LA ESPAÑOLA CUANDO BESA .....

 En una reflexió anterior (16/1/2016) em referia que amb la inauguració de les Corts espanyoles que s’acabaven de constituir, possiblement s’havia muntat una mena de  circ degut a la seva composició heterogènia,  en part extraparlamentària d’origen, histriònica per convicció, inestable  combinació  rojigualda i rojinegra que ens podien donar més d’un ensurt i espectacle garantit. Els darrers esdeveniments no fan altra cosa que confirmar-ho.

Està clar que a manca de majoria estable alguns, de moment , van a la cambra per empaitar segons de càmera de TV i muntar cada dia una representació  - potser és una performance ! - dedicada als clients-votants que estan entusiasmats veient els seus descamisats  i legítims representants en còmodes poltrones de pell roja, roig discret,  esbroncant al personal  tant com poden, fent demagògia i vessant ressentiment a doll. En ocasions porten un nadó a l’hemicicle de forma totalment innecessària – hi ha guarderia a les Corts – però garanteixen així una primera plana, un comentari, una foto. Quina malatissa obsessió – el nen, l’oració de l’úter, el petó -  que té l’esquerra més esquerranosa per les primeres planes ! I després son els que diuen fàstics de la Belen Esteban o alguna altra d’aquesta tropa alienada que viuen de les planes de couché i dels “plató” . Doble moral, si és que n’hi ha d’això.
Ara l’inefable Pablo Iglesias, després d’encunyar la ingeniosa  frase del passat tacat de calç viva de Felipe Gonzalez  - no sé de què té tacat el passat el FRAP,  però molt m’ho temo – s’inventa l’entusiasta petó a la boca a un tal Domènech que és el seu subaltern a Barcelona . Personalment em penso que és portar la cortesia parlamentària una mica massa enllà , sobretot per uns que això de la cortesia no ho tenen massa assumit.
Menos Engels i més Cèlia Gàmez és el que els convé :
          La española cuando besa
         es que besa de verdad
         y a ninguna le interesa
         besar con frivolidad,
El venerable palau de les Corts no trontollarà pas per un petit morreig . Ha vist el cavall del general  Pavía entrar-hi al trot, el tricorni d’en Tejero amb trets enlaire, els virulents discursos de l’Alejandro Lerroux i d’en Royo Vilanova, la torrencial i densa oratòria d’Emilio Castelar, els singulars diputats de les constituents del 31 hàbilment conduits per Julian Besteiro.
Perquè aquest hemicicle tan vell i amb tanta memòria  sap que un diputado español constitucionalista  ha de tenir molt clar que :
      El beso, el beso en España
     se da si se quiere, con el no se engaña
     ………………………………
     ..  me besará cuando quiera,
     pero un beso de amor
     no se lo da a cualquiera.
O sigui que Domènech no et facis il·lusions.