Politicament massa correcte

 He assistit a una conferència de Salvador Cardús que, com he dit en alguna altra ocasió, em sembla un dels intel·lectuals amb el cervell més ben moblat del país i dotat de dues coses per a mi molt importants: sentit comú i sensibilitat. Les seves exposicions son clares,  de discurs fluid i estructura sòlida i meticulosa. Ben preparades i argumentades.

Cent  personalitats com en Cardús al país i potser ens haguéssim estalviat l’espectacle que estem oferint a amics i adversaris.

El delicat  tema que ha desenvolupat Cardús era “Immigració i identitat” en front el qual tant al polític com al ciutadà se li planteja el dilema clàssic , ja formulat per Max Weber el segle XIX , actuar segons l ‘ètica de la convicció –  la democràcia, els sentiments, el respecte als drets humans, la solidaritat, etc. -  o bé amb l’ètica de la responsabilitat o sigui enfrontar-se a la realitat dels fets i veure els desequilibris de tot ordre per a la totalitat de la població que pot comportar, en una societat determinada,  la incidència d’una immigració no regulada ( manca de serveis sanitaris, educatius, socials; increment de l’atur; dificultats d’integració, pèrdua d’identitat...).

La decisió és difícil i formular-la públicament encara més.  Salvador Cardús – tot i advertir que alguns dels termes de la seva exposició potser incomodarien – va argumentar  de forma molt ben ordida la relativitat tant del concepte immigració com de d’identitat. I va resultat teòricament convincent.

Però, potser per un excés d’allò que se’n diu “el políticament correcte” no  va encarar com realment s’ha d’actuar amb justícia però amb responsabilitat davant una immigració – immigrats i refugiats,   no és el mateix – que desborda totes les previsions assumibles.

Posar els exemples – com  es va fer – de la immigració andalusa a Olot o a Figueres dels anys cinquanta del segle XX i no posar els exemples de l’actual immigració magrebí, subsahariana o llatinoamericana és esquivar el problema per voler ser políticament correcte i practicar el ”bonisme” .

Els immigrants de les “pateres” son un drama (fotografia) . La manifestació hindú a Vic (altra fotografia) és un problema. Cal afrontar un i altre com a tals.

 La conclusió de la conferència fou, segons Cardús, que la identitat és el futur.

Consol magre pels qui tenim més de setanta anys !