dilluns, 22 de gener del 2018

NORMANDIA LITERARIA (IV)- PROUST A CABOURG

La magdalena sucada en the que desperta els records d’infància de Marcel Proust a  A la recerca del temps perdut, és un passatge literari famós i que cal situar-lo a casa de la seva tia Elisabeth (tante Leonie a la ficció) on l’escriptor de petit havia passat unes vacances,  a l’imaginari poble de Combray, en realitat Illiers  en Eure, i que avui mercès a la fama atorgada per l’obra de Proust ha adoptat el nom oficial de Illiers Combray.
 
Malgrat aquesta referència al país de la Loire, Proust que era parisenc de naixement i de residència, al llarg de la seva vida estigué sempre molt vinculat sentimentalment  a la costa de Normandia on havia estiuejat molts anys de jove ( de 1885 a 1894) i més endavant hi havia fet estades de repòs, necessàries pel guariment de la seva fràgil salut, sobretot afectada per l’ asma. Trouville i Cabourg - Balbec en la ficció proustiana -   son les dues localitats de vacances que més sovint surten implícitament o explícitament citades en la gran i ambiciosa obra de A la recherche du temps perdu,   llarga reflexió novel·lada sobre el pas del temps, la memòria afectiva, l’amor, l’existència, l’art. Però també vol ser el retrat  d’una societat i d’un temps on els records d’infància, els llocs de vacances o els salons parisencs, on es mouen els dos cents personatges de l’obra,  tenen un paper rellevant en aquesta gran aventura de cercar i retrobar el temps passat.
 En aquest camí un dels noms que  surt més sovint citat és el fictici Balbec, imprecís indret que fusiona  el Truoville de joventut - veí de l’elegant Deauville -  i el Cabourg de maduresa, llocs on Marcel Proust, escriptor de fama y dandy notable estimava amb tendresa i enyor.

 
Marcel Proust va passar els estius de 1907 fins al de 1913, plena belle èpoque,  al Gran Hotel de Cabourg,  anys en que l’escriptor va treballar intensament, obsessivament, en la redacció definitiva de la seva gran obra ja citada i per tant no és difícil de suposar - i així ho afirmen a la vila - que Prout escrigués algunes de les seves pàgines immortals, potser fins i tot la de la magdalena famosa, en aquest hotel i en aquesta vila normanda de cara al mar.
 El gran hotel de Cabourg és un d’aquells sumptuosos balnearis instal·lats el segle XIX arran de la platja i destinats a anar-hi a prendre saludables - i moderats - banys de mar, sempre per prescripció mèdica. Mai banys de sol que sempre han estat poc saludables, enemics de pells sensibles. Per això hi havia les sombrilles que les dames elegants manejaven amb soltura.

El Gran hotel és imposant, amb dues grans façanes senyorials, una de cara a mar, avui promenade Marcel Proust,  i l’altra mirant  a la vila davant una plaça espaiosa  ajardinada amb gust exquisit i salpebrada de flors de tons delicats i deliqüescents. En aquesta plaça hi ha el monument a Proust i el Casino. D’aquí arrenca un carrer comercial on a cada pas pots trobar un saló de the i una pastisseria on venen les “famoses” magdalenes de Proust, personatge del qual n’han tret un gran partit turístic i comercial.
 
Perquè Normandia, degut a totes aquestes circumstàncies, ha fet seu un escriptor parisenc. Des de fa gairebé deu anys a Trouville i Cabourg s’organitza un gran col·loqui internacional amb conferències i comunicacions sobre l’obra proustiana i el seu complex univers. Paral·lelament hi ha un festival de música  clàssica i activitats culturals i turístiques diverses.
I com a anècdota es pot dir,  que des de fa uns anys es celebra anualment el Festival de la magdalena que convoca a gourmands i llaminers d'arreu i també  pastissers aficionats que poden competir per obtenir el premi a la millor magdalena artesana. Pura banalització d’una de les pàgines més citades i conegudes de la moderna literatura francesa. Utilització mercantil d'un geni de les lletres.
Fa una mica d’angúnia veure la imatge del gran escriptor sobre d’una paperina de cel·lofana plena de rosses i flonges  magdalenes amb un lleuger gust d'ametlla amarga.
Però les coses son així.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada