EL NOM DE CADA COSA

Lamentablement hi ha moltes persones que parlen i no saben ben bé el que es diuen (i no faig referència a polítics de vol gallinàci). Vull dir que utilitzen expressions, modismes, frases fetes de les  quals desconeixen tant l’origen com el  significat real. Algunes  d’elles, agradi o no,  son expressions de tipus religiós o extretes de textos evangèlics o bíblics que son els de la nostra tradició.

En moltes ocasions se sent a dir d’un individu sospitós de malifetes o d’una criatura molt entremaliada que “ és de la pell de Barrabàs” , potser sense saber ben bé que Barrabàs fou un delinqüent perillós indultat en comptes de Jesús.

També es diu “plorar com una Magdalena” sense ni imaginar que aquesta fou una dona pecadora, que plorà les seves faltes i acompanyà a Jesús en els darrers moments.

Al país, que vegades no fila massa prim, quan un ha pres mal i està ferit i ensangonat de per tot arreu diuen que “sembla un axioma o eccioma” volent dir l’expressió “Ecce homo” que és la imatge del Crist lacerat i coronat d’espines.

 

Quan a una persona per a qualsevol gestió administrativa el van passant de finestreta a finestreta, sense resoldre mai res, al país, també estrafent la frase,  diuen “ el fan anar de Rodes a Pilats”, quan en realitat volen dir de Herodes a Pilat. Personatge aquest darrer,  protagonista del clàssic “ rentar-se les mans” simbolitzant que un no  vol saber res d’un tema que és que feu Ponç Pilat amb  referència al procés a Jesús de Natzaret.

D’aquella persona amiga - o no - que ha passat per un seguit de proves doloroses o dificultats greus d’ordre divers - familiars, malalties, econòmiques - se sol dir que “ha passat un Calvari”. Tothom qui ho diu avui , sap el que és el Calvari ? I quan d’algú tot planyent-lo diuen que ” li ha tocat portar una bona Creu “ ?  I si les coses empitjoren es comenta “ i per a més INRI”.... i ja sabem que no és un afalac quan d’un personatge és diu que “ és un Judes”.

Qui és que no ha fet servir alguna expressió, potser ofensiva, que es refereix a trenta monedes, o  al gall de la Passió o qui a ferro mata a ferro mor, etc. Doncs totes aquestes expressions es troben a l’evangeli segons Mateu i es relacionen amb els moments finals de la vida de Crist que l’evangelista relata minuciosament i que molts dels qui van el Diumenge de Rams  a beneir la palma amb la mainada, escolten molt de lluny quan el capellà les llegeix. Sí, home, sí, aquella lata tant llarga que es diu “El Passio”

       -- Perdoni,  però això son coses de missa i  aquest pal jo no el toco.

      - Ja està perdonat, però això son termes que - creient o descregut, cristià o agnòstic,  catòlic o protestant - es troben en el llibre de la nostra civilització que se’n diu judeo-cristiana i que és la Biblia. És la nostra tradició, con l’Eneida ho fou pels llatins i l’Odissea pels antics grecs No es tracta d’una qüestió doctrinal o de fe,  si no d’una qüestió cultural.

Segurament sense cap ni mica de vergonya han fet servir expressions , que tampoc coneixen d’on venen , com mercat de Calaf, la fi d’ en cagaelàstics, més vell que Matusalem, ploure a bots i barrals, el noi de Tona,  caure xuxos de punta, l’any de Mariacastanya, ... Son expressions del nostre petit país. De la nostra tradició, igual que les altres que dèiem. No confonguem lamentablement una frase feta amb una jaculatòria.

Aquí hi ha dèficit de lectura. De lectura també dels evangelis i si això resulta feixuc, poden provar amb la passió segons sant Mateu de Johann Sebastian Bach  que té la mateixa lletra però amb una música sublim.