Avançant-me al Nadal, ahir amb uns amics vaig tastar el primer panettone de la temporada. Resultà realment bo i mirant el paper que l’embolicava vàrem comprovar que era fabricat a Itàlia – com ha de ser – i importat per un fabricant de torrons de casa nostra. Aquest dolç és una de les tantes especialitats de la cuina i la gastronomia italiana que s’ ha anat impregnant en els nostres hàbits d’alimentació en base a la seva senzillesa i bona qualitat.

El panettone, és prou sabut, és un pastís originari de Milà o si es vol de la Lombardia en general,  fet a base de farina, llevat, ous, sucre i fruits confitats que es menja per Nadal. La seva característica principal  a més de l’aroma i el gust, és la textura. Es un pastís flonjo, de tacte suau, eteri i que es manté tou durant dies. Està a una distància còsmica del dens i negrós Christmas pudding,
El seu origen és remot i fosc. Hi ha que, amb certa fantasia el fa sorgir de la cuina  de la cort del duc de Milà Ludovico il Moro  que regnà al segle XV i que si és famós per quelcom és per haver encarregat La Cena a Leonardo da Vinci. Altres hi afegeixen una  tòpica història d’amor i els més prosaics ho atribueixen a l’estímul que durant el segle XVIII varen rebre els artesans pastissers per obris forns i comerços. 
Sigui quin sigui l’origen real avui és el pastís nadalenc per excel·lència a tot Itàlia. Precisament aquest cap de setmana – encara si és a temps – es celebra la Fira del Panettone artigianale  a la ciutat de Legnano, prop de Milà, ciutat que a part d’aquesta activitat fou famosa per una cèlebre batalla entre les tropes de Frederic  Barbarrossa i la Lliga Lombarda al segle XII. Aquesta batalla donà nom i argument a una coneguda òpera de Giuseppe Verdi dels "anys de galeres" que en diuen els musicòlegs.
La degustació d’aquest panettone feta abans d’hora,  m’ha recordat el primer panettone que vaig provar a la meva vida. Fou un diumenge de primavera a San Remo, famosa capital de la Riviera dei fiori, amb un Casino elegant i amb un festival de cançó que havia fet famós els noms de Domenico Modugno, Claudio Villa i Gigliola Cinquetti.  Aquell pastís, ara mitificat pel record, em semblà excel·lent. I potser ho era.
De tot això fa molts anys i a casa nostra els panettones eren pastissos exòtics. Avui en trobareu d’industrials, dignes, a tots els supermercats.