A l'edat mitjana - alta i baixa - i durant alguns segles posteriors, quan l'analfabetisme era gairebé total, la saviesa del llegir i escriure estava reservada al recinte dels convents i una mica menys a palaus i castells, encara que els senyors feudals solien estar més per la llança i el cavall que pel pergamí i la lletra gòtica.
Aquesta situació poc a poc anà evolucionant, però molt poc a poc. Els coneixements, els migrats coneixements que tenia el poble menut els rebia per transmissió oral de boca generalment de frares i rectors que els explicaven la doctrina cristina i alguns dels conceptes més elementals, imprescindibles - comptar - per a la vida quotidiana, rarament llegir i escriure que no servia per a gaire res. La invenció de la impremta i l’entrada a l’edat moderna va ajudar una mica a millorar el fet lamentable d’analfabetisme gairebé total.
En aquesta situació, sobretot a la zona central d’Europa a finals de l’edat mitjana, artesans, botiguers, gremis i oficis per a fer publicitat de la seu negoci havien de recórrer a la utilització de símbols i emblemes entenedors que plantaven a la façana del seu establiment. Si es representava una sabata era a cal sabater, unes tisores era el sastre, una barra de pa el flequer o un raïm quan es tractava d’una vinater o d’una taverna. Els ferrers eren encarregats de fabricar aquests emblemes en ferro o bé de llauna pintada i retallada. La màxima manifestació d’aquesta artesania, avui recuperada amb més daurats, és la famosa Getreidegasse o carrer de les ensenyes de Salzburg i també la regió d’Alsàcia .
Ara amb l’ús massiu dels missatges de WhatsApp hem recuperat el llenguatge dels símbols - els egipcis varen inventar el llenguatge jeroglífic aproximadament l’any 3.400 abans de Crist, o sigui fa 5.400 anys ! - . La gent per estalviar paraules i complicacions gramaticals t’envia unes mans aplaudint, el dia de l’aniversari dues ampolles de cava, un fulla de trebol, una floreta, un cor vermell o blau ( segons la circumstància) i sempre la inevitable cara de xinés o “japo”, groga rodona, plorant, rient, fent petons, escupint, fent llengots .....Sincerament n’estic tip d’aquesta cara poc graciosa, fofa,molesta, amb color de patir del fetge, reiterativa, antipàtica ...... D’aquesta cara groga es veu que se’n diu “emoticonos” doncs serveixen per expressar les emocions. A mi em feia més gràcia com en deien d’aquesta cara groga a les “hazañas bélicas” del meu temps, encara que era políticament incorrecte.
En aquesta situació, sobretot a la zona central d’Europa a finals de l’edat mitjana, artesans, botiguers, gremis i oficis per a fer publicitat de la seu negoci havien de recórrer a la utilització de símbols i emblemes entenedors que plantaven a la façana del seu establiment. Si es representava una sabata era a cal sabater, unes tisores era el sastre, una barra de pa el flequer o un raïm quan es tractava d’una vinater o d’una taverna. Els ferrers eren encarregats de fabricar aquests emblemes en ferro o bé de llauna pintada i retallada. La màxima manifestació d’aquesta artesania, avui recuperada amb més daurats, és la famosa Getreidegasse o carrer de les ensenyes de Salzburg i també la regió d’Alsàcia .
Ara amb l’ús massiu dels missatges de WhatsApp hem recuperat el llenguatge dels símbols - els egipcis varen inventar el llenguatge jeroglífic aproximadament l’any 3.400 abans de Crist, o sigui fa 5.400 anys ! - . La gent per estalviar paraules i complicacions gramaticals t’envia unes mans aplaudint, el dia de l’aniversari dues ampolles de cava, un fulla de trebol, una floreta, un cor vermell o blau ( segons la circumstància) i sempre la inevitable cara de xinés o “japo”, groga rodona, plorant, rient, fent petons, escupint, fent llengots .....Sincerament n’estic tip d’aquesta cara poc graciosa, fofa,molesta, amb color de patir del fetge, reiterativa, antipàtica ...... D’aquesta cara groga es veu que se’n diu “emoticonos” doncs serveixen per expressar les emocions. A mi em feia més gràcia com en deien d’aquesta cara groga a les “hazañas bélicas” del meu temps, encara que era políticament incorrecte.
Perdoni però les emocions s’expressen amb paraules des que l’home va aprendre a parlar. I com que el ninot no se sap ben bé el que diu hi ha un diccionari - com una mena de pedra de Rosetta - que ens indica si el ninot està “escandalitzat, o té son, és arrogant o està confós o directament t'envia a fer punyetes.
Hem superat tots els índexs d’alfabetització imaginables, índexs que durant anys foren la vergonya d’una país com Espanya ( tan sols un 24 % a 1841 quan a França superava el 80 % ). I ara gràcies a WhatsApp podem oblidar l’alfabet que tant va costar difondre, ara tenim un nou alfabet sense paraules; hem retornat a l’escriptura jeroglífica inventada fa més de 5000 anys. I a més amb uns ninots molt més lletjos.
Anar 50 segles endarrera, com a progrés em sembla lent.
Espero que d’aquí 5000 anys més es torni a fer servir el llenguatge, les paraules, les emocions, algú escrigui versos i algú els llegeixi... i plori de debó i no com un ninot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada