El divendres passat dia 28
d’octubre – tres actes culturals a Figueres a la mateixa hora i amb idèntic públic potencial – es va celebrar
a la sala petita de la Cate una interessant conferència dins la programació d’una sèrie de jornades
dedicades a commemorar els 400 anys de la mort de Miquel de Cervantes. La sala
era plena , a vessar.
La coordinació i impuls
d’aquestes jornades surten de la frenètica activitat d’aquest stajanovista de la cultura que és en
Joan Manuel Soldevilla, la signatura del qual garanteix la solidesa i serietat
de les activitats que promou. Dit això, la conferència fresca, alegre, divertida,
teatral, la dictava la professora de la UB Rosa Navarro, especialista en
literatura espanyola del segle d’or i casualment ex alumna de l’Institut Ramon
Muntaner de Figueres. El retorn de la Dra. Navarro a la ciutat on va viure
alguns anys de joventut no pogué ser més oportú, brillant ni aplaudit.
El títol de la conferència era “Cervantes y los trucos de las novelas
policiacas”, un pretext com un altre per a desgranar el seu ampli
coneixement de l’obra cervantina i endinsar-nos en un parell o tres de les
“Novelas ejemplares”, obres que a mi personalment – i modestament – em resulten
divertides , de lectura fàcil i produeixen una immersió plaent a una època, un
idioma i un ambient llunyans en el temps i en l’espai. Gran literatura de petit
format.
La Rosa Navarro va fer una
exposició brillant, va parlar del Gran Capitan, del rei Catòlic, de Lope ,
d’Igualada, del Tirant i del Quixot. Va fer cites cultes i evocà anècdotes de
tota una carrera lliurada sense reserves a la literatura castellana del segle
XVII. Ho feu, en ocasions amb cert histrionisme, sempre amb atractiu i
obviament en un perfecte castellà.
Com deia la sala estava plena a
vessar i el púiblic bocabadat. Fins l’alcaldessa i el regidor de cultura eren a primera fila. Qui hi
faltava ? Doncs per a mi hi faltaven els regidors de “Ciudadanos”, els votants
i simpatitzants d’aquest partit pervers i mentider, d’ADN anticatalà, que predica que a Catalunya hi ha persecució
del castellà, que a Catalunya es discrimina la llengua castellana, que a
Catalunya es fomenta l’odi a tot el que és espanyol, que a Catalunya l’idioma
de Cervantes s’està perdent sense remei per la pèrfida política d’immersió, per
l’actuació malèvola de la Generalitat i per la tossuderia dels catalans en
voler parlar el seu propi idioma. ( Voy con
escolta porque ya se sabe qué passa en Cataluña, Arrimadas dixit, amb to de llet agra)
Abans de difamar, d’insultar,
de mentir insidiosament senyors de Ciudadanos quan a Figueres o a algun altre
indret de Catalunya es faci un acte d’homenatge a Cervantes primer de tot hi
assisteixin – si tenen nivell per entendre’l – i després mirin l’assistència,
vegin les sales plenes i a la fi, si tenen vergonya, callin.
Això és el que passa a
Catalunya !