divendres, 1 de juliol de 2016

Lopez-Felip-Lopez. I espero que punt

Segueixo amb profunda i amarga tristesa la virulenta i incomprensible polèmica entre en Josep López de Lerma i l’alcaldessa de la meva ciutat, Marta Felip,  que llegeixo a les pàgines del Diari de Girona
No és això companys, no és això.
A n’en Josep López el conec de fa molts anys,  tot i que la nostra relació ha estat molt distant tant per la naturalesa de les seves responsabilitats polítiques com per la meva feina professional de peu pla, ja que el meu pas per la política fou fugaç. Ell en visqué tota la vida. Ens coneixem, però dels temps en que tot era il·lusió, entusiasme,  esperança i  no hi havia gaire res a repartir :  campanyes electorals, victòries a mitges, derrotes, aplecs a Santa Bàrbara de les Pruneres... convenciment profund de que era possible en democràcia  fer un país nou, on valgués la pena viure. Aquest era un slogan de Convergència quer en Josep segur que havia repetit a dotzenes de mítings. En aquelles èpoques, com els Jocs olímpics, es feien amics per sempre. Però....
No és això , companys , no és això.
 
A què ve ara aquest to dolgut, ferotge, sangonós , aquesta mossegada traïdora a la iugular de l’alcaldessa Felip ,  a qui no he de defensar perquè ho sap fer prou bé tota sola. Però és el to que em dol , és la ràbia , és la voluntat de ferir. La crítica, la democràcia, la convivència, la discrepància no és això, companys , no és això . Josep, ho saps prou bé . I també saps que no sóc dels qui volen repartit carnets de res ni a ningú. L’únic carnet que tinc és el de CDC i me’l varen donar l’any 1976 i encara el conservo, polsós, però el conservo.
 
El meu únic ex en política és el d’alcalde de Figueres, que recordo amb orgull. Per això em dol aquest ferotge atac a la Marta Felip  del que no n’arribo a capir ni la intencionalitat ni què el provoca. No crec que uns resultats electorals de fa dos anys - que reiteradament invoques - o haver trobat un sot a una vorera o una caca de gos a Figueres siguin raons suficients per a provocar tanta ira desmesurada i fins i tot grollera. Dona la sensació Josep, i ho dic des de l’afecte de vells companys de partit, que has perdut els papers, has equivocat les formes - un mestre no ho hauria de fer mai això - , sembla que amagues un ressentiment, un despit, un afany de revenja que potser un dia o altre ens hauràs d’explicar els simples espectadors d’aquest sainet trist, decepcionant, dolorós. T’agradaria que jo parles malament de Sant Feliu  i de com el menen ara ?
El viatge a la Xina ?  Mira,  jo tampoc l’entenc. Però tampoc entenc els que  fan els diputats per a controlar eleccions a Xile o a Singapur. Tanta moguda com hi ha ara als aeroports, tant de controls, tantes demores i el risc d’extraviar equipatges que hi ha... Però aquesta seria una qüestió menor.
Es el to, és l’acidesa, és la mala baba, és oblidar que tot el que has estat en política ho deus al mateix partit en què milita la Marta, encara que ara no en siguis militants. O la irritació ve d’aquí ?
No és això, companys, no és això.