PER SANTA CREU A FIGUERES !

En el programa oficial de Fires, acolorit amb tots els matisos de l’arc de sant Martí, la nostra alcaldessa diu : “...les Festes de Santa Creu són el refermament de la pròpia identitat  com a ciutat...” i probablement és ben cert i la dita que encapçala aquesta reflexió avui encara és vigent per tots aquells figuerencs de moltes generacions que, allunyats de Figueres, quan arriben aquestes dates de maig senten la crida imperiosa d’acostar-se a la Rambla i a les nostres places i carrers per viure l’ambient de festa i sentir com arriba la primavera al cor de l’Empordà amb aires de sardana i globus de colors.

Però refermar la identitat ciutadana, al meu modest entendre, no passa precisament per copiar altres identitats, per sucumbir a l’esperit gregari que tant ha contribuir a la nostra despersonalització com a poble. No passa ben segur per instaurar - iniciativa  comercial d’un establiment de copes que està  de moda - el “chupinazo” que aquí, a la nostra ciutat no té cap tradició ni és identitàri de res. Es senzillament una còpia fallada d’un ritual   que es fa a Pamplona amb tant  desori que el darrer any es va tenir que limitar el desconcert de signe masclista que s’hi produïa. Després potser ho va copiar l’alcaldessa de València amb el “caloret” i no sé si és un model a seguir.

Si a Tarragona per santa Tecla, en sortir de l’ofici de la catedral les colles dels castellers fan un pilar de quatre que baixa les escales de la catedral i va fins a l’ajuntament o intenten fer-ho - amb dificultat considerable com sabrà qui conegui aquella baixada - renoven cada any una tradició que a Figueres no té altre sentit ( el mèrit no li discuteixo)  que una còpia o  imitació d’aquelles comarques del sud amb arrelada passió pels castells humans.

Si molta gent del país identifica la ciutat pel monument a Narcís Monturiol, rematat per un magnífic bronze d’Enric Casanovas, trobo poc respectuós, i sobretot innecessari , que quan arriben aquestes dates , per caprici d’una entitat, respectable però en definitiva minoritària, s’hagi de disfressar l’escultura de casteller. Original ? Ben segur que no. Aquella petita estàtua de bronze anomenada el  Manneken Pis de Brusel·les, pobre criatura, el disfressen periòdicament de les coses més inversemblants i si voleu ridícules,  però malgrat tot és un símbol que identifica a la capital belga. Aquí disfressar l’estàtua del monument i a sobre dir-li “la monturiola” és d’una manca de sensibilitat artística considerable. I potser ciutadana.

La pobra estàtua ja va haver de patir darrerament una “performance” d’un suposat grup artístic pretesament “dada” que no se quina mena de guarniments li varen  posar. Perdonin però fou el 1919 que Marcel Duchamp va pintar bigotis i barba a La Gioconda, titulà l’obra L.H.O.O.Q i en va fer centenars de reproduccions. L’originalitat falla.

La ciutat és de tots, de qui els agrada la disfressa i dels qui no els agrada. Dels qui volen respectar la Rambla de l’arquitecte Giralt i dels qui volen posar mitjons de punt als fanals - una altra cosa que no té cap mena de sentit ni artístic ni identitari -, i els qui temporalment administren la vila  han d’estar amatents al sentir i al pensar d’uns i d’altres i mesurar amb equitat cap a quin costat es decanta la balança i actuar en conseqüència. S’entèn prou bé que els costums han d’evolucionar i que la festa avui ha de tenir uns altres continguts i estils - res de toros i en canvi justes medievals  al castell, bé -  però això no obliga necessàriament a la còpia, a la imitació, al plagi d’altres festes o altres celebracions llunyanes. O en tot cas, canviem de discurs.

Contràriament venir “per Santa Creu a Figueres” no tindrà cap mena de sentit perquè la festa ni serà figuerenca, ni serà nostra. 
Ja em perdonaran, però tinc el dret  de discrepar.