EL DOCUMENTAL SOBRE DEULOFEU

Si no hi ha modificacions de programació de darrera hora el proper dia 19 de setembre TV3 emetrà en el programa “Sense ficció” el documental “Alexandre Deulofeu, historiador del futur”. Quan es va projectar a Figueres aquest magnífic document no vaig poder-hi assistir. Ara a un cinema de Barcelona l’he pogut veure i realment l’he trobat de gran densitat informativa, esplèndidament realitzat i d’indiscutible fidelitat a l’objectiu perseguit que no és altre que difondre la teoria deulofeuniana de la  “matemàtica de la historia”.

 

Aquest títol,  que podríem dir que és minimalista si el comparem amb la magnitud i l’abast del corpus del pensament de Deulofeu, defineix però l’eix central de la seva proposta  bàsica que no és altra que dir, a qui ho vulgui escoltar, que mitjançant l’estudi dels cicles històrics d’imperis i civilitzacions - cicles similars als dels sers vius  i de  les seves col·lectivitats - en conèixer aquesta inexorable evolució es poden evitar els conflictes i arribar així a la pau. O a una certa pau. Pot sonar utòpic però no forassenyat ni poc científic.

L’abast però de l’obra d’estudiós del farmacèutic empordanès va molt més enllà de la seva visió de la historia de les civilitzacions ja que enamorat de l’art en totes les seves manifestacions teoritzà sobre l’origen del romànic que tantes empremtes deixà per l’Empordà i el Rossellò així com de la pintura medieval. Relligant sempre però amb la seva teoria matemàtica en la formulació de la qual molt sovint utilitza com a exemple els processos de creació artística dels pobles.

 

El dia que algú s’empescà allò del “Nostradamus empordanès” referint--se a Deulofeu, es va fer possiblement un bon titular de premsa però un petit favor al coneixement i a l’estudi seriós de la teoria de la matemàtica de la història que naturalment pot ser contestada, rebatuda i discutida, però mai ha de ser frivolitzada i donar-ne la imatge d’un espectable de circ amb un fakir de bata blanca mirant la bola de vidre per endevinar  el futur. Deulofeu va predir molts esdeveniments que varen confirmar la seva teoria però aquestes prediccions foren, al meu modest entendre, fets accessoris,  “danys colaterals” de la seva obra.

El documental  que comentem posa les coses en el seu lloc, dona informacions bàsiques de la biografia de Deulofeu, descriu els llocs on va néixer el pensament i els llocs on obtingué ressò més enllà del seu propi país. I sobretot està realitzat amb una admirable afecte i professionalitat que és la garantia de que quelcom surti bé. El nét de Deulofeu, Juli Gutiérrez fa de conductor, hàbil, entusiasta, convençut, seguint un guió fabulós de Francesc Orteu, molt ben dirigit per Àngel Leiro. La bona fotografía de Mimmo Pizzigallo dignifica la producció que es de Ferran Cera. Tota aquesta gent han fet possible aquest documental que vol difondre l’obra i la figura de Deulofeu, però sobretot ho han volgut fer les institucions publiques i privades que han finançat l’arriscat projecte.

El documental és tan bo que no calen explicacions llargues i enrevessades ni abans de començar ni en acabar la projecció. Menys encara mítings pseudo-històrics.

La pel·lícula diu tot el que ha de dir.