COMELLAS, VILÀ I FALGARONA

A la inauguració de l’exposició de fotografies d’en Quim Fort, ja comentada  fa alguns dies, vaig tenir la satisfacció de retrobar al violinista Gonçal Comellas a qui feia massa temps que no veia en directe. Gonçal Comellas que a més d’un gran músic és un bon amic – relació entre gran  intèrpret i senzill però fidel afeccionat – és d’aquells personatges excepcionals que de tant en tant dona l’Empordà i que a l’Empordà mateix passen desapercebuts. Sí, ja sé que a Avinyonet, el seu poble, se li han fet distincions diverses  i fins i tot una escola porta el seu nom. Si no fos per això aquest nom restaria, em fa l’afecte, una mica massa oblidat per què som d’un país de memòria escassa.

Gonçal Comellas és sense cap mena de dubte el millor violinista de projecció internacional que ha donat la comarca. Algún crític afirma categòricament que és el violinista més important de la segona part del segle XX que ha donat aquest país - no l’Empordà, si no Catalunya -.   Als seus inicis fou saludat com a “nen prodigi” que va donar el seu primer recital als catorze anys, es formà amb el gran mestre Joan Massià , després de recollir premis i distincions arreu  va acabar essent escollit pel propi Yehudi Menuhin per a fer música junts essent famosa la interpretació que els dos artistes excepcionals havien fet repetides vegades del concert per a dos violins en re menor de Bach. El mestratge i col·laboració de Menuhin marca per a Gonçal l’inici d’una brillant carrera com a solista que el porta a donar recitals arreu i col·laborar amb les orquestres més famoses del món. 

Gonçal Comellas, indiscutiblement, s' inscriu con a continuador de la brillant escola violinística catalana representada per Francesc Costa, Joan Manen i Antoni Brossa. Malauradament aquesta brillant carrera s’interromp bruscament i lamentablement quan li diagnostiquen una distonia focal, disfunció muscular cruel pels músics  que li fa replantejar la seva carrera musical com a solista,  que s’encamina cap a la direcció d’orquestres de cambra i a la pedagogía.Gonçal Comellas ha estat i és encara un dels grans músics de l’Empordà, generós del seu temps, proper, amic, assequible a qui devem afecte i admiració.

Quelcom semblant podríem dir de la pianista rosinca Carme Vilà.  També intèrpret precoç, formada inicialment a Figueres amb la senyora Emilia Palau, als pocs anys inicia una carrera fulgurant per Europa i Amèrica on coincideix, estudia i fa musica amb Bela Siki, Jörg Demus, Brendel, Badura Escoda. Acumula premis i beques, prodiga recitals i ensenyament i acaba essent nomenada doctor “honoris causa” per la Universitat de Wisconsin abans d’assumir la direcció del Conservatori barceloní.

 

A Carme Vilà, personalment la recordo en una enèrgica i excepcional interpretació del concert  nº 2 de Brahms al Palau de la Música i naturalment i emocionadament el dia de l’estrena del piano Yamaha de Joventuts Musicals de Figueres que aleshores jo presidia. Des d’aquell recital associo a Carme Vilà als estudis de piano de Scriabin i a una vella amistat.

El tercer músic empordanès, ja traspassat i que tampoc ha estat degudament reconegut és el pianista figuerenc Josep Falgarona que si bé va desenvolupar part de la seva carrera internacional des de Paris va mantenir sempre estrets lligams amb la seva ciutat i la seva comarca. Personalment no el vaig arribar a conèixer però penso que la seva categoria artística no ha estat prou valorada més enllà de la concessió de la fulla de figuera de plata ... a títol pòstum.

Com moltes vegades  una mica tard i en ocasions malament.

A Comellas el crida el gran Menuhin per tocar amb ell, a la Vilà la fan “honoris causa” a una universitat americana.... i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà què fa en honor d’ aquests empordanesos, il·lustres artistes, músics excepcionals ?  Potser algú hauria de repassar no els premis i guardons que s’han concedit - sobre els que no tinc res a dir -   si no els que no s’han concedit i, potser  algú, hauria de reflexionar i entonar un mea culpa.

Encara son a temps de corretgir aquesta greu omissió amb el nou reglament de premis i distincions

I el que val pel Consell Comarcal val per algunes altres entitats i institucions públiques de tot àmbit i nivell.