“Descendant tout
en anphitheatre et noyée dans le brouillard, elle s’elargissait au delà des
ponts confusément. La pleine campagne remontait ensuite d’un mouvement
monotone, jusqu’a toucher au loin la base indecise du ciel pâle”.... Així veia la
ciutat de Rouen Emma Bovary un matí d’hivern tot anant a trobar-se furtivament amb
el seu amant. Així ens descriu Gustave Flaubert la capital de la Normandia on
ell havia nascut i viscut quasi tota una vida, enmig d’aquesta boira esfilagarsada
que desdibuixa els contorns dels edificis i dona un aire misteriós a la ciutat.
Sobretot a la que, en una carta a George Sand, Flaubert en deia “la saison normande” , referint-se, és
clar, a la tardor trista però acolorida.
Flaubert
és el més normand dels escriptors francesos grans
del segle XIX. Es pot dir que la Normandia i el seu paisatge no és una simple anècdota
com ho pot ser en Proust o en Simenon com
potser un dia o altre recordarem.
Flaubert neix a Rouen i escriu la major part de la seva obra a la casa - avui
inexistent - de Croisset com qui diu a la perifèria de la capital, auster
refugi on gaudeix de la tranquil·litat
del camp i d’un paisatge amable amorosit pel fluir silenciós del Sena proper
que ell contempla abstret.
El paisatge normand és present a la vida i a
l’obra de Flaubert des del llunyà estiu
dels seus quinze anys, passat amb la família a Trouville on s’enamorà apassionadament d’una dona casada,
onze anys més gran que ell, Élisa
Schelinger per qui manté tota la vida una adoració callada i a qui escriurà una
carta d’amor 35 anys més tard. Això no vol dir però que la vida amorosa de Flaubert no fos intensa
i complicada.
Però l’obra més intensament arrelada al país, a la
Normandia interior, a les petites viles rurals d’aquest país partit pel Sena,
és Madame Bovary - no en va subtitulada ”moeurs
de province” - sens dubte l’obra més famosa del seu autor. S’ha
especulat molt sobre quin fou el poble en què s’inspirà Flaubert per a
descriure la vida estreta i vilatana en un imaginari Yonville-l’Abbaye on es
congria el drama d’Emma i Charles Bovary. Algú apunta a la petita vila normanda
de Ry, poblet avui de 600 habitants i sense el més mínim interès arquitectònic
o artístic. Sembla ser però que en aquest poble hi visqué un metge, antic
deixeble del pare de Flaubert ,que protagonitzà un drama similar al que l’escriptor
descriu a la novel·la.
Altres versions, potser menys versemblants però
estèticament més agradables, atribueixen
el model d’inspiració al poblet de Lyons-la-Forêt, considerat justament un dels més bonics de França, amb
cinc monuments catalogats i amb un entorn realment encantador. Possiblement ha
contribuït a l’equívoc el fet que Lyons-la-Foret fou l’escenari escollit tant
per Jean Renoir com per Claude Chabrol per a rodar les seves magnífiques versions
cinematogràfiques de Madame Bovary. Ben segur que Flaubert perfeccionista i
rigorós ho va meditar llargament ja que, com és sabut, quan donava una pàgina
per bona abans havia llençat a la paperera 10 esborranys.
Sigui quin sigui l’indret que es vulgui atribuir
el mèrit d’haver inspirat a Flaubert el que si és cert és que fou tota la
Normandia rural, la interior, la més profunda, les seves gents que fan formatges
i beuen sidra, que practiquen una cruel xafarderia però van a missa de deu cada
diumenge, la que el novel·lista ens descriu.
Les seves misèries i les seves passions, la seva grandesa i la seva mesquinesa.
I el seu dolor.
Une brise fraîche
soufflait, les siegles et les colzes verdoyaient, des gouttelettes de rosée
temblaient au bord du chemin, sur les haies d’epines ... El delicat
paisatge de la suau Normandia deia així adéu a la malaurada Emma Bovary
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada