La polèmica sobre els
fanalets de reis amb l’estelada em sembla inútil, forçada, avorrida, encara que es presta a reflexionar sobre la
manipulació que pateix la mainada per
part de persones i institucions aprofitant joguines, idees, símbols o tradicions que ni els pertanyen i que en
moltes ocasions son refusats pels manipuladors. Des de quan l’ANC es preocupa
de ser present en una festa catòlica i popular com l’Epifanía ?
Així per exemple molts
d’aquests patriòtics barons del fanalet estrellat estan en contra de qualsevol
joguina bèl·lica que els horroritza veure en mans d’un infants. A mi també. No
dubten però en posar a les seves mans
una joguina que és una arma política, però que , ai las! defensa els seus interessos o preferències.
Altres -progressia
militant - no volen que els nens siguin batejats, ni confesats, ni combregats.
Que decideixin ells quan sigui grans i amb prou coneixement, afirmen amb
suficiència. Però mentrestant posem-los a les seves mans, sense preguntar, un fanalet que tingui significat i contingut
contestatari, desobedient, rupturista,
no un peixet, una floreta i un paper xinès .No. Missatge. I em sembla
cínic dir com algú ha fet que “els nens decideixen el seu fanalet”. Quan els
nens comencen a decidir quelcom ja no porten fanalet !
No reitero el comentari sobre la manipulació grollera de
la cavalcada de reis a Madrid feta amb tota la mala intenció de que resultés grotesca, les barbes
ostensiblement postisses i les disfresses
poc creïbles a veure si , d’una
vegada , es posava al descobert aquesta farsa de la dreta reaccionaria de
dedicar un dia a la il·lusió dels més petits.
La politica ho acaba contaminant tot. És fatigant. I així no guanya punts per a fer-se simpàtica. I de popularitat n'hi falta.
La polèmica dels fanals
amb l’estelada, em va
recordar les cavalcades del Reis del meu poble allà per a finals del anys quaranta. Anys
d’estretors i de misèria. La cavalcada pobre, migradeta, però també ens feia
lluir els ulls perquè teníem cinc anys. La música del regiment era el que hi
havia. I dues llargues files de soldats del Castell, amb aquells abundants capots
caquis de borra, portant en uns pals llargs uns fanals de vidre tanslùcid amb la bandera espanyola pintada.
Es veu que l’ANC i altres
han tingut avui la mateixa idea publicitària que l’administració militar de la dictadura
franquista dels anys més durs !
Per Déu ! Deixeu les
criatures en pau que facin la seva festa , que cantin els tres Reis de l’Orient, porten coses, porten coses... Fem la
nostra reivindicació nacional seriosa i sòlida ( que no els acaba de sortir
prou bé) , sense embolicar-hi fanalets ni altres punyetes.
A més, ahir, avui,
demà, la bandera del meu país serà
quatribarrada pura i simplement, sense
sols, llunes, estels ni constel·lacions que en distreguin la puresa i el
sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada