KÖCHEL

A les emissores de tot el món el seu nom es pronuncia  milers de vegades diàriament, aquest cognom germànic surt imprès a centenars de programes, fulletons i anuncis de concerts tots els dies de l’any, a les pantalles de televisió,  nom o les  inicials K ó KV apareixen a la pantalla cada vegada que una orquestra de prestigi o un solista famós protagonitza un programa amb una peça musical de Mozart... A vegades el locutor de torn la diu de forma rutinària, mecànica, displicent, sense saber-ne la importància del significat real.

Què vol dir la paraula alemanya “Köchel” [kœçəl] seguida d’un número o les inicials KV  i un numero, escrites  a continuació del títol d’una obra mozartiana ? p.e.  Quintet  per a piano i vent en Mi b major K 452. Doncs - com sap moltíssima gent i moltíssima ho ignora - és la inicial del cognom de Ludwig Alois Ferdinand Ritter von Köchel ( 1800-1877), personatge austríac avui  gairebé obscur però rellevant en el seu temps ja que fou escriptor, estudiós de la botànica, coneixedor de la geologia,  compositor afeccionat, pedagog - activitat que li valgué el títol de cavaller - i sobretot apassionat de la música del seu compatriota Wolfgang Amadeus Mozart.

 

Un home  culte, curiós, ordenat i inquiet, hereu del segle de les llums, ciutadà de la Viena imperial.

Dedicà bona part de la seva vida, que com es veu devia ser plena i activa, a catalogar per primera vegada la obra del genial músic de Salzburg del qual era un apassionat admirador. Aquesta admiració devota el va portar a establir  de forma sistemàtica el registre, classificat per temes i per ordre cronològic segons data de composició, de tot el conjunt de l’obra mozartiana, catàleg que va publicar l’any 1862  amb el títol de Chonologisch-thematisches Verzeichnis sämtlicher Tonwerke Wolfgang Amadé Mozarts. Aquesta edició del catàleg Köchel mozartià -  al dia d’avui encara no superada -  fou revisada i completada,  entre d’altres musicòlegs, per Albert Einstein un altre geni del nostre temps així mateix enamorat de la musica de Mozart.

 

Ludwig Köchel, tot i les seves múltiples activitats, es va fer immortal senzillament per catalogar de forma metòdica i rigorosa l’obra musical,  aleshores coneguda, d’un geni encara més immortal.

Perquè el seu nom  ha perdurat i molts afeccionats a la música agraïts  el sabem de memòria ?  Possiblement no és per la tasca meritòria del cavaller Köchel ni l’admiració apassionada que va sentir per l’obra del jove Mozart.

Amb tota probabilitat fou igualment meritòria la tasca de catalogació de les obres de Vivaldi feta pel musicòleg danès Peter Ryom, o la que  sobre l’obra de Joseph Haydn va dur a terme el mecenes holandès Anthony van Hoboken o la monumental obra de classificar les 1.128 obres del prolífic Johann Sebastian Bach que de forma podríem dir anònima ( les peces tan sols s’identifiquen amb les sigles BWV) va realitzar Wolfgang Schmieder.   

No obstant el nom que ens sona com una melodia amiga és el de Köchel perquè va lligat no sé si al músic més gran -  quin és el més gran ? -  però sí a la música mozartiana que fascina als infants, alegra els joves, enamora els amants, fa somriure els vells. Es tot joia, lluminositat, placidesa, repòs, optimisme i ens dona la sensació de que el cor ens batega tranquil i rialler,  i en sentir-la reneix en nosaltres la il·lusió de viure.

Per això hem de recordar la modesta i important obra de L.A. von  Köchel.

( en acabar de llegir  escolteu un Divertimento mozartià com el KV 525 o el  KV113 o  KV 251 ...)