplificat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el que va passar fou que, en
desacord amb les noves tendències polítiques del govern de la República
espanyola, legalment constituït, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Lluis
Companys proclamà la República catalana dins la República federal. L’exercit va
sortir al carrer, es proclamà l’estat de guerra, hi hagué resistència armada
per part de centrals sindicals i centres polítics diversos, essent potser el
nucli més famós el CADCI de la Rambla de Santa Mònica. Resultat general a
Catalunya més de 70 morts, centenars de ferits i rendició i empresonament del
Govern de la Generalitat. </span><br />
<span style="font-family: Bookman Old Style;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTNhQ2-mo_poJfN49uBBnBRS0dJGmhmST1BJo-SRcJCBdwdSEuly4-mBHcww5gibJI_Nair-hlJtY6JX23loI1O0KJPyYfp0vcft1gjNoYKGJWaCb2OHuKWHxvh5nHJs0UNMjdN3x81Rs/s1600/govern+36+-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="365" data-original-width="800" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTNhQ2-mo_poJfN49uBBnBRS0dJGmhmST1BJo-SRcJCBdwdSEuly4-mBHcww5gibJI_Nair-hlJtY6JX23loI1O0KJPyYfp0vcft1gjNoYKGJWaCb2OHuKWHxvh5nHJs0UNMjdN3x81Rs/s400/govern+36+-2.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">En els dies
posteriors suspensió de l’autonomia i de la l’Estatut, nomenament d’un coronel
com a governador general, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pèrdua de
competències, centenars de presos polítics, dissolució d’ajuntaments
democràtics, destitució de funcionaris i fins i tot condemnes a mort -
posteriorment commutades - pels responsables militars dels mossos de la
Generalitat. I això ho feia un govern republicà i democràtic ! Imaginem com pot
reaccionar un monarca fill de l’absolutisme borbònic i un govern ideològicament
hereu del que és hereu.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDkEB6TuGLi3dpRVMPIVYtTZlN7l21q2B858ed1mDfKD4GjVaYH0k6ohO3ycRatGm4PvCWyvp56nrZS3KxngV28Q10iTCg-iJWy_gVdx8hawyiwMg8sUi4qGOz6vQzK41LJoLfmsJmRk8/s1600/Fets+octubre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="672" data-original-width="1024" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDkEB6TuGLi3dpRVMPIVYtTZlN7l21q2B858ed1mDfKD4GjVaYH0k6ohO3ycRatGm4PvCWyvp56nrZS3KxngV28Q10iTCg-iJWy_gVdx8hawyiwMg8sUi4qGOz6vQzK41LJoLfmsJmRk8/s400/Fets+octubre.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">La normalitat a
Catalunya no es restablí fins a les eleccions de febrer de 1936, amb la victòria
del Front popular, normalitat que, com es sabut durà ben poc doncs va acabar als pocs mesos
amb la sublevació militar i la posterior la guerra civil.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Es d’esperar
que amb tants de historiadors com hi ha a l’actual govern de la Generalitat
aquests fets els hi resultin coneguts i en treguin les conseqüències oportunes.
La primera<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>resposta del govern de
l’Estat davant l’intent pacífic de votar un referèndum fou d’una violència
extrema, el cap de l’Estat desconeix, es veu, la paraula diàleg. Per l'altra banda, el neguit
d’algunes forces polítiques catalanes per anar de pressa en una declaració
unilateral d’independència - partidaris del conegut, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com pitjor,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>millor - no és el consell més assenyat, ni possiblement el més prudent. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Els indicadors econòmics
trontollen. Les incogniters de futur s'acumulen.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Ara correspon
als polítics decidir amb serenitat ja que no es pot demanar a un poble que visqui
permanentment mobilitzat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">I abans de decidir que mirin una mica els llibres de
historia, per favor !<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-42390891013234759022017-09-29T09:03:00.000-07:002017-09-29T09:03:56.723-07:00EL JARDÍ DE MONET A GIVERNY<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">En una breu escapada de finals d’estiu a
la Normandia faig, com a mitòman que sóc, un devot pelegrinatge al poble de
Giverny per contemplar la casa i el jardí on visqué Claude Monet. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En tenia íntima necessitat des que vaig
visitar a l’Orangerie de Paris l’extraordinària col·lecció de les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">nympheas</i>, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els vuit grans quadres murals que el pintor va
donar a l’Estat francès i que pintats a les darreres èpoques de la vida de
l’artista son una mena de compendi, de testament pictòric si es vol, de la seva
visió, ja una mica precària però encara creativa, de la llum, dels reflexos
sobre l’aigua, de la vegetació boirosa, dels nenúfars flotant sobre un llac
quiet, dels desmais plorosos, de les ombres inquietants del capvespre.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm9JfOVMGQug2KtqTKD2tePA1M2hwFK5ImD8sCVKAwHPUmdBOfvPsDsdTtXOsj6ot-tdm4TSpuXScdm3K7qe2ioNpB44E5l-mmdDPozi3uDEIjyuk_F9h5lVzEACtYks6k2u_EZ0AhqN8/s1600/_nympheas-claude-monet-06.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="754" data-original-width="1208" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm9JfOVMGQug2KtqTKD2tePA1M2hwFK5ImD8sCVKAwHPUmdBOfvPsDsdTtXOsj6ot-tdm4TSpuXScdm3K7qe2ioNpB44E5l-mmdDPozi3uDEIjyuk_F9h5lVzEACtYks6k2u_EZ0AhqN8/s320/_nympheas-claude-monet-06.jpg" width="320" /></a></span></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDVGeeptt5m32Ie88FPEU5ikXOgpjJAEbA4blYa6LR55OJurA1Dtc4nrf9ss6JOsWZKoUbjKv3OGK-05zvvYDAg3lpgB5er_u2Xvns9lmOih-OZynfG3HJitWr1QCYTf1Ydc4KnaflJts/s1600/Claude_Monet.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDVGeeptt5m32Ie88FPEU5ikXOgpjJAEbA4blYa6LR55OJurA1Dtc4nrf9ss6JOsWZKoUbjKv3OGK-05zvvYDAg3lpgB5er_u2Xvns9lmOih-OZynfG3HJitWr1QCYTf1Ydc4KnaflJts/s1600/Claude_Monet.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="550" data-original-width="390" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDVGeeptt5m32Ie88FPEU5ikXOgpjJAEbA4blYa6LR55OJurA1Dtc4nrf9ss6JOsWZKoUbjKv3OGK-05zvvYDAg3lpgB5er_u2Xvns9lmOih-OZynfG3HJitWr1QCYTf1Ydc4KnaflJts/s200/Claude_Monet.jpg" width="141" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Claude Monet, no és sobrer recordar-ho,
fou el pare d’aquell gran moviment pictòric del XIX que un crític, a la vista
d’un quadre precisament <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Monet de 1872<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>titulat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Impression,
solei levant</i> va batejar - potser irònicament -<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com a impressionisme. A més però de ser <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’iniciador i principal representant d’aquest
corrent artístic fou en certa manera un<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>referent innegable - potser mestre - i també gran amic d’altres pintors que esdevindrien
famosos com Cezanne, Renoir, Manet, Pisarro, Bazille, Sisley... amb qui sovint
intercanviaven experiències i inquietuds estètiques.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Monet, que estimava la tranquil·litat i
la natura, visqué durant més de quaranta anys a la casa de Giverny envoltat
d’un jardí meravellós, la llum i els colors del qual pintà en innombrables
ocasions donant una visió poètica i sublimada d’aquest extraordinari desordre
vegetal que floreix tot l’any amb cromatisme divers. Està clar que la peça més
visitada i més fotografiada és el petit estany on suren i floreixen els
nenúfars<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">nynphees</i> mundialment famoses - sobre unes aigües quietes, de tons blau-verd
i on les gotes de pluja en caure ben segur que fan el so d’una arpa pinçada per
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>blanques mans d’adolescent.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"> <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC2GdGXmnCLaU3t5lvXVqEkIPIJZFZAzPMDsdJtIpo8LpBPv4BTRkRJ1Bn_YrTYbSvCMOlWJlrKUthbvlYyJaLH38ZACBd3Rolv75KGM0PIhGxGOarNbCbElggXaHKlHEdhbfNFYZ3O2E/s1600/gioverny+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="801" data-original-width="1200" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC2GdGXmnCLaU3t5lvXVqEkIPIJZFZAzPMDsdJtIpo8LpBPv4BTRkRJ1Bn_YrTYbSvCMOlWJlrKUthbvlYyJaLH38ZACBd3Rolv75KGM0PIhGxGOarNbCbElggXaHKlHEdhbfNFYZ3O2E/s640/gioverny+2.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Cal saber molta botànica i molta
jardineria per a descriure amb propietat aquest bell garbuix de vegetació
florida amb els colors més diversos i que creix per vores, parterres i corriols
en una confusió total però harmònica, emmarcada pels arbres diversos i tot besant
l’aigua els majestuosos salzes ploraners que sempre donen un toc melangiós i poètic al
conjunt.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Aquest jardí no es visita, es passeja
amb parsimònia descobrint<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una
dàlia,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un rododendre, un aster, un lliri ;
més enllà <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una calèndula, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una azalea, un tou de cascalls o un macís de
tulipes. I milers d’altres flors de tots colors - grocs, ataronjats, fúcsia,
malves, morats, vermells de sang, rosa pàl·lid -<span style="mso-spacerun: yes;"> flors</span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de les
que mai sabrem el nom però que ens deixen als ulls i al cor un record inalterable.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Malgrat el temps canviant de la regió
atlàntica, el matí que vàrem anar a Giverny la meteorologia fou benèvola,
alternant un sol discret i núvols errants que en alguns moments filtraven la
llum sobre el jardí, recreant la impressió una mica vaporosa i de contorns
imprecisos com en alguns quadres de Monet quan pintava el seu jardí.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Bookman Old Style;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgivouJnvhqQiPb7XoFs9dDY9C56tFmIWtkxFTateAVZWM7WGPKrjXgkCycVETuVEp6Muu03qa5OACSoPvdThm57CSyKJeH4UDck71edmoEShE6tDg35vTu-ZihGRXh6D0bs1Ce4STR42g/s1600/monet_dining_room.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="532" data-original-width="800" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgivouJnvhqQiPb7XoFs9dDY9C56tFmIWtkxFTateAVZWM7WGPKrjXgkCycVETuVEp6Muu03qa5OACSoPvdThm57CSyKJeH4UDck71edmoEShE6tDg35vTu-ZihGRXh6D0bs1Ce4STR42g/s320/monet_dining_room.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">La casa del pintor conservada amb
l’exquisidesa que solen tenir els francesos en aquests temes culturals : el
taller amb reproduccions perfectes, la sala de lectura i la biblioteca, la
col·lecció d’estampes japoneses de l’artista, el menjador d’un groc brillant
amb la taula parada, la cuina - com una antiga casa de pagesos benestants - <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb tota la bateria d’aram brunyida que feia
llum.... I des de totes les estances la vista sobre el jardí anàrquic i
