VISCA LA VIDA !

 Solidaritat amb el malats de cáncer i les seves famílies

 

Ha alçat una certa i justificada polseguera el fet  que un escamot de la “Legión” fes una visita a la sala d’Oncologia de l’Hospital infantil de Màlaga i després de repartir samarretes i cabretes de peluix - potser petites pistoletes o ametralladores talla infantil - han desfilat marcialment davant les criatures malaltes de càncer tot cantant allò tan alegre i marcial de

     Soy un hombre a quien la suerte

          hirió con zarpa de fiera;

          soy un novio de la muerte

          que va a unirse en lazo fuerte

         con tal leal compañera.

 

Molt apropiat per a un públic infantil, víctima d’una de les malalties més cruels de la nostra època, amb una taxa de mortalitat elevada. Anualment moren a Europa 3.000 infants afectats de càncer. I això els nens ho saben, pobres i estimades criatures.

 “Caballeros legionarios”  :  una sensibilitat exquisida !!
 El comentari més sensat és aquell que diu que ara resultarà que el que té més criteri i més intel·ligència de la Legión és la cabra. Però les coses no passen perquè sí. Cal fer memòria que el fundador i primer comandant  d’aquest singular cos militar - que no demana antecedents penals a ningú que s’hi apunti -  va ser aquella mena d’energumen borni i sense braç que fou el general Millán Astray, personatge d’historial familiar i personal més aviat tèrbol. No cal dir que fervent partidari del cop d’estat militar del 18 de juliol del 1936, pomposament batejat “Alzamiento nacional”.
Millan Astray, fundador del que avui és la “Legión” va protagonitzar un famós enfrontament amb Miguel de Unamuno a la Universitat de Salamanca el 12 d’octubre de 1936 en un acte enrarit per un suposat discurs acadèmic en que es varen atacar - comme d’habitude -  Catalunya i  Euskadi per separatistes. Enmig de l’enrenou,  suposadament Millán va cridar “Viva la muerte!” crit paradoxal i estúpid que va contestar amb valentia i rigor el rector Unamuno amb acadèmica indignació . No content encara el general multimutilat va reblar el clau bramant Viva la muerte y abajo la inteligencia .
Fou en aquest context que Miguel de Unamuno va pronunciar aquella cèlebre frase de “Vencereis però no convecereis”  que el temps es va encarregar de confirmar  .

 

Doncs bé, els successors d’aquell Millan Astray tenebrós i estrambòtic son els que han tingut la genial idea d’oferir aquest divertit cuplet - originàriament fou un xarleston de cabaret barato - a una pobre mainada víctima d’una de les pitjors plagues dels temps moderns.
S’equivoquen els qui al Parlament andalús  critiquen el fet  per les connotacions religioses - el sectarisme de tot signe no ens abandona mai - ja que la “Legión” forma part de la Cofradia del Cristo de la Buena Muerte o quelcom similar. No. No és un tema de religió, de confraries ni de processons, És un tema de sensibilitat, de bon gust, de cultura, d’intel·ligència, de respecte a la vida, de caritat en el sentit més ampli del terme.
Però que és pot esperar dels qui nasqueren al crit de Viva la muerte?
De nosaltres cal esperar que responguem visca la vida ! amb una actitud activa  col·laborant com sigui per a  lluitar contra aquesta trista i greu malaltia