dissabte, 14 de novembre del 2015

Despres de l'atemptat

Després de veure l'horrible massacre que s'ha produït a Paris en l'atemptat terrorista més ferotge que mai s'hagi donat a la capital francesa; encara dolgut de les imatges  cruels pel que son i pel futur que ens anuncien, obro l'ordinador . Amazon em fa una oferta de2 beaux libres" i el primer que m'ofereix és un volum titulat precisament "Visages de país. Terres de serenité". Quin mal moment per fer aquesta oferta ! Encara que parli del Nepal i de l'Himalaia i estigui il·lustrat amb bellissimes fotografíes d'un fotograf, per a mi desc onegut que es diu Matthieu Ricard.
En aquests moments em fa l'efecte de que no hi ha al món ni pau ni serenitat. I possiblement no hi tornarà a ser mai.
Fa anys que vaig llegar una novel·la - una ficció per tant - d'un egiptòleg conegut i reconegut a França que es diu o es deia Christian Jacq. L'autor és doctor en Egiptología per la Sobona i en forma novel·lñada ha divulgat molts coneixements sobre l'antic Egipte faraònic. Però també a fet escapades literàries a la biografia p.e. Mozart i la narració a la qu em refereixo que passa a l'actualitat i el titula "Barrage sur le Nil" . L'anècdota gira al voltant del tema d'Assuan i les conseqüències sobre l'ecosistema del riu. Però hi ha unes pàgines que em varen inquietar i es referien a una conspiració islámica - les teories conspiratives m'agraden - per apoderar-se de l'univers. Ficció, probablement.
El cas és que quan els conspiradors parlaven d'Europa es referien a l'immigració, a la natalitat, al respecte als drets humans, als "buenismo". No parlaven de petards, ni bombes ni metralletes.
Es veu que els d'ahir a Paruis no havien llegit la novel·la.-.
No comparé el llibre sobre els "Visages de país" que m'ofereix Amazon perquè em temo que tardarem molt de temps a tenir-ne de pau al món. Fins i tot potser no hi seré a temps a veure-la.
La situación no porta a l'optimisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada