VERDUN . 100 anys

El proper dia 21 es compliran 100 anys de l’inici de la batalla de Verdun que va durar fins el desembre de mateix any i que des del punt de vista militar  no va servir literalment per a res, però és un nom que representa un dels episodis més sagnants i esgarrifosos de la primera guerra mundial (1914-18).

Evocar aquella tragèdia es justifica perquè la deriva europea sorgida d’aquell terrorífic conflicte mal resolt  - els règims totalitaris, especialment el nazisme -  acabà inevitablement en la següent monstruositat criminal que fou la II Guerra  mundial o europea, com es vulgui, congriada pel rancor i la revenja.

Verdun és el paradigma de l’estupidesa d’una guerra sense sentit, d’una incapacitat total dels comandaments militars, d’un menyspreu odiós per la vida i el sofriment dels homes – de banda i banda – que lluitaven a les trinxeres infestades de rates, afamats, morts de fred i de por, enfonsats en el fang i cosits de polls i xinxes.

Verdun, durant 1o mesos espantosos, va significar la mort  o desaparició ( que és el mateix) de 370.000 homes i més de 400 mil ferits, molts d’ells invàlids de per vida,  mutilats o rosegats pels gasos criminals. La joventut europea aniquilada. No hi ha hagut cap responsable d’aquest genocidi ? Es veu que no.

Després de 10 mesos, els estats majors dels exèrcits donen la “festa” per acabada. Francesos i alemanys ocupen les mateixes posicions que el dia que va començar la batalla. Tan sols s’han mogut – cap el fossar etern - els milers de morts.
Els generals Nivelle i Petain – posteriorment el gran col·laboracionista – es diu   que son els vencedors. Pot haver-hi vencedors damunt aquesta immensa muntanya de morts ?

Des des de l’èxit clamorós de “Res de nou a l’oest”  novel·la antibel·licista d’ Erich Mª Remarque, la I Guerra europea ha inspirat milers d’obres literàries de tot gènere, a centenars d’autors els ha temptat el tema pel seu component dramàtic i humà. Una de les darreres obres sobre la guerra que m’ha arribat a les mans i que recomano vivament és la novel·la “ 14 “ de Jean Echenoz novel·lista àmpliament reconegut i premiat,  que en una obra de no gaire més de 100 pàgines de forma magistral sap transmetre el drama humà del conflicte , el patiment dels qui queden a la rereguarda, la brutalitat del front.  Una obra que emociona i al mateix temps fa entendre i detestar aquella guerra.