MOSSÈN CAÑIZARES XERRA MASSA

Esperonat pel zel apostòlic de Mossèn Cañizares, arquebisbe
de València,  m’he submergit en la lectura dels Evangelis, tot cercant el verset, la cita, la paràbola on Jesús de Natzaret digué  als seus deixebles - get senzilla, pescadors, pagesos, algun amanuense i algun aturat - que això de ser independentista era incompatible amb el seguiment de la seva doctrina, passats els anys,  anomenada cristianisme. Mossèn Cañizares ho ha dit de forma contundent a La Razón que l’independentisme és incompatible amb ser bon cristià. O bon catòlic, que no sé si és exactament el mateix.

He regirat el Nou testament amunt i avall. He trobat el meravellós sermó de les benaurances, tan ple d’esperança balsàmica pels qui son creients i he remarcat un verset que mossèn Cañizares se’l devia saltar el dia que el varen donar al seminari : Benaurats els perseguits per causa de la justícia perquè d’ells és el Regne dels cels.
 

Hi he trobat aquell passatge en què Jesús treu del temple els mercaders, i aquell altre en el que recomana als deixebles “no judiquis i no seràs judicat”. I més enllà la paràbola del fariseu orgullós i del pobre publicà humil, i quan digué “ Guardeu-vos dels escribes, que es complauen en passejar-se amb llargues vestidures ( no diu el color) i s’agraden de les salutacions a les places, dels primers seients a les sinagogues i dels primers llocs als convits...”  ( això sona a cardenal).

I he anat tirant més endavant - Mateu, Marc, Lluc, Joan - buscant referències a ne’n Junqueres, i a l’estelada i a la DUI i als àngels exterminadors a garrotades del dia 1-O i res de res. He  trobat en canvi el manament diví que diu “En això coneixerà tothom que sou deixebles meus si us teniu amor els uns als altres”. I el passatge de tirar la primera pedra el qui estigui lliure de falta, i ..... Em penso que Mossèn Cañizares i jo hem consultat versions diferents de l’Evangeli. Jo he fet servir  un Nou Testament editat pels monjos de Montserrat ( naturalment sospitós de catalanismo separatista) i ell deu haver fet servir la versió revisada per la COPE, emissora de l’Església ( o de la Conferencia Episcopal Española)  que és el mitjà de comunicació que escup diàriament més odi contra Catalunya, sentiment que precisament mossèn Cañizares atribueix al separatisme i diu que no és catòlic ni cristià. Es veu que tampoc va anar a classe el dia que varen explicar la paràbola de la palla a  l’ull de l’altre i la biga en el propi.

El senyor Oriol Jonqueres es manifesta públicament creient, condició que mossèn Cañizares li nega perquè el sececcionismo ha generado odios. Ben cert, l’odi que fomenten  les columnes de diaris com La Razon, o les declaracions del ministre portaveu del govern espanyol, membre de l’Obra, quan menteix, difama i calumnia, o d’aquell ex-ministre també de l’Obra que “caritativament” organitzà una operació “Catalunya” des de les clavegueres de l’estat  per embrutar, acusar falsament i denigrar els polítics catalans i catalanistes. I no cal dir odi destil·lat pels comentaris de la COPE tan catòlics i tan poc cristians però que el mossèn de València no sé si escolta, no sé si aplaudeix.

Em ve al cap la frase famosa dels “bonzos incordiantes” que el maig de 1966 el periodista Ignasi Agustí va dedicar als capellans que es varen manifestar per la Via Laietana de Barcelona tot demanant l’alliberament d’un estudiant detingut per la brigada politico- social de la policia franquista.

 

 

M’ha vingut a la memòria perquè  es veu que passats els anys  amb signe ideològic totalment contrari el model de “bonzo incordiante” no s’ha extingit. Abans eren els antifranquistes, ara son els que l’enyoren.