Quan jo era un nen
-parlo de fa anys – per les fires de Figueres arribava puntualment el
circ dels “Hermanos Amorós Silvestrini” (probablement es deien Silvestre, però
italianitzar el nom feia artístic i exòtic ). Veure plantar l’embalum de la
gran carpa a la plaça de la Riera ja
feia festa i en sortir de l’escola ens ho anàvem a mirar embadalits. Però si
era un any en què hi havia lleons de debò,
- arnats i sense dens, però de debò - això sí que era realment festa
major i espectacle garantit amb plens a vessar. I si havia elefants allò ja era
l’apoteosi,
Doncs estem d’enhorabona
perquè el Congrés dels diputats de Madrid ja és un circ tal com Déu mana. Té
dos lleons impressionants a l’entrada i, pel que es va veure en la recent
constitució de les Corts, a l’interior hi ha tota la fauna imaginable i tots
els personatges requerits per a garantir una continuada funció d’equilibris,
piruetes, salts mortals, passis de maroma, fakirs caminant sobre esquerdissos de vidre, empassagripaus, llança-punyals a l’esquena, animalets
ensinistrats pels partits per aixecar el dit quan toqui i no cal dir que pallassos
i pallasses a cor que vols : augusts i
blancs, amb nassos vermells, perruques arrissades, anelles al nas, llaços al
clatell, mitjons de ratlles i samarretes de tots colors i de totes mides. La
faràndula al ple.
N’hi hagué uns – unas señorias , vull dir - que van prometre el càrrec amb la lletra de Grandola
Vila Morena, himne de la revolució dels clavells portuguesa. Com diu aquell
meu amic, menus mal que no varen cantar La Conga. I encara algú dubta de la
validesa de la promesa del President de la Generalitat ?
En general tot això sembla
poc seriós.
Panem et circenses.
El circ està garantit. El pa,
ja ho veurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada