La ciutat de Tours i Balzac

 

He estat uns dies a la ciutat francesa de Tours, capital de la Turena i lloc on va néixer l’any 1799 l’excepcional - se li pot dir genial, desmesurat, grandiós, colossal ... mai serà exacte   -  escriptor Honoré de Balzac. I precisament m’ha sobtat  - sobretot conegut al tarannà francès procliu a la grandiloqüència - l’escassa presència del record de l’escriptor a la ciutat : un carreró petit, el nom d’un Lycée i uns rètols mal pintats a terra que marquen la ubicació o el pas d’alguns personatges balzaquians que l’autor va fer viure a Tours. La cada natal derruïda. Hi havia hagut a la ciutat una estàtua del novel·lista que fou destruïda pels alemanys durant la darrera guerra, estàtua que passats setanta anys ningú s’ha preocupat en recordar o en reivindicar-ne la reposició.

 

La Universitat de Tours, en canvi,  porta el nom i així ens recorda la figura de François Rabelais, un altre turenès il·lustre. Déu em guardi de suggerir  que potser Balzac seria més mereixedor d’aquest honor que l’il·lustre humanista i fabulador de Gargantúa i Pantagruel, però la descomunal figura de Balzac queda com amagada a la seva ciutat, essent immensa en la literatura francesa del XIX a la seva pròpia ciutat nadiua no li he sabut trobar prou present.

 

No cal fer memòria de l’atzarosa vida de l’escriptor eternament perseguit pels creditors, de la seva intensa vida amorosa, de la seva fabulosa capacitat creativa, conseqüència de la qual és la Còmedie humaine el gran retaule de la societat francesa del XIX acolorit amb la prosa brillant de Balzac. En les peces que el composen  s’hi descriuen situacions, ambients, personatges  i emocions tan vivament narrats que fan innecessaris la pintura o la fotografía.

 

A qui no se li han negat els ulls llegint Le père Goriot ? O no s’ha rebel·lat contra la roí avarícia  del pare d’Eugénie Grandet ? o s’ha dolgut de la pobresa vergonyant de la Cousine Bette ? I podríem fer més llarga la cita sempre amb una obra mestra com a referent.

Fou Balzac el novel·lista més gran del segle XIX ? Fer llista de prioritats i donar carnets d’excel·lència no és el meu ofici. Ja n’hi ha d’altres que ho fan i com que veig que sovint s’equivoquen, ho deixo aquí. En tot cas m’ha semblat que la talla literària indiscutiblement extraordinària de Balzac no es corresponia amb la poca devoció que la ciutat de Tours li professa.

 

Ara  es parla a Tours - no sense polèmica -  de canviar el nom de la avenue Nationale per  avenue Balzac, s’ha remogut la conveniència de refer el monument desaparegut - fins a Ucraïna hi ha un monument a Balzac !  - dedicar un  any a recordar vida i obra de l’escriptor. En tot cas cal esperar a l’any 2018 que deu ser any d’eleccions municipals a França. No ho sé, però m’ho imagino.

No em consola gens veure que hi ha altres ciutats que també son desmemoriades.  

TOTS (-1) PEL MUSEU DEL CIRC !

 

Em consta que el Festival de circ que fa uns anys s’organitza a Figueres obté un any i altre un bon èxit de públic. I jo me’n alegro sincerament ja que tot el que posa a la meva ciutat en alguna plana dels diaris - encara que no sigui la primera - em dóna satisfacció .
Sento menys entusiasme per la campanya que omple els balcons de la ciutat amb cartells  imperatius que ens conviden a estar “ tots pel  Museu del Circ !” ,  tot i que tothom és ben lliure de posar al seu balcó el rètol, el llençol o la bandera que li plagui. Decididament m’entren dubtes seriosos quan m’arriba a les mans un fulletó - qui el paga ? - en el que la casa Nouviles  sembla el lloc escollit per a la ubicació d’aquest hipotètic museu que no se sap qui visitarà. Qui l’ha triat aquest emplaçament ? amb quins arbitraris criteris s’ha llençat a questa proposta sobre paper imprès ? Com sempre despresa i amb una base - si és que n’hi ha - més que discutible.  A mi em sembla que els artesonats de la casa senyorial, les pintures dels sostres, els domassos de les  parets i la gran escalinata s’avenen poc amb els trapecis, els clowns, els funambulistes, els menjasabres o la dona barbuda. 
  

 Segonament  jo no sé si a Figueres li fa falta un altre museu quan encara no tenim ben resolta la relació amb el Museu més important de Figueres, (òbviament el Dalí) i l’altre Museu - el de l’Empordà - encara ens estem pensant què i com vol ser quan serà gran. L’únic que no presenta ni problemes d’identitat ni d’integració a la vida cultural de la ciutat és el Museu del Joguet.  Un nou museu ? Meditem-ho una mica
.
I que em perdonin  els redactors del fulletó de referència que sembla que vulguin atorgar carnets d’amat de Figueres només pels qui s’entusiasmen amb el projecte. Es pot estimar molt la ciutat i tenir seriosos dubtes sobre la conveniència del Museu del circ, la seva oportunitat, la seva ubicació i tota una altra sèrie de interrogants més ( manteniment, costos, obres d’adaptació, etc .)  Posar una carpa de circ en un jardí més o menys romàntic o com a mínim d’una casa del XIX possiblement és més que arriscat si no es vol qualificar  directament d’una frivolitat alarmant.

Hi ha un espai a la ciutat, totalment desaprofitat i que té forma de circ : l’antiga plaça de braus. No seria més coherent fer un circ estable - el nostre cirque d’hiver -  en aquell espai i utilitzar com espai museogràfic tot l’entorn de serveis que hi havia a la plaça ? Aquesta proposta sembla de certa racionalitat no pas fer malbé una casa com la Nouvilas . En aquesta mena d’errors la marxa enrere és molt difícil i mai satisfactòria del tot  ni per salvar el patrimoni ni per l’ús cultural de l’equipament que sigui.  Sala Edison, casa Fages, casa Empordà ..,. Com deia l’àvia a cada bugada hi perdem un llençol !