Molt abans - localització
temporal ambigüa - en arribar aquestes
diades es celebrava la festa de Tots Sants i l’endemà, dia 2 de novembre,
l’Església commemorava els Fidels Difunts, que se’n deia. Eren celebracions de
tipus religiós, amb visita als cementiris, misses de sufragi, absoltes i
rèquiems a desdir. A nivell popular aquestes festes eren l’ocasió per fer la
castanyada - menjar castanyes torrades i vi dolç - menjar panellets i potser
algun moniato d’aquells que no eren de color ataronjat si no grocs i dolços. I
para de comptar.
Avui, no cal dir, les misses i
els sufragis passen alts i la gent, capellans inclosos, no està per massa absoltes. Arriba primer de
novembre i s’ha de celebrar arreu - des de llars d’infants a discoteques - una cosa estranya i macabra vinguda d’ EE.UU.
que es diu Halloween i que sembla que no és altra copsa que el dia del terror i
de la por. Les disfresses habituals son els esquelets, la mort amb la seva dalla,
els dràcules sangonosos, les bruixes d’urpes esmolades i com a terror més innocent les carbasses que simulen un rostre,
amb una espelma dins.
La darrera moda, per a provocar
terror autèntic, és la del pallasso assassí. El “model” és un monstruós
personatge que feia de pallasso en festes i celebracions i que de passada fou
l’autor de més de trenta assassinats, abusos a menors i tot un seguit de
maldats diverses a quina més repugnant. El personatge diabòlic es digué John W.Garcy, amb nom
artístic “el pallasso Pogo”, que acabà sentenciat a mort i executat l’any 1994.
Enguany aquesta ha estat la disfressa
predilecta i la conducta terrorífica a imitar - de broma, està clar - és la del tenebrós personatge. Caretes de
clown regalimant sang, ganivets, masses, cordes i martells. Instruments de
tortura diversos i armes mortals de tota mena.
En alguns llocs algunes
persones - segurament d’intel·ligència curta i escassa capacitat de discriminar
- s’han pres tan seriosament el paper que amb atacs no fingits han causat el
terror a la població fins el punt que la policia de diversos llocs d’Espanya,
Alemanya, França i sobretot Estats Units han defensat la prohibició d’aquesta
disfressa.
Això és una diversió ? causar
el pànic, terroritzar a la gent, imitar a un assassí esclau de les pitjors
patologies. Aquest és l’innocent passatemps que oferim als nostres infants i al
nostre jovent ? A un li trontolla el
cervell en veure la inconsciència amb que la publicitat, la premsa, l’escola,
pares, centres de tota mena promouen la celebració de la festa del terror,
avui simbolitzada pel “pallasso
assassí”. A les llars d’infants, a les aules de pàrvuls, ja s’esforcen, ja, en fer la castanyada i a fabricar panellets,
només comestibles amb amor de pares o d’avis, però el detestable “halloween” és
arreu i ho contamina tot.
Ja ho sé que reivindicar el
model ètic i de comportament, de bondat i de ingenuïtat, de sensibilitat i tendresa
dels contes de Perrault, d’Andersen,
dels germans Grimm, la Heidi, l’Alícia, en Folch i Torres i tants d’altres
autors, potser està fora del temps.
Però....
Però entre el “pallasso
assassí” que s’aplaudeix i la pobra Caputxeta vermella, indiscutiblement em
quedo amb aquesta. El vermell de la caputxeta és molt millor que el vermell de
la sang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada