FIGUERES, VILA FLORIDA ?

A les entrades  de la ciutat de Figueres hi ha uns magnífics rètols , com el que encapçala aquesta pàgina, que anuncien al foraster  càndid que acaba d’arribar a una “ciutat florida”. O sigui a una ciutat que es distingeix pels seus jardins públics, la seva ornamentació floral i l’abundància evident d‘una botànica acolorida que emmarca diversos indrets del paisatge urbà.

La realitat, malauradament, és molt distinta. La pobresa floral dels nostres espais verds és evident, el nostre passeig més emblemàtic, la Rambla,  presenta una vegetació en estat  lamentable i per les vies urbanes figuerenques cèntriques és difícil, si no impossible, trobar una jardinera ufanosa amb flors vistoses i radiants. Igualment es pot dir del Parc, el Passeig nou, l’entorn del Museu més visitat. Potser es salven un parell de rotondes de l’extrarradi.





Ajuntament d'una Ville fleurie



Perquè una ciutat sigui florida, estimats i respectats alcaldessa i regidors, no n’hi ha prou en posar un rètol a l’entrada que ens ho anunciï. Cal, a més, plantar flors, tenir-ne cura, vigilar les bretolades, invertir algun diner,  estimular  la iniciativa privada, comerços, ciutadans particulars, entitats, associacions de veïns i botiguers  a que col·laborin en aquesta tasca d’embellir la ciutat que avui per avui, per rètols que hi posem, té un atractiu estètic de banda baixa. Perdoneu - i em dol molt dir-ho  - de banda molt baixa. Molt negatiu per una ciutat que vol ser turística.

 

L’invent - la còpia - de les “viles florides”  surt de França en què hi ha un organisme rigorós, una normativa estricta i un control efectiu sobre les ciutats o pobles que poden exhibir a l’entrada el rètol de “ville fleurie” amb una, dues, tres o quatre  flors segons els nivell d’excel·lència  de la seva riquesa i decoració floral que controla un Comité nacional amb més de seixanta anys d’experiència i amb una seriositat contrastada pels resultats més que evidents.

Colmar, una ciutat lleugerament més gran que Figueres ( té uns 65.000 habitants) entre primavera i estiu utilitza més de 95 .000 plantes d’espècies i colors diferents per fer florir els seus parterres, a més dels milers de geranis, de flor senzilla, que pengen de balcons, façanes i fanals. Iniciativa pública i col·laboració ciutadana, estimulada pel bon gust, l’educació mediambiental, el civisme i una mica pel poder municipal.

 

Ja que es pot anar a la Xina a fer promoció, no seria difícil ni car arribar-se un parell de dies a Alsàcia o a la Savoia per exemple i fer una petita volta per pobles com Aix les Bains, Colmar, Eguisheim, Riquewhir, Thonon, Beaune a la Borgonya, ben propers com Limoux i Agde i tants d’altres - n’hi ha mes de 4.000 -  i prendre model del  que veritablement és una ville fleurie i preguntar com es fa. Ja que no tenim iniciativa posats a copiar , copiem bé, per favor ! I no invoquem el tema climàtic perquè els veïns en tenen flors des del Rosselló a la Bretanya.

Si es vol esbrinar el funcionament de l’organització de les Viles florides catalanes ja comencem malament  doncs,  avui,  no es té accés a la pàgina web i per tant ens quedem sense saber com funciona aquest organisme, iniciativa, moviment o el que sigui. Pel què es pot deduir Viles florides és una idea promoguda per la Confederació d´Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) i que la certificació, el label de vila florida i premis i honors que se’n deriven  l’atorga un jurat suposadament qualificat. Tot plegat dins el marc de turisme de Catalunya i amb la bona idea  d ‘estimular als ajuntaments a la  millora  dels seus espais públics mitjançant  l´enjardinament i la cura de les zones verdes. Teòricament molt bé i molt lloable. El resultat no sembla prou bo, al menys a la nostra ciutat.

Insisteixo, per ser una vila florida no n’hi ha prou amb plantar un cartell que ho digui a l’entrada de la ciutat. Cal plantar més coses.

Es com clavar a una  façana un magnífic rètol que digui “Edifici històric” i després trobar-te amb Can Romaguera, dit també Pont de Vinyals.