LLICENCIATURES DIFUNTES

                                                                                    

                                                                                        

  Sento a dir que es revifa un cert moviment entre els estudiants universitaris per l’aplicació del Pla Bolonia que segons sembla comporta necessàriament un encariment de les taxes acadèmiques sobretot per accedir al segon nivell    de titulació superior que ara, es veu, és el de màster. Ni entro ni surto en si el currículum acadèmic ha de ser 3+2 ó 4+2 cursos. Doctors hi ha (mai tan ben dit) per escatir-ho

Referent a la titulació em sembla paradoxal,  però, que hagi estat precisament a Bolonia, la universitat més antiga de l’Europa continental – i potser de tot l’occident – on s’ acordà la desaparició de títols tan antics i tan estretament vinculats a moltes de les universitats europees com el de Llicenciat. Aquest és un títol en extinció, si no ja extingit de facto,  i substituït per un altre de rang menor que és el de graduat.

Què seria avui aquell famós Licenciado Vidriera que va crear la ploma de Cervantes i que s’havia format a las Escuelas mayores de la Universitat de Salamanca  entre vítores y honores ? Possiblement seria un mindundi, sense títol homologat, a tot estirar bachiller en ambos derechos que no deixa de ser un títol menor. O potser bachiller en Artes, títol al que la maledicència popular afegia “burro en todas partes”. Ves a saber

Els graus clàssics de les nostres universitats foren històricament el de batxiller – que encara a la meva època era títol universitari lliurat pel Rector Magnífic – i com a graus superiors els de Llicenciat i Doctor. Barcelona, i ocasionalment Cervera, impartien aquests ensenyaments formant juristes, teòlegs, metges i apotecaris, humanistes de gran talla que foren llicenciats i doctors il·lustres en aquestes disciplines i en aquells centres. I quan Barcelona va tancar – gràcies a Felip V – i Cervera no era paradigma de prestigi docent, la gent del país anava a llicenciar-se o doctorar-se a Montpeller.

Era imprescindible suprimir  determinats títols en les universitats que els tenien per tradició ? No ho sé. Entenc  que en la construcció d’Europa – tan difícil, tan lenta, tan imperfecta, amb tants d'errors  – sigui necessari harmonitzar, compatibilitzar, homologar els diversos models de formació i d’estudis superiors, però  no es podia fer sense carregar-se titulacions amb tres o quatre cents anys d’antiguitat ?
Segueixo dient que no ho sé, però sospito que em dol i m’inquieta.
Si no dubtés que el resultat de la formació dels nostres universitaris serà millor, em doldria menys .
Però ho dubto.