Al llarg de la vida he vist passar diversos
rectors al front de la meva parròquia de la qual sóc, a més, veí molt proper des de sempre, com ho foren els
meus pares, els meus avis i els meus besavis. L’església de Sant Pere de
Figueres, físicament el temple, al marge de consideracions espirituals i
religioses, ha format part del paisatge íntim i familiar de la gent de casa
meva que s’hi ha casat, hi han estat batejats i on també la comunitat cristiana
els ha acomiadat. El temple de Sant Pere és el primer que jo i els meus hem
vist quasi tots els dia de la nostra vida en sortir de casa.
L’església de Sant Pere, per aquesta raó
de proximitat, per a mi és quelcom propi
no en el sentit de pertinença si no en el concepte ampli de propietat; potser
allò que el diccionari defineix com a atribut essencial, en aquest cas de la
meva nissaga.
No ens emboliquem més.
El cas és que el darrer rector i amic
Mn. Josep Taberner que després de tretze anys de ministeri al davant d’aquesta
parròquia, per imperatiu de l’edat,
deixa Figueres, abans de marxar ha promogut l’edició d’un magnífic llibre sobre
el temple de Sant Pere estudiat des de diversos aspectes que permeten conèixer
com era la Figueres antiga, la medieval, la vuitcentista. Quins foren els
moments atzarosos de l’església i també de la ciutat. Com era i com és el
temple des del punt de vista arquitectònic, arqueològic i patrimonial que
permet parlar als diversos autors de “pedres mil·lenàries”. I tot això amb
magnifiques il·lustracions fotogràfiques algunes d’arxiu i altres d’aquest gran
artista figuerenc que és Francesc Guillamet, que signa un capítol gràfic final
denominat “La mirada del fotògraf” que és realment una petita obra d’art. 
Els autors dels textos, tots ells igualment bons
amics meus i especialistes sobre els temes que tracten son l’Anna Mª Puig arqueòloga
reconeguda i avui Presidenta de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Quim
Tremoleda arqueòleg i prolífic divulgador i estudiós del patrimoni, Joan
Ferrerós polièdric autor que fa una interessant i inèdita aportació a la
història del clergat a Figueres i sobre les diverses confessions religioses ala
ciutat. Per fi l’historiador Alfons Romero tracta amb exquisida subjectivitat
el convuls període inicial de la Guerra civil que comportà la crema de
mobiliari - i de l’important arxiu parroquial - i un posterior l’enderroc sistemàtic de l’església gòtica de la quan
tan sols restà la nau des de la portalada fins el creuer.
Interessant llibre per a conèixer la
historia de la ciutat per qui la vulgui conèixer. Possiblement algú pot pensar que
aquesta publicació és una cosa “de missa” -
l’anticlericalisme del país està ben arrelat encara - i s’equivocarà del
tot. És la historia de la ciutat feta amb rigor i és que a la nostra civilització,
a la nostra cultura, al nostre país, la historia dels pobles s’ha covat
sempre a sota d’un campanar.
Deia en començar que he vist passar
molts rectors per aquesta parròquia de
pedres mil·lenàries i turmentades, i puc
assegurar, sense fer judicis de valor, que Mn. Taberner ha sabut trobar una
forma d’ acomiadar-se d’una extraordinària dignitat fent un darrer i generós servei a la
cultura i a la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada