“Com que avui és Santa Llúcia, dia de l’any
gloriós” que deia el poeta Sagarra en el seu romanç, tocava anar a la Plaça Nova de Barcelona a
comprar el suro i la molsa per a guarnir el pessebre i “ una
blanca molinera, una ovella i un pastor”.
No he seguit aquesta tradició que
penso ja pocs barcelonins coneixen, però he
reflexionat una estona en les festes que s’acosten i en la notable desorientació que
existeix al respecte. Sense por, ben fort i ben alt s’ha de dir d’una vegada que
el Nadal és una festa de tradició cristiana i – al marge de les creences de cadascú –
treure-li aquest sentit la fa totalment incomprensible. Per què els no creients
- que respecto - els indiferents, els obsessius
partidaris de la laïcitat també venen d’una tradició i d’una cultura, que en el
nostre cas, en el nostre país, és la judeo-cristiana. No ens confonguem. Això
no vol dir anar a missa, l’Església el Vatileaks o coses per l’estil. Parlo de
tradició i cultura, no de fe, moral o mística.
Penso modestament que s’equivoquen
aquelles escoles, aquells centres, aquelles entitats que pensant seguir una
tradició, però amb la necessària renovació progressista, proposen fer un pessebre laic (!) per a no
ferir cap sensibilitat. És allò del voler i doldre. El pessebre és la
representació del naixement de Jesús, intentar dir una altra cosa és falsejar
la tradició i el sentit de tota una commemoració. Per aquest camí s’haurien de
tancar la meitat de sales dels museus d’Europa literalment farcits de pintura
de temes religiosos dels segles XVI, XVII i XVIII que representa en moltes
ocasions escenes que no s'entenen en absolut si no es coneix aquella tradició
que dèiem. Els visitants del Louvre, del Prado, del Kunturische de Viena saben
que vol dir el banquet d’Ester i Assuerus ? o la història Lot i les seves
filles ? o el sacrifici de Abraham ?
Vivim en un estrany país en què centenars
de milers de ciutadans surten al carrer reivindicant justament el dret a decidir
el seu futur en base a la seva personalitat nacional, la seva història i la
seva tradició. I a l’hora de respectar aquesta tradició la ignorem , la transformem
perquè ningú s’ofengui, absorbim com una esponja el Papà Noel, Santa Claus, el
calendari d’Advent, sant Nicolau i els villancicos.
Estrany, no? Ara que substituir el nen
Jesús del pessebre per la figureta d’en Messi, perquè ningú s’ofengui, em
sembla ridícul.
Jo seguiré muntant el meu petit pessebre
amb molsa de les Alberes i figuretes de fang comprades al carrer de sant
Gregorio Armeno de Nàpols que és el mercat de pessebres més bonic del món.
13 desembre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada