SUFFRAGETTE

 

Acabo de veure la magnífica pel·lícula “Sufragistas” – mala traducció del títol anglès “Suffragette” terme que designà particularment  a les sufragistes angleses partidàries de l’acció directa – dirigida per Sarah  Gavron i molt ben interpretada per  Carey Mulligan com a protagonista. La cinta en qüestió ens planteja – ens interroga -  sobre la lluita de les dones per assolir el dret de vot i de passada denuncia les condicions laborals injustes i misèrrimes en què a començaments de segle XX treballaven a Anglaterra homes i dones,  aquestes darreres amb l’afegit de tenir els   salaris més baixos, ocasionalment maltractaments i menyspreu social i familiar. Bona, i dura, denuncia.

En arribar a casa, al correu de l’ordinador, em trobo datada al dia dels Innocents una, suposadament graciosa,  carta d’una “mama Noel” que de forma,  també suposadament,  irònica i burlesca,  reivindica la molta feina que fa, sempre eclipsada per la fama del personatge masculí. En definitiva, una reivindicació feminista equivocada i, insisteixo, suposadament divertida.

Sé que és una innocentada, que cada vegada s’estilen menys ( a no ser en Rajoy apujant les pensions un 0’25 %), però amb el pretext de la innocentada  el missatge hi és i penso que va en la  línia equivocada que és la de la frivolització.

Potser el moment immediatament després de veure la pel·lícula a que he al·ludit no és el millor per a llegir un paper que frivolitza sobre el tema ja que la lluita pels drets de les dones ha estat i és encara dura i mal entesa i interpretada. Segurament per culpa precisament de les frivolitzacions, les exageracions i el fonamentalisme feminista, que també existeix. (aquell ridícul tots i totes de les salutacions dels polítics)

Fer la broma sobre la mama Noel, ens portarà a fer broma sobre les tres reines d’Orient , sant  Nicolau i santa Nicolaua, el nen  Jesus i la nena  Jesusa i per aquesta via grotesca ad infinitum. Al meu entendre no és el camí, com tampoc ho és la via de la normativa i imposar per decreto-ley que de cop s’estableixi la paritat en tots els sectors laborals i socials . Si a la judicatura hi ha més dones que homes deu ser perquè han guanyat les corresponents oposicions i si en el cos de bombers hi ha més homes que dones deu ser perquè hi ha més nens que volen ser bombers que nenes.

El tema és senzillament de justícia, d’igualtat d’oportunitats, d’igualtat dels ciutadans davant la llei, de reconèixer d’una vegada que les dones tenen les mateixes capacitats i aptituds – a vegades més – que els homes.

Fer-hi conya, és, com a mínim, superficial.