A les
entrades de la ciutat de Figueres hi ha
uns magnífics rètols , com el que encapçala aquesta pàgina, que anuncien al
foraster càndid que acaba d’arribar a una “ciutat florida”. O sigui a una ciutat que
es distingeix pels seus jardins públics, la seva ornamentació floral i
l’abundància evident d‘una botànica acolorida que emmarca diversos indrets del
paisatge urbà.
La realitat, malauradament, és molt distinta. La
pobresa floral dels nostres espais verds és evident, el nostre passeig més
emblemàtic, la Rambla, presenta una
vegetació en estat lamentable i per les
vies urbanes figuerenques cèntriques és difícil, si no impossible, trobar una
jardinera ufanosa amb flors vistoses i radiants. Igualment es pot dir del Parc,
el Passeig nou, l’entorn del Museu més visitat. Potser es salven un parell de
rotondes de l’extrarradi.
Perquè una ciutat sigui florida, estimats i
respectats alcaldessa i regidors, no n’hi ha prou en posar un rètol a l’entrada
que ens ho anunciï. Cal, a més, plantar flors, tenir-ne cura, vigilar les
bretolades, invertir algun diner, estimular la iniciativa privada, comerços, ciutadans particulars,
entitats, associacions de veïns i botiguers
a que col·laborin en aquesta tasca d’embellir la ciutat que avui per avui,
per rètols que hi posem, té un atractiu estètic de banda baixa. Perdoneu - i em
dol molt dir-ho - de banda molt baixa.
Molt negatiu per una ciutat que vol ser turística.
L’invent - la còpia - de les “viles florides” surt de França en què hi ha un organisme
rigorós, una normativa estricta i un control efectiu sobre les ciutats o pobles
que poden exhibir a l’entrada el rètol de “ville
fleurie” amb una, dues, tres o quatre flors segons els nivell d’excel·lència de la seva riquesa i decoració floral que
controla un Comité nacional amb més de seixanta anys d’experiència i amb una
seriositat contrastada pels resultats més que evidents.
Colmar, una ciutat lleugerament més gran que Figueres
( té uns 65.000 habitants) entre primavera i estiu utilitza més de 95 .000
plantes d’espècies i colors diferents per fer florir els seus parterres, a més
dels milers de geranis, de flor senzilla, que pengen de balcons, façanes i
fanals. Iniciativa pública i col·laboració ciutadana, estimulada pel bon gust,
l’educació mediambiental, el civisme i una mica pel poder municipal.
Ja que es pot anar a la Xina a fer promoció, no
seria difícil ni car arribar-se un parell de dies a Alsàcia o a la Savoia per
exemple i fer una petita volta per pobles com Aix les Bains, Colmar, Eguisheim,
Riquewhir, Thonon, Beaune a la Borgonya, ben propers com Limoux i Agde i tants
d’altres - n’hi ha mes de 4.000 - i
prendre model del que veritablement és
una ville fleurie i preguntar com es
fa. Ja que no tenim iniciativa posats a copiar , copiem bé, per favor ! I no
invoquem el tema climàtic perquè els veïns en tenen flors des del Rosselló a la
Bretanya.
Si es vol esbrinar el funcionament de l’organització
de les Viles florides catalanes ja comencem malament doncs, avui, no es té accés a la pàgina web i per tant ens
quedem sense saber com funciona aquest organisme, iniciativa, moviment o el que
sigui. Pel què es pot deduir Viles florides és una idea promoguda per la
Confederació d´Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) i que la
certificació, el label de vila
florida i premis i honors que se’n deriven l’atorga un jurat suposadament qualificat. Tot
plegat dins el marc de turisme de Catalunya i amb la bona idea d ‘estimular als ajuntaments a la millora dels seus espais públics mitjançant l´enjardinament i la cura de les zones verdes.
Teòricament molt bé i molt lloable. El resultat no sembla prou bo, al menys a
la nostra ciutat.
Insisteixo, per ser una vila florida no n’hi ha
prou amb plantar un cartell que ho digui a l’entrada de la ciutat. Cal plantar
més coses.
Es com clavar a una façana un magnífic rètol que digui “Edifici
històric” i després trobar-te amb Can Romaguera, dit també Pont de Vinyals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada