LA CAVALCADA DE MADRID

 La senyora – per dir alguna cosa – Carmena, alcaldessa de Madrid, suposem que aconsellada ( o potser era mandato imperativo ? )  pel gurú Iglesias i aplaudida per la  Kolau barcelonina, ha decidit que els Reis Màgics de la cavalcada de la capital espanyola s’havien de disfressar de pallasso i fer ben evident a la mainada que el vestuari era mentida, les barbes postisses i la màgica reialesa fraudulenta. S’havia de dir d’alguna forma  que tot aquell esclat de llum, il·lusió, música, estels i esperança  de la nit de Reis que brilla en els ulls de cada infant,  no es altra cosa que una farsa muntada pels catòlics capitalistes i poderosos per a enredar els seus fills i així mantenir-los  alienats .

Molt bé alcaldessa Carmena. Ja que és tan valenta a l’hora de destruir una tradició i el que és més greu trencar la il·lusió d’uns milers d’infants que no li han fet res. Ja que és capaç de fer propostes d’aquesta mena tan sols des de l’odi, el ressentiment, la mala bava i una glacial manca d’humanisme,  pròpia dels doctrinaris que es creuen en possessió de la veritat,  jo li proposaria una altra sèrie de canvis d’un  progressisme evident i “divertit”.

Si té prou valor – rostre no n’hi falta -  proposi al capità general de I Región Militar (Madrid) o al general de la divisió “Brunete” que el dia de les forces armades o el dia 12 de Octubre,  els soldadets desfilin amb barrets de paper de diari fets amb “El País”,  portin espases de fusta de caixa d’embalatge i vagin muntats amb escombres de mànec de canya. Els de l’acorazada poden portar embuts de plàstic al cap i arrossegar amb un cordill grans  llaunes buides de tonyina o sardines. I la marina tots amb calça curta, gorra de cop i xumets penjats al coll. Serà desmitificador i divertit.

Als seus amics dels sindicats podria proposar-los que a la manifestació del primer de maig hi assisteixin uns vestits de Charlot de “Tiempos modernos” i els altres de Buster Keaton de “El maquinista de la general”. I els dirigents disfressats de burgès forçut, de celles espesses i llargues barbes, tal com anava vestit l’actor Erik Campbell a moltes pel·lícules de Charlot i que sempre acabava rebent.

I per fi podria proposar formalment a la casa reial i al govern que el Dia de la Constitución tothom vagi a la recepció vestit de torero o de “manola” que això donaria un inequívoc to d’espanyolitat constitucional a l’acte i un retrat exacte del que és un país on vostè pot ser el que és.

Col·laborant a organitzar, al dictat,  mascarades grotesques com la cavalcada de Reis d’enguany posa en evidència que en comptes d’una dirigent és tan sols una comparsa patètica.