He estat uns dies a la ciutat francesa de Tours,
capital de la Turena i lloc on va néixer l’any 1799 l’excepcional - se li pot
dir genial, desmesurat, grandiós, colossal ... mai serà exacte - escriptor Honoré de Balzac. I precisament m’ha
sobtat - sobretot conegut al tarannà
francès procliu a la grandiloqüència - l’escassa presència del record de
l’escriptor a la ciutat : un carreró petit, el nom d’un Lycée i uns rètols mal pintats a terra que marquen la ubicació o
el pas d’alguns personatges balzaquians que l’autor va fer viure a Tours. La
cada natal derruïda. Hi havia hagut a la ciutat una estàtua del novel·lista que
fou destruïda pels alemanys durant la darrera guerra, estàtua que passats
setanta anys ningú s’ha preocupat en recordar o en reivindicar-ne la
reposició.
La Universitat de Tours, en canvi, porta el nom i així ens recorda la figura de
François Rabelais, un altre turenès il·lustre. Déu em guardi de suggerir que potser Balzac seria més mereixedor
d’aquest honor que l’il·lustre humanista i fabulador de Gargantúa i Pantagruel,
però la descomunal figura de Balzac queda com amagada a la seva ciutat, essent
immensa en la literatura francesa del XIX a la seva pròpia ciutat nadiua no li
he sabut trobar prou present.
No cal fer memòria de l’atzarosa vida de l’escriptor
eternament perseguit pels creditors, de la seva intensa vida amorosa, de la
seva fabulosa capacitat creativa, conseqüència de la qual és la Còmedie humaine el gran retaule de la
societat francesa del XIX acolorit amb la prosa brillant de Balzac. En les
peces que el composen s’hi descriuen
situacions, ambients, personatges i
emocions tan vivament narrats que fan innecessaris la pintura o la fotografía.
A qui no se li han negat els ulls llegint Le père Goriot ? O no s’ha rebel·lat
contra la roí avarícia del pare d’Eugénie Grandet ? o s’ha dolgut de la
pobresa vergonyant de la Cousine Bette
? I podríem fer més llarga la cita sempre amb una obra mestra com a referent.
Fou Balzac el novel·lista més gran del segle XIX ? Fer
llista de prioritats i donar carnets d’excel·lència no és el meu ofici. Ja n’hi
ha d’altres que ho fan i com que veig que sovint s’equivoquen, ho deixo aquí. En
tot cas m’ha semblat que la talla literària indiscutiblement extraordinària de
Balzac no es corresponia amb la poca devoció que la ciutat de Tours li professa.
Ara es parla a Tours -
no sense polèmica - de canviar el nom de
la avenue Nationale per avenue
Balzac, s’ha remogut la conveniència de refer el monument desaparegut - fins a Ucraïna
hi ha un monument a Balzac ! - dedicar
un any a recordar vida i obra de l’escriptor.
En tot cas cal esperar a l’any 2018 que deu ser any d’eleccions municipals a
França. No ho sé, però m’ho imagino.
No em consola gens veure que hi ha altres ciutats que
també son desmemoriades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada