Valentín o el niño bien educado

 Durant el franquisme, la premsa del Movimiento en un patètic excés de servilisme designava al dictador  “ primer agricultor de España” o “ primer minero” o el que s’escaigués a l’ocasió. Avui podríem dir que el cap de l’Estat és el primer mal educat de España després del desaire a la Presidenta del Parlament de Catalunya i el gest descortès envers el President Mas en el seu cessament. Negligent, groller, barroer amb Catalunya i les seves institucions.

Si, com diuen al meu país,  “qui ha de donar llum dóna fum” no és d’estranyar que les males maneres, l’oblit de les formes, sigui el més corrent. A part del mal exemple reial – desdenyós i borbònic – també hi fa el fet de que a casa i a escola el comportament és una assignatura inexistent i els nens no poden ser reprimits amb normes ni convencions socials que ajudin a la convivència i al civisme. Es bo llegir en aquest sentit un llibre de Salvador Cardús anomenat “Ben educats” i que com tots els seus és d’una lucidesa  exemplar.

 

A la meva infantesa es pecava d’excés de signe contrari. El referent de lectura obligada-  a la meva escola al menys – era “Valentín  el niño bien educado” d’Editorial Bruño en el qual es relataven vida i miracles d’un rar espècimen que cedia el pas als vellets, saludava respectuosament els professors, anava sempre per la vorera, es sabia les lliçons, es rentava cara, mans i orelles ( la resta devia ser pecaminós), resava abans de ficar-se al llit, seia a taula amb l’esquena dreta i els colzes ben posats, visitava avis i tiets ... En fi, un nen insuportable i que en certa manera ens feia odiar la urbanitat i les bones maneres. Intentant educar provocaven en nosaltres un refús.

 

A l’altra banda i en clau d’humor Rafael Azcona va crear els acudits del “repelente niño Vicente” que feia exactament el mateix que el Valentin però perquè el personal – nosaltres- riguéssim de la carrincloneria i ridículesa d’un nen cursi i desuibicat del temps en que vivia.

Mirat amb perspectiva ni Valentín ni riure’s del Vicente,  perquè bé o malament saludar-se a l’ascensor amb els veïns, ajudar a un vell a creuar el carrer, posar-se desodorant i cedir el seient  a un invàlid son petites coses que ensenya l’educació i ajuden a fer la vida més fàcil que ja és prou difícil en sí mateixa.

No parlem de solidaritat, practiquem-la.