Amb això de llegir, amb els llibres, passa com amb les cireres d'un cistell : m’agafes una i sense
adonar-te’n en van sortint, encadenades, més i més i més...fins que cal parar
per a canviar de cistell. Acabar-te-les , no les acabes mai.
Em varen obsequiar un llibre molt interessant que és
l’epistolari entre els escriptors Joseph Roth i Stefan Zweig titulat “Ser amigo mio es funesto”, confessió que fa Roth en una de les seves
cartes, ja que la seva vida fou extremadament complicada des de tots els punts
de vista, com es va veient en la correspondència. L’epistolari, en part, ens
permet entendre l’actitud diferent de dos escriptors jueus i de llengua
alemanya davant l’inquietant fenomen del nazisme, però també davant la vida en
general. Igualment ens descobreix aquest entorn apassionant i una mica llunyà
al nostre país, de la intensa vida intel·lectual d’allò que fou
l’imperi austrohongarès i centre Europa en l’etapa d’entreguerres amb
personalitats tan destacades com Zweig, Roth, Freud, Musil, Marai, Wittgenstein,
Canetti, Ludwig, Mann, Remarque, Haffner, Uhlman.....i una molt llarga i
suggestiva llista.
Cal molt espai i autoritat per a comentar en profunditat
aquesta interessant obra, cosa que per prudència no intentaré. El que volia dir però, és que en la seva lectura ensopegues amb els
comentaris de Roth sobre la gestació i escriptura, sempre difícil i turmentada,
de la seva novel·la Job, que jo no
coneixia. La referència de l’autor a la duresa del part de l’obra inevitablement estimula la necessitat de
llegir-la. Cosa que he fet topant-me amb una narració de gran categoria que
m’ha seduït des del primer moment.
Per la seva banda Zweig –la correspondència és més escassa ja
que Roth devia extraviar moltes de les cartes rebudes – comenta el procés d’escriptura
d’una obra que és “Castellio contra
Calvino” títol que inevitablement desperta la curiositat sobretot, com en
el meu cas, si no saps qui és Castellio. Novament neguit per a conèixer l’obra. I aquí ens trobem amb una
obra valenta, que per damunt de tot és una defensa de la tolerància,
l’humanisme, la generositat. Una narració que prenent com a pretext un tema
històric al voltant del fanatisme, la intransigència, l’odi, s’hi pot veure clarament la denúncia que fa
un Zweig angoixat de la manca d'humanitat i de la despòtica dictadura que
ofegava la llibertat a l’Alemanya nazi. L’obra fou escrita el 1936 i òbviament
prohibida pel règim hitlerià.
Obra realment apassionant, colpidora, actual, per la defensa que fa d’uns valors ètics, morals, nascuts de
l’humanisme, que avui estan en crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada