TRIAR I DECIDIR

Sempre m’ha semblat una inquietant bestiesa plantejar-se aquella situació  que ens posa davant un hipotètic  incendi del museu del Prado havent de decidir quines tres o quatre obres salvaries de la “cremà”. Possiblement el més sensat seria, al marge de les preferències estètiques personals, salvar – si és que s’ha de salvar quelcom – les que estiguin més a prop de la porta o de la sortida d’incendis. O les que siguin més manejables. O les que es puguin llençar per la finestra.

Aquesta estèril feina de selecció personal, un,  en ocasions perdudes, se la  planteja, simplement com a scherzo, també per a  altres branques de l’art, tot i que no es tracti de peces úniques: obres literàries, peces musicals, pel·lícules.

       I de fet tots en algun moment o altre de la vida, malgrat la inutilitat de l’exercici ens ho hem plantejat. Davant una situació com la que sàviament planteja Ray Bradbury a Farenheit 451, magníficament traslladada al cinema per  François Truffaut, jo de jove volia ser el llibre “El roig i el negre” d’Stendhal , però és que encara no havia llegit “Madame Bovary”, ni “La dona justa”, ni “Els Buddenbrook”, ni “Le père Goriot”, ni “Crim i càstig” , ni ”Lletres a una desconeguda”, ni..... I quants autors oblido amb infinita recança ! Amb els anys quantes vegades he canviat de llibre vivent que hagués volgut ser a la ficció !

       Em passa el mateix amb les obres musicals, encara que per raons diferents. En l’imaginari bot de salvament hi posaria  el concert per a dos violins en re menor de Bach, la sonata per a violí i piano  de César Franck i la tristíssima Última primavera d’Edward Grieg. Trio aquestes obres perquè em recorden el meu pare,  que és qui m’educà per la música,  i el seu so em transporta als anys de la infantesa quan aquestes peces sonaven sovint a casa i m’eren tan familiars i estimades. I em disculpo de cor amb Mozart , que tanta companyia m’ha fet al llarg de la vida, i l’entranyable  Schubert de l’octet i les cançons, i el Vivaldi dels violins diàfans, i el Beethoven de les sonates a Kreutzer i la Primavera i el malenconiós Chopin dels nocturs, i ......

      Encara que molt em temo que quan arribi  el Gran Incendi cremarà tot, sense salvació possible.