No fa massa dies en un mateix noticiari televisat i de forma
consecutiva – potser fou casual – varen donar dues informacions no se si dir-ne
contradictòries, però en tot cas dissonants i angunioses.
En la primera d’elles es
comentava, aïradament, la terrible
situació de les dones musulmanes de la India
que poden ser repudiades pel sol fet que el marit pronunciï tres vegades
seguides la paraula “divorci”. La separació és efectiva, sense compensació de
cap tipus ni per la dona rebutjada ni pels fills. Naturalment un col·lectiu de
dones d’aquell país, en aquesta situació, protestaven de l’evident injustícia
del fet.
Tot seguint el reportatge es
mostrava a un iman molt barbut i molt emprenyat que deia – suposem que el
subtitulat era autèntic – que la llei musulmana era així, i que si no els
agradava que marxessin del país o es fessin , textualment, jueus o
cristians. Una forma de diàleg molt
respectuosa i ponderada, com es pot
veure.
La notícia que sortia a
continuació ens mostrava la visita del president de l’Iran a Noruega. En la
sessió de treball que es comentava , en una llarga taula seien a un costat la
delegació iraní – tot homes – i a l’altra banda la delegació noruega, on hi
havia dues senyores d’ulls blaus i amb una cara de dir-se Ingrid que no
enganyava, amb el cap cobert per un mocador que els voltava el coll en el més
pur estil magribí i que no cal que expliqui ja que només cal sortit per algun
carrer de Figueres per a veure’n a dotzenes.
La reflexió és la següent: La
democràtica Europa o occident en general,
ultra respectuosos amb els drets
humans condemnem, amb energia i indignació, la discriminació i injustícia que
es comet amb les dones musulmanes hindús en base a uns preceptes religiosos
medievals, masclistes i totalitaris. Per altra banda quan una delegació d’un
país musulmà - regits per idèntics
preceptes ideològics medievals, masclistes, totalitaris – ens visita, sobretot si tenen petroli,
s’eliminen els brindis amb vi o begudes alcohòliques dels banquets oficials,
les dones desapareixen de les recepcions i si és necessari es cobreixen el cap
i el que sigui en base a una mal entesa cortesia.
Perdonin senyores Ingrids i
compañía, si volem ser respectuosos amb els drets de les dones, amb els drets
humans en general, (també els nostres), siguem-ho en totes dues avinenteses i
no juguem la hipocresia de la doble moral, del políticament correcte i tota
aquesta sèrie de mentides perverses que tant s‘estilen.
A vegades sota l’excusa d’una
cortesia exquisida no s’hi amaga altra cosa que una covarda claudicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada