CLAR I CATALÀ : PRESOS POLITICS

Els qui vàrem viure el franquisme i la repressió sistemàtica contra els demòcrates i els catalanismes - la suma era molt pitjor a ulls dels régimen - hem viscut amb esglai i preocupació l’ingrés a presó de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart acusats de sedició. Un país europeu, un estat de dret com pretén ser España no pot tenir presos polítics, no pot empresonar impunement a  dues persones pel sol fet d’haver defensat pacíficament unes opinions legítimes contraries als plantejaments del govern de torn. No pot empresonar per idees, opinions i manifestacions pacifiques, emparant-se en una Constitució que transgredeixen.

España manté presos a militants d’ETA, però aquets son terroristes, vulgars assassins a qui s’ha condemnat per delictes de sang i que no mereixen la consideració de presos polítics. O només en una petita part.
 

 
La “imparcial” jutgessa - condecorada per la policia espanyola i per la Guardia civil - que ha ordenat la presó sense fiança ha fet un flac favor al govern. Tot Europa , la que vol mirar , sabrà que entre el franquisme més dur i el govern del PP no hi ha cap diferència substancial. Què es pot esperar dels successors del partit fundat per Manuel Fraga responsable de les cinc morts a Vitoria el març de 1976 en una de les accions de repressió més dures de la transició ? Quin  resultat dóna  l'anàlisi detallada de l'ADN del PP ?   Què es pot esperar d’un jutjat especial com l’Audiencia Nacional successora d’aquell infaust TOP franquista ? En un estat de dret, democràtic i modern, sense tics dictatorials, no existeixen els tribunals especials.

Jo sóc un dels que he decidit no manifestar-me més. Ni les cames, ni el meu cor malat  m’ho permeten i aconsellen. Però manifesto la meva indignació, la meva preocupació, la terrible decepció de veure que tenim una justícia - una judicatura, amb excepcions - prevaricadora que serveix als interessos del partit del govern abans de defensar els drets dels ciutadans. Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a la presó. On son la major part dels corruptes del PP i del PSOE i de la Casa reial ? Ha vist mai una cel·la el nen Urdangarin, encara que només sigui per burro.

Algu deia anit que quan els qui duen una acció de protesta i de resistència de forma cívica i pacífica acaben a la presó és quan comencen a guanyar i és que el poder se sent dèbil. Potser si. Potser no. Ni Sánchez ni Cuixart  son Gandhi ni el govern del PP és el civilitzat govern anglès de Clement Attlee que prenia cada dia el te a les cinc de la tarda. A Espanya a les cinc de la tarda es maten braus amb gran festival de sang.

Com deia l’acudit que corre per la xarxa amb la imatge i la veu manipulada d’Arias Navarro - un altre amb les mans brutes -, “Franco ha vuelto”.

Als vells , al menys,  no ens agafa de sorpresa. Emprenays però no sorpresos.