acolorit com un castell de focs artificials de fantasia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">El jardí de Monet a Giverny és quelcom
que no es pot oblidar de per vida.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMEFwOhXflyzYGVGTEOrnZoMXEROd_piUXY4KhvfItoYGMvMVCZC2JlbNR4Mf28P28iFGlPnyJ1ZFFrakMk7AJ9JpEGdD3iGZ2ThXa5qGytYCX6ROKAaxOUV1SslIVygPgbijHDGUwF6I/s1600/giverny-800x533.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMEFwOhXflyzYGVGTEOrnZoMXEROd_piUXY4KhvfItoYGMvMVCZC2JlbNR4Mf28P28iFGlPnyJ1ZFFrakMk7AJ9JpEGdD3iGZ2ThXa5qGytYCX6ROKAaxOUV1SslIVygPgbijHDGUwF6I/s400/giverny-800x533.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-47662555379828468782017-09-23T11:05:00.000-07:002017-09-23T11:05:39.407-07:00EL GUST D'AQUEST SETEMBRE<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Volia parlar del gust deliciós que tenen
els primers mongets de desgranar que tan sols bullits i amb un raig d’oli vaig
menjar fa pocs dies. O de les primeres magranes, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>saborosos petits robins que alegren qualsevol
amanida o amb garnatxa fan uns excel·lents postres. O del pastís de figues de
coll de dama que adormides sobre un petit llit de crema et transporten a la
beatitud de la màxima dolçor. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis65ufqmtH7dkQlnLAO_TA-s5R24sDAEi9S-RjmKEu6J3HnPasBG6cO3ZZOFBAYPRts72zI9uN8QwS-qKC5FnIJP_ppl09JC8r6JRbCpdnF_SjPQDDzOC0EyYNtY4zdyRXeVYUnrWrMtc/s1600/arbtres.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis65ufqmtH7dkQlnLAO_TA-s5R24sDAEi9S-RjmKEu6J3HnPasBG6cO3ZZOFBAYPRts72zI9uN8QwS-qKC5FnIJP_ppl09JC8r6JRbCpdnF_SjPQDDzOC0EyYNtY4zdyRXeVYUnrWrMtc/s320/arbtres.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Voldria parlar de tot això. I encara
dels bolets que triguen a arribar i de les mongetes d’esclovellar. I de les
pomes noves.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Voldria parlar de tot això, però amb la
situació que pateix el nostre país em semblaria una frivolitat. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Perquè en realitat el gust d’aquest
setembre és un gust amarg, és el gust trist del fracàs, és el gust aspre de la
involució, és el gust salat de les llàgrimes d’impotència, és el gust àcid del
desencís. No és això com'panys, no és això...<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Un no sap com acabarà tot, encara que em
temo que malament. I podria ser que ens quedéssim sense independència i sense
autonomia. I el que en realitat s’hauria de fer és quedar-se sense WhatsApp,
twiter, facebook i tots aquests vehicles de comunicació i també de
desinformació que estan creant un estat de por, de desorientació i incertesa
que es suma a la tensió creixent que hi ha al carrer. Mobilització pacífica i
admirable del poble català, però tensa, vibrant,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com una corda de guitarra a punt de petar.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Qué volen aquesta gent que venen de matinada .....</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">L’Estat espanyol i el govern que el
representa - hereu de la pitjor ideologia - <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es mostra repressor, impermeable al diàleg, de
dubtosa convicció democràtica, inflexible, incapaç de comprendre la diversitat
ibèrica. Que bé que ho deia Antonio Machado ! ...<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> desprecia cuanto ignora</i> .... En aquest país desgraciat planeja
constantment l’ombra tenebrosa del general<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Pavia, l’esperit de la sanjurjada, la solució d’Espartero que era
bombardejar Barcelona cada cinquanta o cent anys. Tant li fa.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Segurament des d’aquí tampoc ho hem fet
tot prou bé. I no s’hi val l’excusa de dir que era l’única forma que ens havien
deixat. La tossuderia, d’una i altra banda<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>- i gual que fan els marrans - porta a esberlar-se el cap. Normalment
del més dèbil, del més petit, del qui no té la força suficient i va mal
acompanyat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicsKL3FJVN-MyYRGjFPNLVYT0BS2AU94MGv0ivWg6qY5VTzffZIRWVukkx8hPAX4wXcJ7XZjyhPCTt6NgA99tfHSR7Vn6aXoudjYj7Q7hyphenhyphenWxHsmVauKT5EfwartA-LIJKhyphenhyphenhJ6OzRNFQs/s1600/detencions.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="636" data-original-width="1124" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicsKL3FJVN-MyYRGjFPNLVYT0BS2AU94MGv0ivWg6qY5VTzffZIRWVukkx8hPAX4wXcJ7XZjyhPCTt6NgA99tfHSR7Vn6aXoudjYj7Q7hyphenhyphenWxHsmVauKT5EfwartA-LIJKhyphenhyphenhJ6OzRNFQs/s320/detencions.jpg" width="320" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Un gust amarg pels qui modestament vàrem
contribuir a fer allò, avui tant criticat, que se’n digué la transició que no
fou altra cosa que pactar - ja la sé,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>ja,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la broma de la “transacció” -
el pas d’una dictadura a un sistema democràtic sense violència, sense morts,
sense cops de força. Sense prendre mal en un país caïnita de mena.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">I ara veiem la Guardia Civil pels
carrers de Barcelona. I cada dia en passa una de pitjor. Tants historiadors i
ningú recorda l’octubre del 1934.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Decididament el gust d’aquest setembre
és el gust amarg del fracàs, del fel de la frustració i d’una tristesa
infinita. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Pobra Catalunya !</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;">
<img border="0" data-original-height="676" data-original-width="1024" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhby6TcS_1cY2QyAGKyKAuXQXdoYukdSzUA0KQYCFbFh3ThdIXA28_HF0Xq5FK_lD8kNA5HrCuiNmb9lHEyGINy94QsgROdK7dMD21amOASYh3RaJ1tM7RT25qGF8DwIriL2c7mGAjT2nQ/s400/senyeres+2.jpg" width="400" /></div>
<br />
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-81226674230907567502017-09-19T11:59:00.001-07:002017-09-19T11:59:18.516-07:00UN LLIBRE SOBRE LA MEVA PARROQUIA<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Al llarg de la vida he vist passar diversos
rectors al front de la meva parròquia de la qual sóc, a més, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>veí molt proper des de sempre, com ho foren els
meus pares, els meus avis i els meus besavis. L’església de Sant Pere de
Figueres, físicament el temple, al marge de consideracions espirituals i
religioses, ha format part del paisatge íntim i familiar de la gent de casa
meva que s’hi ha casat, hi han estat batejats i on també la comunitat cristiana
els ha acomiadat. El temple de Sant Pere és el primer que jo i els meus hem
vist quasi tots els dia de la nostra vida en sortir de casa. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">L’església de Sant Pere, per aquesta raó
de proximitat, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per a mi és quelcom propi
no en el sentit de pertinença si no en el concepte ampli de propietat; potser
allò que el diccionari defineix com a atribut essencial, en aquest cas de la
meva nissaga.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">No ens emboliquem més.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"> <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmLlN7TGa5_z2WW7Ej5P4FHJSiYpN2bmEdHBjPx-s6Ha9sU_czGq8AZLLEB18UMG-XqAgsO0UaWMFTlGa5ppf4Y-_J9r1H-eLYJohLKwFgTu6XD-EgFiur_GRjZ1YHphOBsQcqeygm-mw/s1600/josep-taberner-pedres.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmLlN7TGa5_z2WW7Ej5P4FHJSiYpN2bmEdHBjPx-s6Ha9sU_czGq8AZLLEB18UMG-XqAgsO0UaWMFTlGa5ppf4Y-_J9r1H-eLYJohLKwFgTu6XD-EgFiur_GRjZ1YHphOBsQcqeygm-mw/s200/josep-taberner-pedres.jpg" width="200" /></a><span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">El cas és que el darrer rector i amic
Mn. Josep Taberner que després de tretze anys de ministeri al davant d’aquesta
parròquia, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per imperatiu de l’edat,
deixa Figueres, abans de marxar ha promogut l’edició d’un magnífic llibre sobre
el temple de Sant Pere estudiat des de diversos aspectes que permeten conèixer
com era la Figueres antiga, la medieval, la vuitcentista. Quins foren els
moments atzarosos de l’església i també de la ciutat. Com era i com és el
temple des del punt de vista arquitectònic, arqueològic i patrimonial que
permet parlar als diversos autors de “pedres mil·lenàries”. I tot això amb
magnifiques il·lustracions fotogràfiques algunes d’arxiu i altres d’aquest gran
artista figuerenc que és Francesc Guillamet, que signa un capítol gràfic final
denominat “La mirada del fotògraf” que és realment una petita obra d’art. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx0SC5Aw8_d4poy-81TBEVdCOYazs6loDM4hyphenhyphendNnmLVeGbltFNh9ktSanaisc4IhPX9i_vgHz6SXNX1Ya3a9DRdKti7lUlyCFnoneu3hK4uVh89-8dvbx9qT8-wH88LYYxEpADR0JqDBM/s1600/sant+pere+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="358" data-original-width="650" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx0SC5Aw8_d4poy-81TBEVdCOYazs6loDM4hyphenhyphendNnmLVeGbltFNh9ktSanaisc4IhPX9i_vgHz6SXNX1Ya3a9DRdKti7lUlyCFnoneu3hK4uVh89-8dvbx9qT8-wH88LYYxEpADR0JqDBM/s400/sant+pere+1.jpg" width="400" /></a><span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Els <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>autors dels textos, tots ells igualment bons
amics meus i especialistes sobre els temes que tracten son l’Anna Mª Puig arqueòloga
reconeguda i avui Presidenta de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Quim
Tremoleda arqueòleg i prolífic divulgador i estudiós del patrimoni, Joan
Ferrerós polièdric autor que fa una interessant i inèdita aportació a la
història del clergat a Figueres i sobre les diverses confessions religioses ala
ciutat. Per fi l’historiador Alfons Romero tracta amb exquisida subjectivitat
el convuls període inicial de la Guerra civil que comportà la crema de
mobiliari - i de l’important arxiu parroquial - i un posterior l’enderroc<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sistemàtic de l’església gòtica de la quan
tan sols restà la nau des de la portalada fins el creuer.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Interessant llibre per a conèixer la
historia de la ciutat per qui la vulgui conèixer. Possiblement algú pot pensar que
aquesta publicació és una cosa “de missa” -<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>l’anticlericalisme del país està ben arrelat encara - i s’equivocarà del
tot. És la historia de la ciutat feta amb rigor i és que a la nostra civilització,
a la nostra cultura, al nostre país, la historia dels pobles s’ha covat
sempre a sota d’un campanar.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Deia en començar que he vist passar
molts rectors per<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquesta parròquia de
pedres mil·lenàries i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>turmentades, i puc
assegurar, sense fer judicis de valor, que Mn. Taberner ha sabut trobar una
forma d’ acomiadar-se d’una extraordinària dignitat fent un darrer i generós servei a la
cultura i a la ciutat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><o:p><span style="font-family: "times new roman"; font-size: small;"> </span></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3008226552650074954.post-52763345685564445672017-09-08T08:04:00.000-07:002017-09-08T08:04:23.868-07:00EL DOCUMENTAL SOBRE DEULOFEU<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Si no hi ha modificacions de programació
de darrera hora el proper dia 19 de setembre TV3 emetrà en el programa “Sense
ficció” el documental “Alexandre Deulofeu, historiador del futur”. Quan es va projectar
a Figueres aquest magnífic document no vaig poder-hi assistir. Ara a un cinema
de Barcelona l’he pogut veure i realment l’he trobat de gran densitat
informativa, esplèndidament realitzat i d’indiscutible fidelitat a l’objectiu
perseguit que no és altre que difondre la teoria deulofeuniana de la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“matemàtica de la historia”.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJpyRG4kZG5-wzXw3QzQguvpKWP0MCyv9_SRZwEn0LZevAqfxPi5m82nUgHVtpNXtwcwk8wU_1r1rfH8Ec1WV60iltwshCg0XD3sn454XFF2Vpr5a7Ye3S9Qf8H7eaDKx3OKgxGV7kXcQ/s1600/deuklofeu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJpyRG4kZG5-wzXw3QzQguvpKWP0MCyv9_SRZwEn0LZevAqfxPi5m82nUgHVtpNXtwcwk8wU_1r1rfH8Ec1WV60iltwshCg0XD3sn454XFF2Vpr5a7Ye3S9Qf8H7eaDKx3OKgxGV7kXcQ/s400/deuklofeu.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">Aquest títol, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que podríem dir que és minimalista si el
comparem amb la magnitud i l’abast del corpus del pensament de Deulofeu,
defineix però l’eix central de la seva proposta<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>bàsica que no és altra que dir, a qui ho vulgui escoltar, que mitjançant
l’estudi dels cicles històrics d’imperis i civilitzacions - cicles similars als
dels sers vius<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les seves col·lectivitats - en conèixer
aquesta inexorable evolució es poden evitar els conflictes i arribar així a la
pau. O a una certa pau. Pot sonar utòpic però no forassenyat ni poc científic.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">L’abast però de l’obra d’estudiós del
farmacèutic empordanès va molt més enllà de la seva visió de la historia de les
civilitzacions ja que enamorat de l’art en totes les seves manifestacions
teoritzà sobre l’origen del romànic que tantes empremtes deixà per l’Empordà i
el Rossellò així com de la pintura medieval. Relligant sempre però amb la seva
teoria matemàtica en la formulació de la qual molt sovint utilitza com a
exemple els processos de creació artística dels pobles.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"> <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4FicU4S8O7LUGzyD5Yfi5JoVzalE0eAhPivx1ckvBeapvk2bliclVSQA4WNtRXRpt-1eyJH3dUeN8ExUryiuyn7FXB6OuSpTYNjGR5A1ohYHgNw9G8U7lgGVDvdYtD9r1onL72kddfIU/s1600/deulofeu+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="618" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4FicU4S8O7LUGzyD5Yfi5JoVzalE0eAhPivx1ckvBeapvk2bliclVSQA4WNtRXRpt-1eyJH3dUeN8ExUryiuyn7FXB6OuSpTYNjGR5A1ohYHgNw9G8U7lgGVDvdYtD9r1onL72kddfIU/s320/deulofeu+2.jpg" width="206" /></a><span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">El dia que algú s’empescà allò del
“Nostradamus empordanès” referint--se a Deulofeu, es va fer possiblement un bon
titular de premsa però un petit favor al coneixement i a l’estudi seriós de la
teoria de la matemàtica de la història que naturalment pot ser contestada,
rebatuda i discutida, però mai ha de ser frivolitzada i donar-ne la imatge d’un
espectable de circ amb un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">fakir</i> de
bata blanca mirant la bola de vidre per endevinar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el futur. Deulofeu va predir molts
esdeveniments que varen confirmar la seva teoria però aquestes prediccions
foren, al meu modest entendre, fets accessoris,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>“danys colaterals” de la seva obra.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">El documental<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que comentem posa les coses en el seu lloc,
dona informacions bàsiques de la biografia de Deulofeu, descriu els llocs on va
néixer el pensament i els llocs on obtingué ressò més enllà del seu propi país.
I sobretot està realitzat amb una admirable afecte i professionalitat que és la
garantia de que quelcom surti bé. El nét de Deulofeu, Juli Gutiérrez fa de
conductor, hàbil, entusiasta, convençut, seguint un guió fabulós de <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Francesc Orteu, molt ben dirigit per Àngel Leiro.
La bona fotografía de Mimmo Pizzigallo dignifica la producció que es de Ferran
Cera. Tota aquesta gent han fet possible aquest documental que vol difondre l’obra
i la figura de Deulofeu, però sobretot ho han volgut fer les institucions publiques
i privades que han finançat l’arriscat projecte.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">El documental
és tan bo que no calen explicacions llargues i enrevessades ni abans de
començar ni en acabar la projecció. Menys encara mítings pseudo-històrics.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;">La pel·lícula
diu tot el que ha de dir.</span><span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt 18pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "bookman old style" , serif; font-size: 14pt;"><o:p><span style="font-family: "times new roman"; font-size: small;"> </span></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15745631182728428672noreply@blogger.com0